SOCIETAT
VALÈNCIA - 31 maig 2016 2.00 h

El País Valencià fa el primer pas per a la pau lingüística

 L'entitat contrària a considerar el valencià dins de la unitat de la llengua aprova ‘in extremis' la declaració conjunta amb l'AVL

 El vot de qualitat del degà trenca l'empat i evita el fracàs

TERE RODRÍGUEZ - VALÈNCIA

Després de dècades de conflicte –alimentat interessadament per determinats partits polítics– sembla que l'acostament entre la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat que s'ha manifestat en contra dels postulats científics que defensen la unitat de la llengua, i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), ens normatiu de la llengua al País Valencià, és un fet. Les dues entitats han firmat una declaració conjunta en la qual manifesten la seua voluntat de col·laborar per posar fi a un conflicte que “ha dividit la societat valenciana i que no ha beneficiat gens l'ús de la llengua”. L'aprovació d'aquest document estava prevista per ahir dilluns i havia de produir-se de manera simultània en les respectives seus de les dues entitats. Però, finalment, l'AVL va avançar la seua tramitació a divendres passat per fer-la coincidir amb el ple ordinari previst i evitar així “els inconvenients” d'una convocatòria extraordinària, segons van informar fonts de l'AVL. Dels setze acadèmics (un no va assistir-hi) dotze hi van votar a favor i tres es van abstenir.

Més ajustada va ser la votació d'ahir, en què sols el vot de qualitat del degà de l'entitat va desfer l'empat a dèsset entre els membres que van dir no a la proposta i els que hi van donar el vistiplau, entre els quals les regidores a l'Ajuntament de València Glòria Tello (Compromís) i María Oliver (València en Comú), i el diputat de Compromís Xavier Rius. La intervenció del degà, Federico Martínez Roda, va ser clau en el dia d'ahir i sobretot en les gestions amb l'AVL. La seua amistat amb el president de l'entitat estatutària, Ramon Ferrer, ha estat determinant per a un acord que des que es va donar a conèixer ha tingut la benedicció del govern del Ximo Puig.

En el document, que utilitza expressions com ara llengua valenciana, Ferrer i Martínez es mostren convençuts de la conveniència d'eliminar totes les connotacions negatives que s'associen a la llengua (com un element de confrontació, un parlar subsidiari, reticències a acceptar la denominació històrica de llengua valenciana). Així, declaren la voluntat d'establir relacions de normalitat “amb l'objectiu de fer d'aquesta llengua un instrument de cohesió social del poble valencià, tot promovent-ne l'ús i mirant de conciliar les aportacions historicofilològiques i els sentiments identitaris privatius dels valencians”.

LA FRASE

La RACV no pot ser l'última rereguarda d'uns partits polítics pràcticament inexistents
Federico Martínez Roda
DEGÀ DE LA RACV

Protestes insignificants

La llengua ha deixar de ser motiu de conflicte per a la societat valenciana. N'és bona prova l'escassa atenció que va merèixer ahir l'aprovació de la declaració per la RACV. Ni tan sols del denominat sector “blaver”. A penes una vintena de persones es van concentrar en la porta de l'entitat per protestar per la decisió, considerant que l'entitat cedeix en els seus postulats, atès que l'AVL sí que reconeix de manera implícita que el valencià forma part de la llengua catalana. Tots ells van mostrar senyeres i van llançar crits de “degà, dimissió”. El moment de màxima tensió es va produir quan van intentar accedir a l'edifici al crit de “Llengua valenciana, mai catalana”. Això no obstant, no es van produir incidents de gravetat.