DUES MIRADES

Emma Riverola

EMMA RIVEROLA

Escriptora

Tan mesquí

@emmariverola

Tan mesquí


DIMECRES, 31 D'AGOST DEL 2016

I l'agost ha passat entre acalorats debats sobre la conveniència o no d'instal·lar una estàtua de Franco en una exposició al Born (sancta sanctorum nacionalista), la paella d'uns quants amb ínfules de nomenklatura i els estira-i-arronses de la possible assistència d'Ada Colau als fastos de la Diada. També hem seguit construint l'escenari de la Catalunya fantàstica. Un teló de RUI. Un altre de DUI. I, al fons, el paradisíac horitzó de la independència. Els personatges segueixen repetint consignes, alimenten l'èpica i s'esforcen a recrear una Espanya a imatge i semblança de la dreta més obtusa.

L'imaginari nacionalista no ha fet vacances, però l'ànim proselitista està una mica decaigut. Alguns dels arguments, els famosos 16.000 milions d'euros que aflorarien en una Catalunya independent, comencen a flaquejar. Però que res espatlli la farsa. La representació continua per als convençuts. Cal greixar la tramoia i Catalunya Ràdio estrena graella amb premi per als nostres i més quota esportiva. ¿I la cultura? Deixem-ho estar, no sigui que ens agafi per pensar. O per fer-nos preguntes. ¿És creïble una Catalunya independent d'aquí uns mesos? ¿Espanya es quedarà amb els braços plegats i l'Europa dels Estats la beneirà? ¿Els molins ens distreuen de la lluita per la justícia social? Però obviem la realitat. Seguim amb la mirada enganxada en nosaltres mateixos. Encara que tot sigui tan petit, tan mesquí
.