POLÍTICA
BARCELONA - 10 abril 2019 2.00 h

Trenta processats més per l’1-O

 La jutgessa de Barcelona que investiga els organitzadors del referèndum vol enviar a judici excàrrecs de la Generalitat, funcionaris i empresaris

 Els disset acusats de malversació han d’aportar 5,8 milions d’euros

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La llista de nomi­nats a ser jut­jats per haver pro­mo­gut i orga­nit­zat el referèndum d’auto­de­ter­mi­nació de Cata­lu­nya es tanca. Als dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans que actu­al­ment són jut­jats al Tri­bu­nal Suprem pels delic­tes de rebel·lió, mal­ver­sació de fons i deso­bediència, s’hi afe­gei­xen ara un total de trenta excàrrecs del govern, fun­ci­o­na­ris de la Gene­ra­li­tat i empre­sa­ris, que són pro­ces­sats pels delic­tes de mal­ver­sació de fons, pre­va­ri­cació, fal­se­dat docu­men­tal, reve­lació de secrets i deso­bediència per haver par­ti­ci­pat en l’orga­nit­zació de l’1-O. Així ho ha acor­dat la titu­lar del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona, Ale­jan­dra Gil, en una reso­lució difosa ahir, en què tanca la inves­ti­gació ini­ci­ada el març del 2017 pel difunt magis­trat Juan Anto­nio Ramírez Sunyer, del qual apro­fita els esbor­ranys d’indi­cis incri­mi­na­to­ris, redac­tats per la Guàrdia Civil.

La jut­gessa arxiva l’acu­sació con­tra quinze inves­ti­gats, entre els quals des­taca el magis­trat San­ti­ago Vidal, autor de les xer­ra­des que van donar peu a aquesta inves­ti­gació, i el jurista Car­les Viver Pi-Sunyer. Pel que fa a l’exse­cre­tari d’Hisenda Lluís Sal­vadó, indica que no es pot pro­nun­ciar sobre el seu cas perquè és afo­rat. En la causa oberta pel TSJC con­tra els afo­rats de l’1-O, en què només hi ha el dipu­tat d’ERC i ex-secre­tari gene­ral d’Eco­no­mia Josep Maria Jové, tam­poc s’han pro­nun­ciat sobre Sal­vadó, que queda en un buit jurídic.

Amb només dos mesos al cap­da­vant del jut­jat d’ins­trucció 13 de Bar­ce­lona i amb dedi­cació exclu­siva a la causa de l’1-O, la magis­trada Gil ha dige­rit els 59 toms de la inves­ti­gació i con­clou, en la reso­lució, que el govern, “des del 2012, té el ferm propòsit de cele­brar una con­sulta refe­rendària, que va assa­jar el novem­bre del 2014 i que es va plas­mar l’1-O”. Hi afe­geix que “hi ha un pla comú i en diver­sos àmbits d’actu­ació” per dur a terme el referèndum, i per això acorda dei­xar a un pas de judici excàrrecs dels depar­ta­ments de la Pre­sidència i Afers Exte­ri­ors, de l’Ides­cat, del CTTI i del Diplo­cat, així com fun­ci­o­na­ris d’aques­tes àrees i figu­res cab­dals com la inter­ven­tora gene­ral de la Gene­ra­li­tat. També hi ha empre­sa­ris acu­sats de col·labo­rar en l’1-O, com el direc­tor gene­ral de l’extinta Uni­post, Pau Raventós, i els direc­tors de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, entre d’altres (vegeu gràfic adjunt).

Fiança dupli­cada

A dis­set dels trenta pro­ces­sats els acusa de mal­ver­sació de fons públics (delicte cas­ti­gat amb penes de fins a vuit anys de presó) i els demana que, de manera solidària, dipo­si­tin al jut­jat una fiança de 5,8 mili­ons d’euros, en un ter­mini de només un dia. És més del doble res­pecte a la fiança fixada pel Suprem als polítics (2,3 mili­ons, que van apor­tar amb dona­tius l’ANC i Òmnium). A més, la majo­ria dels diners gas­tats pre­sump­ta­ment de manera il·legal ja són recla­mats pel Suprem. És a dir, es vol cobrar dues vega­des pel mateix con­cepte. És el cas dels 980.313 euros d’Uni­post per les pape­re­tes, repar­tits entre qua­tre depar­ta­ments. També s’hi afe­gei­xen 900.000 euros, que és el preu esti­mat del llo­guer de locals per cal­cu­lar l’ober­tura de cen­tres l’1-O. El pena­lista Andreu van den Eynde ja va acla­rir al Suprem que era un càlcul fic­tici, perquè els cen­tres públics no es llo­guen. D’altra banda, es cal­cu­len 94.196 euros per l’actu­a­lit­zació del web del regis­tre de cata­lans a l’exte­rior, uns 225.117 euros que el Diplo­cat va pagar a uns experts per l’ela­bo­ració d’un informe i la par­tida d’1,2 per la cre­ació d’un call cen­teral CTTI.

També hi veu indi­cis per acu­sar d’un delicte de fal­se­dat docu­men­tal (cas­ti­gat amb penes de fins a sis anys de presó) l’ex-secre­tari gene­ral de Patri­moni Albert Royo, la inter­ven­tora Rosa Vidal i Marta Gar­sa­ball per “no haver dit la veri­tat” sobre la des­pesa de l’1-O. El delicte de reve­lació de secrets (fins a qua­tre anys de presó) l’imputa a tres càrrecs, entre els quals hi ha Fre­de­ric Udina, res­pon­sa­ble de l’Ides­cat, per haver pas­sat dades de la població a altres depar­ta­ments. Quant al delicte de pre­va­ri­cació (inha­bi­li­tació), el detecta en Aleix Villa­toro, per haver permès, indica, la des­pesa en experts, que rela­ci­ona amb l’1-O, i en tres inves­ti­gats més. I el delicte de deso­bediència (inha­bi­li­tació) l’atri­bu­eix a dis­set pro­ces­sats.

LA XIFRA

1
dia
dona la magistrada als disset processats per malversació perquè dipositin 5,8 milions o seran embargats.

LA FRASE

La Generalitat té el ferm propòsit, exterioritzat des del 2012, de celebrar una consulta referendària
Alejandra Gil
MAGISTRADA DEL JUTJAT 13 DE BARCELONA

El TSJC obre la porta a investigar Buch

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert la porta a investigar l’actual conseller d’Interior, Miquel Buch, per haver ofert locals amb vista a ser utilitzats com a centre de votació de l’1-O quan era alcalde de Premià de Mar. En una resolució, difosa ahir, la sala civil i penal del TSJC estima parcialment el recurs de la fiscalia i ordena a l’instructor de l’alt tribunal Jordi Seguí que decideixi si investiga Buch pel seu oferiment com a alcalde de Premià a cedir locals per al referèndum.

La sala ha acordat aquesta resolució després que la fiscalia recorregués contra la decisió de l’instructor, del 28 de gener passat, d’arxivar la causa per investigar per un delicte de desobediència l’actual conseller d’Interior per la seva implicació en el referèndum com a president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM)i la llavors presidenta de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, arran d’una querella de la Fiscalia Superior de Catalunya.

El tribunal especifica que l’instructor del TSJC haurà de decidir ara, “amb absoluta llibertat de criteri”, si investiga Buch per la seva actuació com a alcalde, amb les conseqüències processals que això comporti, com vol la fiscalia, o, per contra, si dicta l’arxivament de les actuacions.


POLÍTICA
BARCELONA - 10 abril 2019 2.00 h

Torra: “No podran frenar l’anhel de llibertat del poble”

 El president de la Generalitat qualifica d’“estat d’excepció judicial” i d’“aberració democràtica” la decisió del jutjat 13

J. ALEMANY - BARCELONA

“Si algú compta que amb atacs com aquest, i com tots els ante­ri­ors i els que puguin venir, aban­do­na­rem el nos­tre com­promís amb la lli­ber­tat, que perdi tota espe­rança.” Aquesta va ser la reacció del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Quim Torra, davant la decisió del jut­jat número 13 de Bar­ce­lona de pro­ces­sar per mal­ver­sació, deso­bediència, fal­se­dat, reve­lació de secrets i pre­va­ri­cació la tren­tena d’excàrrecs i empre­sa­ris inves­ti­gats per l’1-O. El pre­si­dent va fer una com­pa­rei­xença d’urgència al Palau de la Gene­ra­li­tat per mos­trar el suport del govern català als pro­ces­sats i dir-los que “no estan sols” i per dei­xar clar que “no hi ha pre­sons, mul­tes, exi­lis ni per­se­cu­ci­ons que puguin fre­nar l’anhel de lli­ber­tat d’un poble com el català”.

Abans, però, va car­re­gar con­tra el que con­si­dera una decisió que “con­firma la deriva auto­ritària, l’absència d’inde­pendència judi­cial i la per­se­cució política en un estat de la Unió Euro­pea”, recor­dant que ja s’està posant de mani­fest en el judici al Tri­bu­nal Suprem. Per Torra, es tracta tot ple­gat d’“una esca­lada en la per­se­cució política” con­tra un procés que té un man­dat democràtic sor­tit de les elec­ci­ons, les urnes i d’uns pro­gra­mes elec­to­rals que “no van ser decre­tats il·legals”. Per aquest motiu va qua­li­fi­car d’“aber­ració democràtica i pre­o­cu­pant a l’Europa del segle XXI” pro­ces­sar polítics que només han com­plert amb allò a què es van com­pro­me­tre en les elec­ci­ons amb els ciu­ta­dans.

El cap de l’exe­cu­tiu va asse­gu­rar: “Estem orgu­llo­sos del referèndum de l’1-O”, i va lamen­tar que s’esti­gui cons­truint “un relat fals” moti­vat amb objec­tius polítics, pri­mer empa­rant-se amb la violència i després amb la mal­ver­sació i la resta de delic­tes. “La Gene­ra­li­tat no ha estat per­ju­di­cada pres­su­postària­ment ni de cap altra manera” per l’orga­nit­zació del referèndum, va rei­te­rar, i va con­cloure el mis­satge de la com­pa­rei­xença amb un: “Ho vam fer i ho tor­na­rem a fer.”