OPINIÓ
1 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

La massa

JORDI CREUS
La massa! Hi ha una manera més clara de des­hu­ma­nit­zar un col·lec­tiu«

Quan sento par­lar de la massa, ine­vi­ta­ble­ment em ve al cap aque­lla sèrie de TV que va acom­pa­nyar-me en les sobre­tau­les de la meva ado­lescència. Es trac­tava de l’adap­tació tele­vi­siva del còmic pro­ta­go­nit­zat per un dels grans per­so­nat­ges de ficció d’aquell moment: l’increïble Hulk. El recor­den« És l’alter ego del científic Bruce Ban­ner, qui, a causa d’un error en un expe­ri­ment, es con­ver­teix en Hulk, un mons­tre enorme, de color verd i molt des­truc­tiu. Com una espècie de Dr. Jekyll i Mr. Hyde de la guerra freda i la car­rera atòmica. Jus­ta­ment em va venir al cap la imatge de la bèstia verda sense camisa i amb els pan­ta­lons espar­ra­cats quan vaig sen­tir, al Suprem, aquell pri­mer guàrdia civil par­lant de la massa per refe­rir-se als ciu­ta­dans que pacífica­ment pro­testàvem davant de la seu del Depar­ta­ment d’Eco­no­mia con­tra les deten­ci­ons prac­ti­ca­des el 20 de setem­bre del 2017. La massa! Hi ha una manera més clara de des­hu­ma­nit­zar un col·lec­tiu« Una massa agres­siva de mura­lles huma­nes que va pro­ta­go­nit­zar una explosió tumultuària que va donar pas a un període insur­rec­ci­o­nal que es va con­ver­tir en un pol­vorí. Una massa irra­ci­o­nal amb milers i milers d’ulls plens d’odi que van pro­vo­car ter­ror en aquells pobres poli­cies i guàrdies civils que mai havien vis­cut una violència com aque­lla. Una massa que, fins i tot, va fer tre­mo­lar agents bre­gats en la lluita con­tra ETA o con­tra les pit­jors ban­des de nar­co­tra­fi­cants. La massa con­tra la qual llui­tava l’abne­gat tinent coro­nel Baena de dia i Tácito de nit. La massa que aquell 20 de setem­bre llançava cla­vells bomba o avi­ons de paper amb caps nucle­ars des dels bars de la vora de la zona zero. Uns bars que no van tan­car les seves por­tes mal­grat l’ambi­ent de violència angoi­xant pro­vo­cat per la massa. Ni res­tau­rants, ni boti­gues de roba o calçats, ni farmàcies, ni estancs, ni super­mer­cats, ni frui­te­ries, ni lli­bre­ries... Ni tam­poc tea­tres. I si no que ho pre­gun­tin a la secretària judi­cial, que va sor­tir per la porta del Coli­seum després d’haver fet una esca­lada de nivell 8 (amb casc, corda, arnès, mos­que­tons, peus de gat i gram­pons) pels teu­lats dels edi­fi­cis de la zona. Tot per culpa de la massa...