Tant el Diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola com el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans coincideixen més o menys que investir és conferir una dignitat o càrrec important i que envestir consisteix en una acció violenta sobre una persona o cosa per apoderarse'n o fer-li mal. Dit això, crec que el debat que està tenint lloc a Catalunya després de les eleccions autonòmiques i presumptament plebiscitàries del 27 de setembre ja no és, a hores d'ara, un debat d'investidura, sinó una autèntica envestida en contra del que una àmplia majoria dels catalans vam considerar que ha de ser el futur de Catalunya i la figura del president de la Generalitat amb tota la seva dignitat.

L'assemblea de la Candidatura d'Unitat Popular del 27 de desembre a Sabadell ens havia de treure de dubtes sobre si calia anar a unes noves eleccions o si finalment la CUP acceptava Artur Mas com a president de la Generalitat, però amb l'increïble empat a 1515 vots (una possibilitat de només un 0,33% o un 1,45% de les opcions possibles, segons es comptabilitzi) encara cal veure si el consell polític de la CUP impulsa o no la investidura d'Artur Mas exigida per Junts pel Sí.

No discutiré l'empat, però amb totes les condicions que ha estat imposant la CUP per fer avançar el procés cap a la independència des de la declaració del Parlament del 9 de novembre i que Junts pel Sí ha anat acceptant, arribem a una situació difícilment compatible amb la Catalunya actual integrada a Europa a través del Regne d'Espanya o, fins i tot, amb la Catalunya Estat propi que fins aquí es reconeixia que no podria existir d'esquena a Europa.

Continuar a Europa, que és el que han exigit els partits catalanistes-sobiranistes d'ordre, impedeix acceptar molts dels postulats de la CUP, entre els quals figuren forçar la ruptura dels Països Catalans amb els seus estats ocupants, la nacionalització de la banca, el rebuig de continuar formant part de la Unió Europea, l'euro, l'OTAN i l'Eurocòs i la nacionalització i autogestió dels sectors estratègics de l'economia.

Al marge que les opcions independentistes només suposessin el 47,8% dels vots emesos a les eleccions del 27 de setembre i el 31% a les generals del 20 de novembre, la pressió de la CUP (amb només deu diputats al Parlament de Catalunya) perquè Junts pel Sí (amb 62 diputats) accepti les seves idees posa Artur Mas davant una paret gairebé insalvable, tant si al final es decideix la seva investidura com si es va a unes noves eleccions catalanes en què la CUP s'adhereixi al grup independentista.

Aquests dies en què es compleix el 30è aniversari del reeixit ingrés del Regne d'Espanya en la integració europea, l'embolic de la CUP és una pura envestida i no un simple debat sobre la investidura.