Frontisses o més

La Vanguardia en català | 01/05/2015 - 00:00h


Florencio Domínguez

Bilbao


Els resultats de les darreres eleccions andaluses van col·locar Podem i Ciutadans en la posició de partit frontissa, el que pot garantir el govern d'una altra formació que ha aconseguit molts més escons però no ha aconseguit la majoria absoluta. Tant el partit d'Iglesias com el de Rivera estan en condicions de proporcionar els vots que necessita Susana Díaz per arribar a la presidència o garantir-li l'estabilitat parlamentària durant la legislatura. Una altra cosa és que vulguin assumir aquest compromís en aquest moment.

La figura canònica de partit frontissa, la que s'estudia als llibres, va estar representada durant dècades pel Partit Democràtic Liberal d'Alemanya (FDP): amb un percentatge de vots que solia rondar el 10% era la tercera força, a gran distància dels dos grans, la CDU i els socialdemòcrates. Els seus escons, però, van ser decisius per facilitar les majories de govern als dos grans. L'FDP va governar amb la CDU i amb l'SPD traient partit de la seva minoria clau fins que va perdre aquesta capacitat de decidir majories.

Fins fa poc tant Podem com Ciutadans semblaven abocats a exercir aquest paper de partit frontissa, una funció que resulta decisiva en absència de majories absolutes i que proporciona notables recompenses polítiques als seus protagonistes. Tot i això, han començat a aparèixer sondejos que dibuixen un mapa polític amb quatre grans espais electorals bastant igualats: els dos partits tradicionals, el PP i el PSOE, d'una banda, i els nous, de l'altra. Les diferències són tan ajustades que, en cas de confirmar-se a les urnes aquest mapa polític, per governar farien falta pactes entre partits amb representació gairebé equiparables. Seria alguna cosa més que la clàssica funció de frontissa d'un partit minoritari. Però per arribar a aquesta situació el que surti de les urnes ha d'assemblar-se als sondejos i no a les darreres eleccions andaluses, en què els partits d'Iglesias i Rivera van tenir excel·lents resultats, però no tant per disputar l'hegemonia als dos grans.

La consolidació de Ciutadans com a tercer partit que reflecteixen diferents sondejos només pot materialitzar-se si aquesta formació aconsegueix atreure el vot de centre, el vot moderat que no té ­fidelitat ideològica amb unes sigles i que s'ha orientat unes vegades cap al PP i d'altres cap al PSOE. És el vot frontissa que té capacitat de donar i treure majories. Si vol intentar ubicar-se en aquest espai, el ­partit d'Albert Rivera ha de competir amb els dos grans, amb socialistes i populars alhora.

El PSOE, també assetjat per Podem, pot tenir la temptació de radicalitzar el seu missatge per defensar el seu flanc esquerre amb el risc de descuidar el centre. En aquesta ocasió el perill per a la formació de Pedro Sánchez és que aquests votants de centre que han donat suport als socialistes trobin atractiva l'oferta d'Albert Rivera i retirin el seu suport al PSOE, sense traslladar-lo al PP, com podia ocórrer en el passat.