OPINIÓ
1 abril 2019 2.00 h

FULL DE RUTA

El debut de Cayetana

XEVI SALA

Les cam­pa­nyes elec­to­rals sem­pre són un repte per a les redac­ci­ons periodísti­ques, perquè ens obli­guen a mul­ti­pli­car els hora­ris labo­rals i ens exi­gei­xen un esforç suple­men­tari d’ima­gi­nació per no fer el mateix de sem­pre. L’any 2006, amb motiu de les elec­ci­ons al Par­la­ment de Cata­lu­nya, l’eco­no­mista Xavier Sala Martín va publi­car en un diari català un seguit d’entre­vis­tes molt exi­gents amb els can­di­dats. Des­col·locats amb les pre­gun­tes, alguns es van aixe­car a mitja entre­vista, no sense haver que­dat una mica en evidència. El qüesti­o­nari, des­ti­nat a com­pro­var la qua­li­fi­cació i el conei­xe­ment dels aspi­rants, incloïa pre­gun­tes com aques­tes: Coneix la pri­mera estrofa del Viro­lai? Sap com acaba El zoo d’en Pitus? Fa angúnia ima­gi­nar la can­di­data del Par­tit Popu­lar per Bar­ce­lona en les pro­pe­res gene­rals, Caye­tana Álva­rez de Toledo, expo­sada a aquell qüesti­o­nari pro­vo­ca­dor. Espe­ci­al­ment després d’haver sen­tit com deia públi­ca­ment que no par­lar català dona sen­tit a la seva can­di­da­tura. Sens dubte, davant d’aquell exa­men de conei­xe­ments, la Caye­tana dona­ria res­pos­tes més bui­des i impre­ci­ses que un guàrdia civil con­tes­tant a les defen­ses dels pre­sos polítics. És clar que té tot el dret del món a pre­sen­tar-se i a defen­sar el seu pre­sumpte pro­grama. I nosal­tres, dret a cri­ti­car-la.

Per exem­ple, quan afirma que el 23-F, l’intent de cop d’estat per­pe­trat el 1981 per una colla de mili­tars, va ser menys greu que el Procés perquè ales­ho­res ningú va fer mani­fes­ta­ci­ons a favor dels col­pis­tes ni en va dema­nar l’indult. Això sí, la Caye­tana no parla de la reducció de penes de què van gau­dir els con­dem­nats, no parla de la gàbia d’or de Tejero. I, sobre­tot, no parla de la decisió presa pel govern soci­a­lista espa­nyol el desem­bre del 1988: con­ce­dir l’indult a l’exge­ne­ral Alfonso Armada, con­dem­nat a 26 anys de presó per la seva par­ti­ci­pació en el cop d’estat. I no és la seva única rellis­cada històrica. En la carta amb què acaba de rebut­jar el debat pro­po­sat per Jordi Sànchez des de la presó, la fla­mant cap de llista popu­lar afirma que li pro­voca el mateix rebuig moral que li hau­ria pro­vo­cat una can­di­da­tura de Tejero. Obli­dant, també, que pre­ci­sa­ment des de la presó Tejero va mun­tar un par­tit i va pre­sen­tar-se a les elec­ci­ons el 1982, amb escàs èxit. Indo­cu­men­tada o mal inten­ci­o­nada, només pot ser una de les dues opci­ons.