POLÍTICA
MADRID - 1 març 2018 2.00 h

Rajoy estudia com retirar llaços grocs d’espais públics

 El ministre Catalá sosté que “representen una ideologia” i que no poden ser exhibits en cap edifici administratiu de la Generalitat

 “Ni representen tothom ni a Espanya hi ha presos polítics”, avisa

DAVID PORTABELLA - MADRID

No hi ha ni una sola imatge de Mariano Rajoy o dels seus ministres visitant cap edifici administratiu de la Generalitat des de l’aplicació del 155, però el diari El Mundo va publicar ahir un recull fotogràfic dels llaços grocs que hi ha en edificis administratius que la regència estatal no ha visitat i les imatges van colpir La Moncloa. A partir del descobriment visual dels llaços grocs en portes i finestres de conselleries però també en arbres dels carrers annexos, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va anunciar el propòsit de retirar-los –sense saber com– perquè “representen una ideologia”. “No sé quin és el procediment, si és administratiu, però estic convençut que a les seus administratives no hi ha d’haver símbols identitaris”, va advertir.

El govern de Rajoy no oculta que si ha governat la Generalitat amb control remot des de Madrid des del 27 d’octubre i encara la governa ara és gràcies al telèfon, perquè el funcionari de rang més alt que ha agafat el pont aeri és el secretari d’estat d’Administracions Públiques, Roberto Bermúdez de Castro. Així que ahir, precisament la vigília que es complissin 125 dies des que el 155 està en vigor, al govern de Rajoy no li va importar compartir en públic la seva sorpresa pels llaços grocs que hi ha en edificis de la Generalitat que estan sota la seva teòrica tutela i va airejar el malestar pel que el ministre Catalá identifica com a “símbols identitaris”.

En declaracions a RNE, el titular de Justícia no va tenir en compte que el llaç groc pugui ser un signe de solidaritat o d’humanitat en record dels presos catalans més enllà de partidismes, sinó que el va circumscriure a l’independentisme. “Els edificis públics són de tothom i han de representar tothom i els símbols que representen una ideologia no hi han de ser”, alertava. Quan se li va preguntar si ell és partidari que l’Estat espanyol forci la seva retirada dels espais públics, el ministre de Justícia no va vacil·lar: “En la meva opinió, sí.” “Com que no tots els catalans estan d’acord en el que simbolitzen aquests símbols, perquè a Espanya no hi ha presos polítics per molt que uns pocs s’entestin a dir-ho, no hi hauria d’haver aquests símbols a les seus institucionals”, va argumentar.

Tot i ser llicenciat en dret i pertànyer al cos superior d’administradors civils de l’Estat per oposició des del 1985, Catalá no albira ara per ara quina norma pot invocar l’Estat en el seu afany per esborrar el groc de la solidaritat. Però fins i tot en el cas d’un particular com és el president del Parlament, Roger Torrent, que pren la decisió de lluir el llaç groc a la solapa, el ministre de Justícia el va censurar més enllà que es tracti d’un afer personal perquè la segona autoritat catalana hauria de tenir clar “per què està en la vida pública” des que està al capdavant del Parlament “de tots”.

El zel de La Moncloa amb el llaç groc contrasta amb el silenci que va tenir en el cas de Madrid quan la presidenta de la comunitat, Cristina Cifuentes (PP), va ordenar –després de la repressió policial de l’1-O– a les conselleries que cobrissin les façanes amb rojigualdas gegantines que encara avui, 150 dies després, identifiquen cada seu, començant per la de Presidència a la Real Casa de Correos a Sol.

LA FRASE

No tots els catalans estan d’acord amb aquests símbols, perquè a Espanya no hi ha presos polítics
Rafael Catalá
MINISTRE DE JUSTÍCIA