Transparència: l'hora de la veritat

El proper 1 de juliol entra en vigor la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern, aprovada pel Parlament de Catalunya a les darreries de desembre. Un any abans s'havia aprovat la llei de l'Estat sobre aquesta mateixa matèria (Llei 19/2013), una norma positiva, però plena d'ombres. La llei catalana l'ha superada clarament en ambició i potència i està cridada a tenir un gran impacte en les institucions i en el conjunt de la societat. La llei obliga totes les administracions públiques (i un ampli ventall d'entitats públiques i privades), a publicar informació de tota mena i amb un alt grau de detall i qualitat (sobre la seva estructura organitzativa, els seus responsables i la seva retribució, la gestió econòmica, pressupostària i patrimonial, els contractes i les subvencions, etc.). També reconeix a totes les persones el dret d'accedir a qualsevol tipus d'informació pública que sigui del seu interès, dret que es pot exercir a partir dels 16 anys i que resta configurat amb una gran amplada i amb un sistema de garanties reforçat. Així mateix, han estat adoptades diverses solucions d'interès per subjectar els lobbies a majors nivells de control i transparència (grups d'interès), per millorar el servei als ciutadans (bon govern) i per estimular la seva implicació en els assumptes públics (govern obert). A partir d'ara, doncs, tots podrem conèixer, implicar-nos i controlar millor les nostres institucions públiques.

La llei catalana té els seus defectes, però, globalment considerada, és una bona llei. Els seus plantejaments són, com dèiem, molt ambiciosos. En alguns punts, per manca de realisme, fins i tot excessius. El cert és que la llei planteja grans reptes a totes les administracions públiques i també a tot el conjunt de subjectes públics i privats que gestionen o perceben fons públics (empreses concessionàries de serveis públics o gestores de serveis d'interès general, partits polítics, organitzacions patronals i sindicals, associacions i fundacions que reben diners públics). Subjectes que hauran de complir amb un llarg reguitzell de noves obligacions a partir del proper 1 de juliol.

Arriba, doncs, l'hora de la veritat. La llei ha quedat prou bé, però “el paper ho aguanta tot”. Ara es tracta d'aplicar-la, quelcom força més complex i arriscat. És l'hora de desplegar la llei per via reglamentària, sense trair-ne l'esperit i amb el màxim rigor. És l'hora d'adoptar l'estratègia institucional per garantir-ne l'aplicació, de posar l'organització a punt, d'impulsar un ambiciós pla de formació i sensibilització per a tots els servidors públics, de divulgar aquests nous drets i aquestes noves obligacions entre tota la ciutadania, de construir els nous portals de transparència i abocar-hi una informació ingent, de prestar el suport necessari per tal que els petits municipis puguin implantar igualment la transparència. I ben aviat serà l'hora d'atendre i respondre adequadament a tots els ciutadans que sol·licitin d'accedir a la informació pública. Els conflictes que de ben segur es generaran hauran de ser resolts per nous òrgans de garantia i en darrer terme pels tribunals. Ha arribat, en definitiva, l'hora de passar de les normes a l'acció, de les proclames als fets.

Aquestes primeres actuacions –que haurien d'ésser escrutades pels ciutadans amb el màxim interès– posaran clarament en relleu el grau de compromís efectiu de tots els responsables públics, els partits polítics i altres entitats amb un cert poder d'incidència social amb la transparència i l'accés a la informació pública. Faran transparent, ras i curt, el seu compromís real amb la democràcia. El govern té, des del mes de febrer, òrgans del màxim nivell, com ara el Comissionat per a la Transparència, per garantir la coordinació d'aquesta política. I el Parlament de Catalunya ja ha designat –no sense certa polèmica– la comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, l'òrgan independent que resoldrà les reclamacions que li plantegin els ciutadans quan les administracions els deneguin l'accés a la informació sol·licitada. El reglament d'aquesta comissió i el reglament regulador dels grups d'interès es troben, ara mateix, en tràmit. I aviat es coneixerà el nou portal de la transparència i, en general, el grau de compliment efectiu de la llei de transparència per part de les nostres administracions.

És responsabilitat de tots
vetllar perquè la transparència
de l'administració no sigui una simple moda ni una mera aparença, sinó una pràctica assumida
i exigida col·lectivament, com a pressupòsit i conseqüència natural de la democràcia. I és que, com passa amb aquesta darrera, no n'hi ha prou amb assolir la transparència. També cal tenir-ne cura permanentment, afrontar les amenaces que la posin en risc, maldar perquè atenyi els nivells propis de les societats més avançades.