LA CORTINA DE FUM 
La victòria de la fórmula de Barcelona en Comú i la hipòtesi de la seva extensió com a marca electoral al conjunt de Catalunya és un claríssim element distorsionador de l'agenda política que havien fixat, suant tinta, els partits sobiranistes. Això no vol dir que una marca hipotètica com Catalunya en Comú i els seus membres actuïn a consciència contra el procés. Però pot ser fins i tot que diguin no oposar-s'hi, i que igualment debilitin el que tant ha costat de construir entre d'altres pels partits d'Artur Mas i Oriol Junqueras. I tot per una qüestió d'agenda. D'agendes legítimament divergents en l'ordre de prioritats. Perquè els d'Ada Colau han arribat amb els objectius clars, cosa que no sempre el sobiranisme ha mostrat. Tenen ben fixats els adversaris (que en la seva dialèctica semblen enemics), com una CiU que volen fora de totes les institucions. I la seva revolució és la social. La independència no és la seva prioritat, i això a quatre mesos vista de les eleccions al Parlament que el sobiranisme va dir que volia plebiscitàries. Ells volen una revolució d'esquerres, amb un model de societat d'esquerres i fet i protagonitzat per les esquerres a l'esquerra de l'esquerra oficial. I aquí tothom no s'hi veurà implicat, és clar. Aquest moviment no és transversal. Però va de debò, està decidit i busca compactar. Una cosa que el sobiranisme fa temps que busca i no troba. ¿Ho farà ara amb aquesta temptació (també electoral) vivint allà dalt? ¿S'hi resistiran ERC i la CUP? Pinta difícil, ¿oi? El procés també. Molt. De fet ningú va dir que fos fàcil. Però està clar que després del 24-M sembla encara més difícil. Encara no impossible. No serà impossible si Esquerra i la CUP superen la seva aversió a la sintonia (ocasional) amb CiU, i si els de Mas saben superar les seves hipoteques amb urgència, abans que sigui massa tard per a la formació i per a un projecte que va més enllà d'ella però que la necessita. Perquè, ¿el procés sobiranista, amb una CiU tocada, pot avançar? Sí, ja ho va fent. ¿A bon ritme? Molts dels implicats ho neguen. ¿I sense CiU hi ha procés? Aquest no, un altre sí. Com aquest no ho seria sense Esquerra, per exemple, i en cas de despenjar-se'n o quedar ERC molt tocada estaríem parlant d'una altra cosa nova o per néixer. És en aquest sentit que el full de ruta sobiranista està francament amenaçat. Molt especialment si els partits independentistes no en són conscients, de la seva fragilitat i de la necessitat de fer deures urgents (cadascú a casa seva) per conjurar el perill manifest de fracàs. En definitiva, si no es prenen tan seriosament les seves prioritats en comú com ho fan Podem i els seus companys a Catalunya amb les seves |
|
|