Barcelona, ‘out’

 01/06/2016 01:14

Creus que ara ens donarien uns Jocs Olímpics?”. La pregunta, a boca de canó, me la formula en Basté a les portes del plató de Can Cuní. El dia ha estat dens d’informacions abruptes, colofó d’una setmana i uns mesos esperpèntics que han conduït el país per un viratge de Dragon Khan delirant. Quan un historiador estranger tingui la pensada d’escriure sobre el procés català, tindrà moltes dificultats d’entendre com, tenint-ho tot a favor, ho vam engegar tot a rodar. Tant de bo m’equivoqui, però cada dia que passa és més difícil imaginar que podem culminar el viatge a Ítaca amb aquests aliats cupaires a la sala de màquines. Més aviat sembla que es dediquen a obrir vies d’aigua al ­vaixell. I no hi ha dubte que el poden enfonsar.

Però si el viatge del procés és molt atzarós, la capital de Catalunya no gaudeix d’un excés de seny. Després d’un any de flamant arribada dels salvadors del poble, enfundats en la feliç pancarta del “ho capgirarem tot”, el resultat no sembla una revolució, sinó un gran nyap. Durant aquest any no s’ha resolt cap conflicte, ans al contrari: s’han enquistat i empitjorat tots. En el mateix període hem passat d’una alcaldessa que lluitaria contra les “màfies” socialistes i les multinacionals a pactar amb el PSC i signar contractes multimilionaris amb en Florentino. I, mentrestant, els marits i parelles antisistema dels dirigents antisistema trobaven aixopluc laboral en el pèrfid sistema, la qual cosa és una eficaç manera de lluitar contra l’atur. Clar que és la mateixa gent que va treure la foto del Borbó i mesos després anava a la Copa del Rei a estrènyer-li la borbònica mà. Ni projecte, ni decisions de gruix, ni cap imatge d’un canvi real, a excepció de l’augment de la retòrica populista, ben amarada de la demagògia pertinent.

El govern Colau no ha demostrat cap capacitat de lideratge, tret d’algunes decisions improvisades tan erràtiques –manters, turisme, Mobile...– que han hagut de rectificar apressadament.

Però el pitjor havia d’arribar i ha esclatat a Gràcia. Certament veníem d’un batlle que havia comprat, amb diner públic, la pau social amb els okupes –és a dir, havia acceptat un xantatge– i semblava que no es podia empitjorar. Però arriba la senyora Colau i té temps de cometre tots els errors sumats: manca d’autoritat; demonització de la policia; coqueteig (inútil) amb els okupes; traspàs del problema als veïns; missatges contradictoris i una incapacitat tan evident de tenir alguna idea de què cal fer que hem passat de criticar el Trias pel lloguer a voler comprar el local per regalar-lo als okupes, i tot en el mateix dia. No tenen ni idea de què cal fer, ells que tenien totes les idees. El problema és que aquesta buidor de projecte no només es projecta sobre el problema de Gràcia, sinó sobre tota la ciutat. Era cert, doncs, que ho volien cap­girar tot. Sobretot volien capgirar el sentit comú.