OPINIÓ
PROFESSOR DE LA UAB. CANDIDAT DEL FRONT REPUBLICÀ - 1 abril 2019 2.00 h

TRIBUNA

Revolució catalana i nova legalitat

CARLES CASTELLANOS I LLORENÇ - PROFESSOR DE LA UAB. CANDIDAT DEL FRONT REPUBLICÀ
“La revo­lució cata­lana és una revo­lució democràtica que posa en qüestió el prin­cipi en què s’aguan­ten alguns dels vells estats cen­trals euro­peus més recal­ci­trants

La lluita inde­pen­den­tista ha tin­gut diver­ses fases, però jo vol­dria mos­trar algu­nes de les lliçons més impor­tants que es poden treure del període de con­fron­tació i repressió que ha acom­pa­nyat i seguit el dia 1 d’octu­bre del 2017. Com més ha anat avançant l’ofen­siva de repressió de l’Estat espa­nyol més han anat fent-se evi­dents les carac­terísti­ques d’aquesta estruc­tura de poder. Les deten­ci­ons i la presó, l’exili, la repressió de les mobi­lit­za­ci­ons, l’arbi­tra­ri­e­tat de les des­ti­tu­ci­ons, de les pro­hi­bi­ci­ons (és pro­hi­bit fins i tot pro­tes­tar, i dir que hi ha pre­sos i exi­li­ats) i de les acu­sa­ci­ons sense fona­ment; les fat­xen­de­ries i els atacs de les ban­des fei­xis­tes cober­tes per la impu­ni­tat... fins a aca­bar en un judici esperpèntic d’ençà del mes de febrer... han anat dibui­xant amb trets molt grui­xuts les dife­rents expres­si­ons d’aquest Estat que actua com una estruc­tura política ene­miga. D’on ve aquesta passió agres­siva, aquest odi obses­siu« L’única res­posta és que l’Estat espa­nyol com a estruc­tura de domi­nació vol, amb veri­ta­ble vora­ci­tat, extreure’ns el fruit del nos­tre tre­ball. Aquest és el seu “amor”... i també la causa del seu odi vis­ce­ral que els encega.

La revo­lució cata­lana és una revo­lució democràtica que posa en qüestió el prin­cipi en què s’aguan­ten alguns dels vells estats cen­trals euro­peus més recal­ci­trants (entre aquests l’espa­nyol), hereus de monar­quies abso­lu­tes o cre­ats a la seva imatge: el prin­cipi segons el qual aquests estats tenen la pro­pi­e­tat damunt els súbdits que rete­nen enga­bi­ats dins les seves fron­te­res, uns súbdits ente­sos, cada dia més, com a sim­ples màqui­nes aptes per pro­duir i per poder extor­quir. La història ens demos­tra que els poders despòtics que es basen en la coacció tenen data de cadu­ci­tat, a la manera dels vells impe­ris que domi­na­ven Europa no fa pas tant de temps. Tot s’acaba. I aquest Estat espa­nyol s’aca­barà; i seria interes­sant que acabés “bé”, és a dir, sense dei­xar temps a pro­duir més “danys col·late­rals”, que ja n’ha acu­mu­lat prou fins avui; uns danys dels quals qui sap si, un dia o altre, hau­ria de donar compte.

La nova lega­li­tat. A Cata­lu­nya hi ha una vella lega­li­tat que mor i una nova legi­ti­mi­tat que va crei­xent i que esde­vindrà lega­li­tat. Aquest sen­ti­ment de rebuig con­tra el poder abu­siu, un sen­ti­ment que es va fent cada dia més gros entre nosal­tres, no és cap altra cosa que un signe evi­dent de la pèrdua de vigència, i de suport, de la llei espa­nyola a casa nos­tra. Res­po­nent tan sols a les agres­si­ons de l’Estat espa­nyol sense cedir en el nos­tre con­ven­ci­ment, la força de la llei espa­nyola fa figa. I algu­nes acti­tuds, com ara el “Jo acuso”, ja són expres­si­ons del nai­xe­ment d’una nova legi­ti­mi­tat. Hem de ser cons­ci­ents que, en cada acti­tud que expres­sem de resistència, de deso­bediència i de suport al nos­tre objec­tiu, estem cons­truint un nou refe­rent perquè és una legi­ti­mi­tat que ja té el suport de la majo­ria. Les estruc­tu­res repu­bli­ca­nes exis­tents en aquests moments, les que es tro­ben fora de l’abast de l’Estat espa­nyol i les que van pre­nent forma arreu del ter­ri­tori, mal­grat la domi­nació i la repressió espa­nyo­les, van donant força a un nou marc social i ideològic que es farà vigent. El Front Repu­blicà que s’ha for­mat per plan­tar cara al des­po­tisme de l’Estat espa­nyol, sense con­ces­si­ons, és una expressió directa d’aquest espe­rit de resistència i de no ren­dició davant els seus abu­sos.

L’expressió més clara de la pos­si­bi­li­tat i pro­xi­mi­tat de la nova lega­li­tat és la tasca que s’està fent arreu de Cata­lu­nya i dels Països Cata­lans per docu­men­tar i cata­lo­gar tots els crims con­tra el poble català que s’estan come­tent d’una manera con­ti­nu­ada, crims per­pe­trats per vies legals i, fins i tot, contràries a la seva lega­li­tat mateixa. Aques­tes dades sobre els abu­sos de poder no són infor­ma­ci­ons per tenir guar­da­des per a la història. Són infor­ma­ci­ons que mar­quen la volun­tat de poder, l’espe­rit d’una nova legi­ti­mi­tat que, de mane­res molt diver­ses, va pre­nent cos.