POLÍTICA
MADRID - 31 agost 2017 2.00 h

El procés, l’escut de la Gürtel

 desdeny Rajoy ataca l’oposició perquè li fa perdre el temps amb la corrupció en lloc de centrar-se en la lluita antigihadista i l’1-O fre El president espanyol desvia l’atenció cap al “desafiament” i exigeix unitat per aturar-lo

MONTSE OLIVA - MADRID

Ni va esmentar el cas Gürtel ni va pronunciar el nom de cap dels seus protagonistes, tots ells del PP. Mariano Rajoy va presentar-se ahir al ple extraordinari per respondre pel cas de corrupció que gairebé té col·lapsada l’Audiencia Nacional renyant l’oposició per haver-li fet perdre el temps amb una qüestió que considera vella i de la qual no se sent en absolut responsable. El president espanyol va veure’s obligat a arrencar el curs al Congrés “arrossegat per l’orella” –com relatava el republicà Joan Tardà– amb un tema que no dissimulava que ja fa temps que, des del punt de vista polític i electoral, està amortitzat. Davant d’això va procurar posar el focus en Catalunya, alertant l’oposició que l’amenaça gihadista –com la viscuda a Barcelona i Cambrils– però sobretot l’1-O i les seves conseqüències és el que a hores d’ara els hauria de neguitejar i no pas un debat que considera desfasat i que, al damunt, ja està en mans de la justícia.

De fet, la compareixença d’ahir era fruit del paper galdós que l’oposició va atribuir a Rajoy quan el juliol passat va testificar davant el tribunal que jutja la Gürtel. Aliè, però, a les crítiques per la falta de respostes en seu judicial, el cap de l’executiu espanyol tenia clar el missatge que volia deixar ahir al Congrés: mentre els grups prioritzen que comparegui per un assumpte del passat –“he fet 52 intervencions relacionades amb això”, reblava–, hi ha altres qüestions molt més urgents, que requereixen la màxima implicació del seu govern i que també haurien de preocupar els grups de la cambra. “Preservar la unitat d’Espanya, el nostre text constitucional i, amb aquest, el nostre sistema democràtic és un fet que exigeix tota la nostra atenció i al qual no renunciarem”, afirmava.

Rajoy, doncs, va desdenyar els arguments dels grups, i els va desafiar fins i tot a presentar una altra moció de censura després que fracassés la del juny passat, i va col·locar les seves prioritats de govern pel damunt de les exigències de responsabilitat per la corrupció que des de fa anys encercla el PP, usant la lluita antiterrorista arran dels atemptats a Catalunya, la consolidació de la recuperació econòmica i, molt especialment, el procés com a escut per mantenir tots els interrogants oberts sobre la Gürtel. “El govern actuarà amb la fermesa que requereix la magnitud de la provocació”, emfasitzava, tot afegint que “protegirà els catalans d’un projecte autocràtic, liderat per radicals, que només portaria divisió, enfrontament i pèrdua de llibertat i benestar”.

“Zel inquisitorial”

En un altre moment, i per espolsar-se la pressió pel “zel inquisitorial”, el líder del PP es va dirigir als seus promotors per gairebé exigir-los-hi lleialtat al seu plantejament, tot insistint: “Hem de ser conscients de la gravetat del desafiament que suposa la voluntat d’alguns de liquidar la nostra unitat i la nostra convivència de manera unilateral.”

Catalunya, si més no, es va situar a l’epicentre d’una batalla parlamentària que es va convertir en el tret de sortida d’una tardor política que es presenta complexa per les topades que s’albiren entre l’Estat i la Generalitat, i per la qual el PSOE ja ha avançat el suport a l’executiu espanyol, malgrat acusar-lo de no haver sabut gestionar l’assumpte català. La dura picabaralla d’ahir entre Rajoy i la socialista Margarita Robles –durant la qual la portaveu va tornar a reclamar la dimissió del president, mentre Rajoy l’atacava pel fet de voler-lo estigmatitzar quan ella també havia estat testimoni del cas Lasa i Zabala– o els estirabots que el PP va llançar al seu soci Albert Rivera per no haver-se oposat al debat, formaven part de la baralla del moment. Robles, si més no, havia acusat Rajoy d’escudar-se darrere del terrorisme i de Catalunya “per no fer front a les seves omissions en la lluita contra la corrupció”, insistint que, per tot plegat, el camí més honest seria el d’abandonar La Moncloa. “Vostè, que sempre fa gala de partit d’estat, no hauria de fer com altres presidents que en temps de Banca Catalana es van embolicar amb la bandera”, per tapar la corrupció.

Però és evident que l’intercanvi de retrets d’ahir no alterarà l’agenda d’entesa entre els tres grups segons s’apropi la data del referèndum. Al cap i a la fi, després del ple, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, es reunia amb Patxi López, delegat per Pedro Sánchez per assumir la carpeta catalana, per analitzar els escenaris previs i posteriors a l’1-O.

Mentrestant, els grups tindran una nova oportunitat d’interrogar Rajoy per la corrupció quan comparegui a la comissió que investiga les finances del PP i potser el líder de Podem, Pablo Iglesias, tindrà mes sort amb les seves sis preguntes, que ahir van quedar sense resposta.

“Creuen que som imbècils?”

Els grups independentistes tampoc no van deixar passar l’ocasió per colar l’1-O dins el debat. El portaveu republicà, Joan Tardà, es va mostrar especialment vehement quan va assenyalar que és precisament la corrupció i la manca de resposta del govern del PP un dels motius per voler la independència. “¿Per què creu que volem fundar una república? Perquè estem farts de la corrupció, fins i tot al meu país. Per descomptat!”, reblava tot afegint, enmig de la cridòria dels dirigents populars, “¿Què creuen, que som imbècils? ¿Què creuen, que per als nostres fills volem una Catalunya corrupta?”. Per la seva banda, el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, també va retreure que Rajoy faci amb Catalunya el mateix que amb la corrupció, deixar-ho podrir tot plegat per no afrontar la responsabilitat. Així, a la petició de diàleg, “ho fia tot a la justícia”, deixant “passar el temps” de la política. Després de la seva intervenció, es va apropar a l’escó del del PP per lliurar-li un exemplar de La nacionalitat catalana, d’Enric Prat de la Riba.