Podem a l'Espanya del Quixot

Els d'Iglesias exhibeixen la seva força al carrer i proclamen que el 2015 serà l'any del canvi

L'efecte Syriza va estar molt present

L'organització parla de 300.000 manifestants i la policia ho redueix a 100.000

01/02/15 02:00 MADRID - MONTSE OLIVA

“Es necessiten més Quixots!”, exclamava Pablo Iglesias des de la tribuna d'oradors de la Puerta del Sol després de comprovar que la seva formació havia estat capaç de col·lapsar el centre de Madrid en una manifestació que va reunir 300.000 persones, segons l'organització. “És una fita històrica”, es vantaven, mentre la xifra aportada per la policia ho reduïa als 100.000 assistents. El líder de Podem associava la figura de l'heroi somiatruites, paradigma de la novel·la de cavalleria, als anhels de la formació: “Somiem com el Quixot, però ens prenem molt seriosament els nostres somnis”, va repetir, mentre exposava la necessitat que hi hagi “bojos dignes” i “gent valenta” disposada a lluitar pels més febles.

Res improvisat

Els d'Iglesias no van deixar res a la improvisació: amb la manifestació d'ahir es tractava de posar la por al cos a l'adversari demostrant que, tot i ser una formació acabada de néixer, té la força suficient per arrossegar milers de persones al carrer en un ambient de festa i, alhora, de reivindicació. Ells mateixos van cedir la capçalera a la ciutadania, que marxava sota el lema “És ara” i no es van fer visibles fins al moment dels parlaments. “Benvinguts al canvi i a l'esperança”, subratllava Juan Carlos Monedero. “El seu odi és el nostre somriure”, afegia.

Tots i cadascun dels discursos de la cúpula del partit van estar centrats, precisament, a apuntalar la idea que Podem és en el dia d'avui l'única opció política que pot treure el PP de La Moncloa perquè ha sabut canalitzar la indignació del 15-M i traduir-la en confiança en el futur.

Tampoc no s'havia improvisat el lloc escollit: la Puerta del Sol, protagonista de les gestes madrilenyes més importants dels darrers segles –segons recordava Iglesias–, mentre un desplegament d'autobusos deixava en evidència que hi havia molta preparació al darrere. També la successió de lemes estava estudiada: “PP-PSOE, s'està acabant el vostre temps”, “Visca Grècia, fora l'austericidi”, “Germans grecs, ara ens toca a nosaltres” –l'efecte Syriza va ser la gran protagonista de la concentració– o el crit unànime: “Sí que es pot.”

Tot i així, l'anomenada “marxa pel canvi” –que va reunir gent de totes les edats i de tots els indrets de l'Estat– es va convertir en un poti-poti de protestes i de greuges, des dels que exigien una renda bàsica universal fins als que reivindicaven un Sàhara lliure o mostraven fotos de les víctimes del franquisme mentre cridaven a favor de la República. “El pròxim parat serà el cap de l'Estat”, repetien alguns.

Amb aquesta exhibició de força, Podem donava el tret de sortida al calendari electoral del 2015 en què aspiren a cruspir-se el PSOE i IU i a frenar els de Rajoy. “Els somnis s'han d'empènyer i aquest any treballarem perquè arribi el canvi. Guanyarem el PP”, concloïa Iglesias.

LES FRASES D'IGLESIAS

Ara somiem un país millor, però no hem omplert la Puerta del Sol per somiar, sinó per fer els somnis realitat. Podem somiar i podem vèncer
La pàtria no és una marca, ni una polsera ni un pin que es posa a la solapa, és
una comunitat
que protegeixi
els seus ciutadans

IU, molt a prop de la ruptura

L'altra cara de la moneda de l'ascens de Podem és la crisi que s'ha obert dins la formació d'IU arran dels intents d'una part de la cúpula d'aliar-se amb els d'Iglesias per no quedar-se fora de l'escena política espanyola. El cas més complex és el de Madrid, on alguns sectors s'han fet forts en contra de formar part d'una gran coalició de partits per fer el salt a l'Ajuntament i insisteix que IU ha de poder conservar les seves sigles. Darrere l'operació d'apropar-se a Podem hi ha el que serà el cap visible de la formació en les pròximes eleccions generals, Alberto Garzón, però també els sectors afins a Tania Sánchez, una dirigent que provoca rebuig entre la vella guàrdia de la formació. La pugna entre les diferents faccions s'ha fet força visible durant el cap de setmana, quan també s'ha volgut passar factura pels escàndols de l'ús de les targetes opaques de Bankia, que també ha fet força mal a la imatge dels de Cayo Lara. Però la federació madrilenya no és l'única en crisi. També a Andalusia la ruptura del govern per part de Susana Díaz i l'avançament electoral deixa IU en una situació molt feble i desferma les batalles internes pel control de la formació. Al cap i a la fi, la Junta serà el primer escenari on els de Podem intensificaran els seus missatges que el canvi és possible.

Darrera actualització ( Diumenge, 1 de febrer del 2015 02:00 )