OPINIÓ
1 abril 2019 2.00 h

DE REÜLL

Aires de piconadora

ANNA PUIG
La màquina de l’Estat fun­ci­ona amb un engra­natge d’arrogància

L’Estat espa­nyol actua fora de les seves fron­te­res tal com està acos­tu­mat a fer-ho de por­tes endins: amb pre­potència i amb aque­lla cas­posa acti­tud d’ordeno y mando, que diuen a la Meseta. A casa es basen en la força del poder per inten­tar con­tro­lar, entre d’altres, els mit­jans de comu­ni­cació. I, després, quan es pas­se­gen pel món es cre­uen amb la mateixa força d’inti­mi­dació. El resul­tat són ridículs escan­da­lo­sos, que se suc­ce­ei­xen un dar­rera l’altre. Com el del minis­tre d’Exte­ri­ors, Josep Bor­rell, quan intenta pres­si­o­nar el reco­ne­gut peri­o­dista Tim Sebas­tian, en una entre­vista per a una tele­visió ale­ma­nya, i acaba nerviós, alte­rat i ridi­cu­lit­zat. La cara se li des­en­cai­xava davant les pre­gun­tes inci­si­ves. I es feia creus de la impas­si­bi­li­tat del peri­o­dista davant les seves recri­mi­na­ci­ons. Quin fart de riure!

Però Bor­rell no és el pri­mer. Abans, el seu ante­ces­sor, Alfonso Das­tis, va inten­tar fer el mateix pre­ci­sa­ment amb aquest peri­o­dista. Amb més edu­cació que Bor­rell, però amb la mateixa inten­ci­o­na­li­tat mani­pu­la­dora, va inten­tar posar a rega Sebas­tian quan aquest li pre­gun­tava per la violència poli­cial de l’1-O. Però també va aca­bar entre les cor­des i sense argu­ments. Mateixa situ­ació i dos pro­ta­go­nis­tes: un minis­tre del PSOE i un del PP. Perquè no es tracta del par­tit que governa, sinó que és la mateixa maquinària de l’Estat la que fun­ci­ona sense inter­rupció amb aquest engra­natge d’arrogància i amb aires de pico­na­dora.