Alcaldia vigilada La Vanguardia en català | 01/06/2015 - 00:00h  Enric Sierra Tret de sorpresa d'última hora, Barcelona canviarà d'alcalde i de govern d'aquí a 12 dies. La líder dels desnonats, Ada Colau, agafarà la vara d'alcalde de mans de Xavier Trias i s'endinsarà en un món administratiu municipal desconegut per a ella i per a la majoria de la seva formació. I ho farà amb un programa electoral a la mà que planteja un canvi radical de model de gestió política sobre el qual hi ha seriosos dubtes de si es podrà aplicar atesa la feble minoria que les urnes han atorgat al seu partit. Per això, Colau necessita, més del que pot fer veure, el suport del màxim de formacions polítiques, encara que sigui a costa de renunciar a moltes de les seves promeses electorals. L'alcaldessa ja té més que assumida aquesta circumstància i està disposada a fer concessions, perquè aquesta necessitat d'ajuda política cal llegir-la també en termes de complicitat i supervivència. Com més partits comparteixin les seves decisions de govern, menys risc tindrà de perdre l'alcaldia prematurament perquè els canvis que impulsi, siguin encertats o no, tindran una responsabilitat política compartida. La inquietud que ha generat la victòria de Colau en diversos sectors econòmics i de poder de Barcelona vaticina un inici de legislatura sota vigilància. No són pocs els representants d'aquests sectors que els agradaria que Trias tornés a governar. Aquest objectiu els ha portat a recordar a l'encara alcalde que una coalició de partits alternativa és possible, encara que sigui estranya políticament. No obstant això, forçar ara aquesta majoria per impedir que governi la guanyadora de les eleccions seria un error polític. A pocs mesos de dues eleccions de gran importància per a Catalunya i Espanya, els partits que participessin en aquesta operació estarien en risc de rebre un càstig electoral perquè oferirien una expectativa més gran a les formacions emergents. I seria així perquè l'electorat no entendria per què no s'ha donat l'oportunitat de governar a la força que ha obtingut més vots, per desconeguda i inquietant que sigui. Per aquesta raó no hi haurà, de moment, pacte a la contra. Colau disposarà d'un temps per demostrar que és capaç de dirigir la capital catalana, encara que sap que el seu aval electoral és molt just i, per això, tindrà poc marge per equivocar-se. Només en el cas que prengui decisions que majoritàriament s'interpretin nocives per a la ciutat, els partits avui distants ideològicament podrien explicar al seu electorat la seva participació en una moció de censura per desbancar la futura alcaldessa. Aquesta possibilitat aritmèticament real i la complicitat que hi pugui haver amb els eventuals errors condiciona la negociació d'un pacte amb Ada Colau. És més complicat impulsar una moció de censura estant en el govern que en l'oposició, encara que aquesta moció sigui col·laborativa. |
|
|