POLÍTICA
1 abril 2019 2.00 h

XAVIER MELERO NOM 

ADVOCAT DE JOAQUIM FORN, MERITXELL BORRÀS, LLUÍS COROMINAS, LLUÍS GUINÓ I RAMONA BARRUFET CÀRREC

“Els responsables del dispositiu de l’1-O van enviar els policies a l’escorxador”

 “Sabien que no es podria complir el mandat judicial, però van optar per manipular-los, sacrificar la seva imatge i assumir la violència només per desacreditar el referèndum”

 “El testimoni de Trapero ha desmuntat la utilització política dels Mossos com a puntal de la rebel·lió”

El com­bat d’aquest judici es deci­dirà als punts; no hi haurà KO. Tin­drem incer­tesa fins al final Estic con­vençut que el que més pre­o­cupa al tri­bu­nal és el seu pres­tigi, i aquest judici és clau
Es basen en el risc de violència i en la que van uti­lit­zar con­tra la gent, i això des­borda el Codi Penal Forn està espe­rançat i tenim un acord que fun­ci­ona molt bé: «Tu t’ocu­pes de la política i jo del dret»
Marc­hena està sent equànime fins ara; si té algun biaix, només ho sabrem amb la sentència
No pots reba­tre una per­cepció de por o d’odi, però sí fer veure que no és la violència necessària

E

l judici va com espe­ra­ven«
Sí, com a mínim com espe­rava jo, encara que s’ha de dir que els judi­cis habi­tu­al­ment no tenen aquest tracte ver­sa­llesc que uti­litza el jutge per dir les coses. Nor­mal­ment són més secs.
Vostè que és afi­ci­o­nat a la boxa, com diria que va el com­bat«
Aquest com­bat es deci­dirà als punts. No hi haurà KO. Arri­ba­rem al final amb la incer­tesa.
Vostè ha dit que és impos­si­ble que als acu­sats els cai­guin 20 o 25 anys de presó perquè no es dona la violència necessària per a la rebel·lió i la sedició. El que s’ha vist fins ara al Suprem li dona la raó«
Jo crec que sí. La meva tesi, que pot­ser és poc vis­tosa, és que la violència que hi va haver –perquè n’hi va haver i en això fer-nos tram­pes al soli­tari seria perillós– no té l’enti­tat sufi­ci­ent ni per a la rebel·lió ni per a la sedició, com a màxim seria una inci­tació als desor­dres públics. I la que hi va haver és con­seqüència de l’arti­cu­lació d’un dis­po­si­tiu poli­cial abso­lu­ta­ment ine­fi­ci­ent. I això s’està demos­trant.
A què atri­bu­eix la distància side­ral entre aquesta valo­ració dels fets i la que en fa l’Estat dema­nant penes de 25 anys de presó«
L’acu­sació no és irra­ci­o­nal. Ells fan una cons­trucció nove­dosa, això sí, que és basar el delicte no en la violència que es va pro­duir, sinó en el risc poten­cial de la violència que s’hau­ria pogut pro­duir. I, a més, és excep­ci­o­nal perquè no és la violència que tu exer­ciràs con­tra l’Estat sinó la violència que l’Estat exer­cirà con­tra tu. És molt curiós, perquè tu moti­ves una violència de la qual seràs tu la víctima. Això des­borda el que la doc­trina i la juris­prudència diuen d’aquests delic­tes i a més el Codi Penal en alguns delic­tes esmenta la inti­mi­dació, però en la rebel·lió i la sedició no, que exi­geix violència, és a dir aco­me­ti­mi­ento físico, i a més molt greu. Per això crec que no podrà pros­pe­rar.
Doncs hi ha qui diu que això és més greu que l’intent de cop d’estat de Tejero el 23-F...
La defensa de Tejero deia que no havia mort ningú, que uns trets al sos­tre del Congrés era un delicte de danys, però el tri­bu­nal li va dir que tenia la III Regió mili­tar, dos-cents homes armats amb armes llar­gues i una divisió de tancs; la seva capa­ci­tat d’exer­cir la violència era sufi­ci­ent per posar en perill greu les ins­ti­tu­ci­ons democràtiques.
Lla­vors, si el fona­ment del càstig que es busca no és jurídic, deu ser que és un judici polític«
A mi em costa molt intro­duir el con­cepte polític en un debat jurídic. Jo pre­fe­reixo pen­sar que el fis­cal gene­ral en el seu moment fa una aposta de màxims que és abso­lu­ta­ment des­me­su­rada.
Això és molt cohe­rent amb la seva línia de defensa, però veient l’ofen­siva de l’Estat, els ates­tats poli­ci­als, la ins­trucció, el relat de la fis­ca­lia i l’advo­ca­cia i els tes­ti­mo­nis pre­pa­rats..., veu pos­si­ble gua­nyar el judici«
Això passa habi­tu­al­ment a tots els judi­cis, per exem­ple, de l’Audi­en­cia Naci­o­nal. I com no et tro­bis un jutge que valori més el seu pres­tigi i la seva inde­pendència com a jutge que no con­ti­nuar amb la dinàmica de les altres ins­ti­tu­ci­ons de l’Estat, estàs mort. Per això crec que tenim pos­si­bi­li­tats de gua­nyar-lo, perquè estic con­vençut que la sala segona del Suprem en aquest judici va a defen­sar exclu­si­va­ment el seu pres­tigi i la seva repu­tació com a tri­bu­nal, que és el patri­moni més pre­uat.
Es pot des­mun­tar aquest relat de violència i ter­ror cons­truït pels tes­ti­mo­nis d’alguns guàrdies civils i el de la secretària judi­cial, la senyora Del Toro«
Jo crec que s’està des­mun­tant. Però també hem de tenir en compte els dife­rents biai­xos cog­ni­tius. Perquè nosal­tres podem veure en un vídeo gent molt maca can­tant cançons de La Trinca, però quan el veu una per­sona que no està iden­ti­fi­cada amb aquest movi­ment ni amb els seus sig­nes o el seu sis­tema d’expressió, ho poden inter­pre­tar d’una manera amenaçadora. Evi­dent­ment és sub­jec­tiu. Si la secretària judi­cial del 13 diu que va sen­tir por, no pots reba­tre-ho, però pots evi­den­ciar que no té res a veure la seva per­cepció amb la violència cons­ta­ta­ble i necessària per al delicte que es vol pro­var. I si un poli­cia diu que va veure mira­des d’odi, doncs no ho qüesti­ono, però sí que hem pogut qüesti­o­nar que el dis­po­si­tiu poli­cial no va com­plir la direc­triu del secre­tari d’estat que deia lite­ral­ment que “per sobre de l’eficàcia està la segu­re­tat dels agents i els ciu­ta­dans”, perquè els seus coman­da­ments no els ho van dir. I això lliga amb el fet que el secre­tari d’estat Nieto Balles­te­ros, davant un dis­po­si­tiu del tot ine­ficaç que pro­voca cen­te­nars de ciu­ta­dans i 95 agents ferits per tan­car –i no defi­ni­ti­va­ment– cent col·legis, reco­negués que l’objec­tiu real era impe­dir que el referèndum fos “vàlid i homo­lo­ga­ble”. La con­clusió és que vostès han mani­pu­lat aquests poli­cies i els han enviat a l’escor­xa­dor, han malmès la seva imatge.
Quin tes­ti­moni l’ha sorprès més dels que ha vist i sen­tit, si és que n’hi ha un«
Un que ha pas­sat sense pena ni glòria però que ha estat impe­ca­ble: Juan Igna­cio Puig­ser­ver, advo­cat de l’estat i secre­tari gene­ral tècnic del Minis­teri d’Inte­rior, que el posen a la con­se­lle­ria (durant el 155) i que diu que tot va anar com una seda, que ell mateix va tra­mi­tar la com­pra d’armes per als Mos­sos que estava pen­dent perquè li va sem­blar cor­recte, que en la vaga del 8-N va ser millor que els Mos­sos no hi inter­vin­gues­sin... En fi, un senyor equànime.
El jutge Marc­hena està sent impar­cial«
Jo crec que sí, que fins ara està dins els estàndards nor­mals del que és un pre­si­dent de tri­bu­nal, que no és pas un ésser angèlic, capaç de man­te­nir un equi­li­bri abso­lut. Jo l’he tro­bat equànime, dona expli­cació de tot el que fa i si té un biaix només ho sabrem amb la sentència.
És nor­mal no poder con­fron­tar el tes­ti­moni amb la prova docu­men­tal o vide­ogràfica que el des­men­teixi« No els per­ju­dica«
Depèn del jutge. No és una ano­ma­lia abso­luta. L’arti­cu­lació del judici que ha pro­po­sat el jutge Marc­hena, podràs estar-hi d’acord o no, però és rao­na­ble. Ell diu: “Vostè pre­gunti i si el tes­ti­moni men­teix no es pre­o­cupi, ho veu­rem al vídeo i dedui­rem tes­ti­moni.”
I això pas­sarà de debò«
Jo crec que sí, perquè desa­cre­di­tar un tes­ti­moni no és fer-lo posar ver­mell allà mateix. Quan toqui, es pot aga­far la seva decla­ració i refu­tar-la amb el vídeo. Ell ha dit que es veu­ran tots els vídeos i per tant es podrà refu­tar els tes­ti­mo­nis que cal­gui. En tot cas, la crítica haurà de venir en el moment en què el tri­bu­nal extre­gui una con­clusió que no s’adi­gui amb la con­tra­dicció entre tes­ti­moni i vídeo. Però jo, de moment, no ho trobo pre­o­cu­pant.
La justícia espa­nyola està sota la lupa amb aquest cas. Creu que en sor­tirà senya­lada«
Efec­ti­va­ment. Jo sem­pre he defen­sat que el Tri­bu­nal Suprem espa­nyol és un tri­bu­nal força cor­recte i dels més pres­ti­gi­o­sos d’Europa, dels que menys con­dem­nes ha tin­gut pel TEDH, però ara porta una ratxa dolenta amb l’afer de les hipo­te­ques i altres. Ells ho saben i estan pro­fun­da­ment dol­guts, ofe­sos en el seu pres­tigi pro­fes­si­o­nal i estic segur que als set magis­trats de la sala el que els interessa en aquest judici és man­te­nir el pres­tigi i la repu­tació.
La raó d’Estat, lla­vors, no els afecta, a ells«
Jo crec que la raó d’Estat pot­ser és sus­cep­ti­ble d’arri­bar a altres nivells, però a aquests senyors ho dubto; ja sé que és una con­jec­tura, però ho dubto molt.
Com està Quim Forn«
Ell és un home animós i el veig bé, seguint de molt a prop el judici. El vaig avi­sar que aquests judi­cis són insu­por­ta­bles si des­con­nec­tes. L’única manera de sobre­viure és pren­dre-t’ho amb interès, i ell ho fa i pren notes...
Espe­rançat«
Sí. A més estem d’acord amb la defensa. És clau. Tenim un acord que fun­ci­ona com un rellotge: “Jo el dret i tu la política. Parla de política, quan et toqui el dret a l’última paraula fes un míting si vols, i de l’altra part ja me n’ocupo jo.”
Com qua­li­fi­ca­ria el seu tes­ti­moni«
Va anar bé. Jo crec que ens va ser­vir per dues qüesti­ons. Pri­mer, per cen­trar el relat del tipus de judici que nosal­tres volíem fer, que té una pota política, par­la­mentària i de govern. I segon, per cen­trar la qüestió en les ins­truc­ci­ons de fis­ca­lia, els plans d’actu­ació poli­cial, la coor­di­nació poli­cial i el que va pas­sar en aque­lla set­mana de ver­ti­gen que va del dilluns 25 de setem­bre a l’1 d’octu­bre, amb reu­ni­ons, reso­lu­ci­ons judi­ci­als, i com final­ment es va arti­cu­lar el dis­po­si­tiu que va pro­vo­car la violència que final­ment va esde­ve­nir, de baixa inten­si­tat i oca­si­o­nada pre­ci­sa­ment per això, però violència.
Creu que han pogut acre­di­tar algun dels delic­tes de què se l’acusa«
Jo crec que no. Qual­se­vol que segueixi el judici haurà pogut veure que de tot el que l’acu­sen el que ha que­dat és que va deci­dir seguir enda­vant amb la con­vo­catòria del referèndum mal­grat que el major Tra­pero li fa arri­bar les con­clu­si­ons d’un informe de la comis­sa­ria gene­ral d’infor­mació diri­gida pel Cas­tellví on es deia que el dia 1 d’octu­bre, si es man­te­nia la con­vo­catòria, amb la situ­ació de tensió social que hi havia, hi podia haver deter­mi­nats actes vio­lents. Hi havia una altra pota, que ha cai­gut i és molt impor­tant, que era que el con­se­ller Forn havia inter­fe­rit en la poli­cia per con­ver­tir-la en un pun­tal de la rebel·lió comp­tant amb aquests 17.000 homes armats. Això ha que­dat total­ment desa­cre­di­tat amb el tes­ti­moni de Tra­pero i tots els coman­da­ments. Ha que­dat clar que els Mos­sos, amb encert o sense, van fer el que con­si­de­ra­ven que havien de fer en cada moment sense inter­ferència del con­se­ller.
Per tant, el tes­ti­moni de Josep Lluís Tra­pero els ha bene­fi­ciat...
Abso­lu­ta­ment. Pot­ser plan­teja altres pro­ble­mes, però és molt bene­ficiós per a la defensa.
Els va sor­pren­dre alguna cosa del que va dir« Estava cal­cu­lat«
No, perquè ja ho havia dit tot a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, el 28 de febrer del 2018; no hi va afe­gir res de nou.
Va fer bé el jutge Marc­hena repre­gun­tant ell al major allà on vostè va recor­dar que la fis­ca­lia no podia pre­gun­tar«
Jo crec que es va posar en un jardí quan va limi­tar tant l’àmbit per pre­gun­tar, però la rea­li­tat és que el pre­si­dent intervé freqüent­ment en els judi­cis. La nove­tat és que aquí no ho feia. Ara està inter­ve­nint més. Aquell dia va cri­dar l’atenció perquè era el tes­ti­moni de Tra­pero, però des del punt de vista de la defensa de Forn la pre­gunta del jutge Marc­hena em va anar per­fecta, perquè encara m’ho va dei­xar millor.
Quim Forn haurà d’anar a decla­rar al judici de Tra­pero a l’AN«
Molt pro­ba­ble­ment. Per això vaig dema­nar l’acu­mu­lació dels dos pro­ce­di­ments. Vaig ser l’únic que ho va fer i va ser l’única cosa que vaig dir a les qüesti­ons prèvies del judici, perquè era absurd man­te­nir sepa­rats aquests dos pro­ce­di­ments que estan tan ínti­ma­ment rela­ci­o­nats.
I l’advo­cat, com ho porta«
Bé. Estic acos­tu­mat als judi­cis llargs.
És un judici més, per a vostè«
Home, és impor­tant i té una reper­cussió gran, això no es pot dis­cu­tir, però jo quan entro allà i em poso la toga, m’oblido que hi ha càmeres. Si no fos perquè algun cop m’envien un what­sapp dient-me que no faci alguna ganyota, la veri­tat és que estic total­ment con­cen­trat en el que està pas­sant. És clar que és un judici impor­tant, que tindrà unes con­clu­si­ons des de la política o el peri­o­disme, però nosal­tres des del punt de vista pro­fes­si­o­nal tenim un paper impor­tant i alhora modest, que és fer un judici penal, tal com es fan tots els judi­cis penals, i pro­cu­rant fer-ho bé, res més que això.
Com l’afecta aquest judici: el ritme, la pressió, els viat­ges...«
Home, cansa i a vega­des és com­pli­cat, però ja li dic que he tin­gut diver­sos judi­cis a Madrid i fora de Cata­lu­nya, molts i llargs; per exem­ple el del cas Malaya, que va durar dos anys.
No es posa els guants de boxa per des­fo­gar-se el cap de set­mana«
Això sí, aquesta tarda [el diven­dres] he que­dat amb els com­pinc­hesal gimnàs i entre nosal­tres ho fem.
S’adona que els seus inter­ro­ga­to­ris l’han con­ver­tit en un per­so­natge molt més mediàtic que abans del judici«
Em sobta que la gent ho miri i ho segueixi tant. Però aquest judici serà llarg i aquesta imatge també anirà can­vi­ant. No estàs mos­se­gant tota l’estona. Vindrà molta gent que al meu cli­ent no l’afec­ten en res. Això sí, quan vin­guin el Fer­ran López i el comis­sari Moli­nero hauré de res­sus­ci­tar. De tota manera, la Merit­xell Borràs, que és una per­sona molt simpàtica, feia broma l’altre dia dient: “Ara surts molt per la tele, però jo ja era famosa abans.”
Vostè no és inde­pen­den­tista però també és crític amb l’Estat. Com creu que afec­tarà aquest judici el con­flicte« Pot apor­tar alguna cosa posi­tiva o farà més mal que bé«
El judici em dona l’opor­tu­ni­tat de demos­trar a tot­hom que pots estar defen­sant el con­se­ller Forn, con­trac­tat per un par­tit inde­pen­den­tista, dei­xant clar a tot­hom que tu no ho ets, i fer-ho amb tota la con­vicció tècnica i per­so­nal de què ets capaç i que tot­hom ho vegi nor­mal. Jo crec que les vies d’entesa hi són. Pot­ser soc una mica incaut, però a mi m’omple d’espe­rança.