POLÍTICA
BARCELONA - 1 març 2018 2.00 h

L’exdirector dels Mossos i el segon de Forn, imputats

 Lamela cita Soler i Puig el 9 de març per sedició en l’1-O

 Deriva al TSJC la part política dels papers a la incineradora

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela va acordar ahir citar com a investigats en la causa per les manifestacions del 20 i 21 de setembre i pel referèndum de l’1-O, que qualifica de dos delictes de sedició, l’exdirector dels Mossos d’Esquadra Pere Soler i l’exsecretari general d’Interior i número dos de l’exconseller Joaquim Forn, Cèsar Puig. Els ha citat per al 9 de març a Madrid.

En la resolució del 19 de febrer, en què imputava un segon delicte de sedició al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i pel qual va anar a declarar per tercer cop a l’Audiencia Nacional la setmana passada, la jutgessa ja afirmava que “hi havia un pla premeditat de la direcció dels Mossos” per fixar la “inactivitat” dels agents “emmascarat en els criteris d’oportunitat i proporcionalitat” per no aturar l’1-O. Fins i tot, reproduïa una declaració de Soler del setembre en què assegurava que va dir: “La missió dels Mossos és garantir drets, no impedir el seu exercici.” El fiscal també acusa la direcció dels Mossos de fer espiar els policies espanyols l’1-O, als quals es referien amb el nom d’“escuts”, i als agents de la Guàrdia Civil, “banderins”. Soler va assumir el càrrec de director dels Mossos, al juliol, com el conseller Forn. Puig ja era secretari general amb l’exconseller Jordi Jané.

En la resolució d’ahir, la jutgessa va acordar també aixecar el secret de sumari de la peça en la qual s’investiga el suposat intent dels Mossos de destruir proves cremant-les en la incineradora de Sant Adrià de Besòs, el 26 d’octubre. Lamela, a més, va decidir enviar al TSJC, com demanava el fiscal, la part corresponent al vessant polític d’aquestes actuacions i que afecta el Cesicat. S’indica que en els 30.000 documents que estaven en 36 caixes per cremar, hi havia seguiments a polítics contraris a la independència. També el cas d’un agent dels Mossos que denunciava que el Cesicat el volia reclutar per espiar polítics, el 2014.

D’altra banda, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va abonar ahir els 60.000 euros de fiança que li va imposar el jutge del Suprem Pablo Llarena, que la investiga, com a tot el govern, per un delicte de rebel·lió i de malversació de fons per la declaració d’independència de Catalunya. L’ANC i Òmnium, amb donatius dels ciutadans, pagar aquesta fiança, com la de la resta d’imputats en la causa.