LA CLAU

Enric Hernàndez

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Sánchez i el "pacte polític" amb Catalunya

@Enric_Hernandez

El líder del PSOE obre la porta a un acord bilateral per reconèixer la "singularitat" catalana, gest audaç que no hauria de diluir-se després del 26-J

Pedro Sánchez alerta sobre votar Podem el 26-J


DIMARTS, 31 DE MAIG DEL 2016 - 19:02 CEST

Per a uns, els independentistes, serà molt poc, gairebé res. Per a uns altres, els apòstols del nacionalisme espanyol entossudits a fer que res canviï perquè tot segueixi igual (o potser pitjor), comportarà una gravíssima ofensa a la unitat pàtria. Ni tant ni tan poc. El cert és que la promesa electoral de Pedro Sánchez de reconèixer la «singularitat» de Catalunya dins d’una reforma constitucional és un pas, un més, en l’aproximació del PSOE a la recerca d’una alternativa entre ruptura i immobilisme.

Anem als orígens. Després de l’esclat independentista de la Diada del 2012, el PSC de Pere Navarro va incorporar al programa autonòmic el dret a decidir, i en defensa seva va arribar a trencar la disciplina de vot al Congrés.

A canvi d’arriar aquesta bandera, Navarro va aconseguir el 2013 que els barons del PSOE firmessin la Declaració de Granada, una aposta per la reforma federal de la Constitució sense cap concessió específica a Catalunya. Una renúncia que passaria factura al PSC a les urnes.

Tres anys després, Podem, En Comú Podem i Izquierda Unida han enarborat amb èxit electoral l’ensenya del referèndum català, que el PSOE segueix rebutjant. Però el compromís de Sánchez de promoure després del 26-J un «pacte polític amb Catalunya» que «reconegui la seva singularitat i millori el seu autogovern» posa sobre la taula un principi de bilateralitat que, si es cristal·litza, suposaria un trágala per a les forces vives del PSOE, com la combativa Susana Díaz.

Des d’aquest diari sempre hem defensat que l’eclosió de l’independentisme no s’entén sense la sentència del Constitucional que, a instàncies del PP, va mutilar l’Estatut que els catalans havien aprovat en un referèndum legal i pactat amb l’Estat. I que només un altre referèndum, legal, acordat i amb una altra oferta de l’Estat, podria encarrilar el conflicte sobiranista.

Necessària, no suficient

La reforma de la Carta Magna és condició necessària, però no suficient, per satisfer les aspiracions majoritàries dels catalans.Tant de bo l’audàcia exhibida en aquest precís instant pel líder socialista no es dilueixi a l’hora de forjar les aliances postelectorals.