Trias passa al contraatac

L'alcalde barceloní fa públic un informe de la banca suïssa que sosté que no hi té cap compte

Acusa el ministre de l'Interior de la filtració i en demana la dimissió

01/11/14 02:00 BARCELONA - FRANCESC ESPIGA
Notícies de ...

El moment i el lloc escollits van atorgar al gest un plus de transcendència. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va aprofitar el ple municipal d'ahir per donar a conèixer un document de la Unió de Banca Suïssa (UBS) que l'exonera de les acusacions formulades aquesta setmana pel diari El Mundod'haver tingut un compte opac al país helvètic. Esperonat per la rotunditat de l'informe, el batlle no només va fer una proclama de la seva innocència, sinó que va passar al contraatac polític assenyalant obertament el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, d'estar al darrere de la filtració periodística. “És una vergonya... Hi ha mitjans que m'han confirmat que els ha trucat [el ministre] i els ha dit: «Publiqueu això, que és veritat, ja hi podeu pujar de peus»”, va revelar Trias, que tot seguit en va demanar, o més ben dit reclamar, la dimissió.

La intervenció de l'alcalde va ser motivada per una pregunta del grup d'ICV-EUiA que feia referència a les acusacions d'El Mundo sobre la seva persona. Minuts abans que prengués la paraula, però, ja era de domini públic que Trias tenia un trumfo amagat. I no va trigar ni dos minuts a esbombar-lo. Va llegir íntegrament un certificat signat per dos directius de l'UBS, i aconseguit a través de la mediació d'un advocat de Ginebra, en què s'afirma que la Unió de Banca Suïssa ni té, ni ha tingut en els últims deu anys, cap compte a nom de Xavier Trias Vidal de Liobatero –aquest últim cognom el ressenyen malament, ja que ésLlobatera– amb data de naixement 5 d'agost del 1946. Una afirmació que contradiu les tesis del rotatiu madrileny, que el dia 27 passat va publicar que l'alcalde va fer, el 13 de febrer del 2013, un moviment de 12,9 milions des d'un compte suís a un altre d'Andorra. En el document, però, hi ha una segona asseveració igualment concloent: el número de compte que s'atribuïa al polític de CiU –7651162-3445.954– ni tan sols es correspon amb el format dels que utilitza la Unió de Banca Suïssa.

Si durant tota la setmana Trias ja s'ha expressat amb una gran decisió a l'hora de negar les acusacions, ahir el seu discurs va pujar de to. “La meva única força és l'honestedat, i actuaré amb contundència per defensar-la”, va dir, alhora que va anunciar que sol·licitarà l'empara del Síndic de Greuges i la Defensora del Pueblo. També va afirmar que en la querella per injúries i calúmnies que ha interposat contra l'editora d'El Mundo i els periodistes que signen la notícia, també ha sol·licitat que es prengui declaració al director general de la Policia per saber qui ha difós que se l'està investigant per una suposada evasió fiscal. Ell, però, no sembla tenir-ne cap dubte. “Que un ministre [Jorge Fernández Díaz] pressioni els mitjans de comunicació perquè publiquin això ja és el súmmum de la vergonya. En penso demanar la dimissió”, va etzibar. Unes acusacions que Alberto Fernández Díaz, líder del PP i germà del ministre interpel·lat, li va rebatre amb un lacònic “certes elucubracions, s'hauran de demostrar”. A última hora, fonts ministerials també van qualificar d'“indignes i falses” les paraules de Trias. Pel que fa a la resta d'intervencions en el ple, van moure's en un terreny molt protocol·lari. Ara per ara, el debat sobre aquesta qüestió a escala barcelonina està mort, tot i que el republicà Jordi Portabella va aconsellar a Trias que sigui prudent, que no se'n refiï, tot i que ara es pugui veure políticament enfortit. “Això encara es pot embolicar”, li va dir.

La gravetat dels càrrecs llançats contra el batlle barceloní, sumada a un ordre del dia més aviat esdolceït, va propiciar que la resta de la sessió plenària fos més aviat descafeïnada. L'actualitat, però, sempre mana, i la proximitat del 9-N, sumada a la confirmació del recurs de l'executiu estatal, van propiciar un breu i cadenciós debat entorn de la consulta, ara presentada sota la forma d'un procés participatiu. Alberto Fernández Díaz (PP) va intentar, sense gaire sort, posar una mica de sal a la controvèrsia demanant al govern municipal de CiU que no faciliti ni locals ni logística per a la celebració de la consulta. Prec desatès. El primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, li va rebatre que el consistori “col·laborarà” amb el procés. “No era una costellada, això? De què tenen por?”, també va inquirir. Minuts després, i a instàncies de Jordi Portabella (ERC), el mateix Trias va manifestar que el 9-N hi haurà 149 locals de votació i 1.255 meses a Barcelona. “Em diuen que és impossible que n'hi pugui haver més”, va afirmar. I enmig d'aquest clima polític sacsejat, enrarit, va formular una petició: “Ara només falta que la gent s'entusiasmi i hi participi.”

Aquest no ha estat un atac a Xavier Trias, és un atac a l'alcalde de Barcelona. I això no es pot tolerar
Xavier Trias
ALCALDE DE BARCELONA
Que un ministre pressioni els mitjans perquè publiquin
això ja és el súmmum de la vergonya

Rebuig a liquidar el deute de Mas amb immobles

Amb els vots favorables del PSC, el PP i ICV-EUiA el ple va aprovar dues proposicions presentades pels grups socialista i popular en què s'expressa el rebuig a la fórmula escollida per liquidar el deute no tributari que la Generalitat té contret amb l'Ajuntament de Barcelona i que, avui, s'eleva a 128 milions d'euros. Una de les operacions que generen més recels, per no dir la que més, és la que preveu que una part d'aquestes obligacions se saldin a través d'actius immobiliaris com són la nau central de Can Batlló, una part d'un edifici de Via Laietana i els terrenys que actualment ocupa la presó Model. Els tres grups de l'oposició van criticar que no s'hagin taxat aquestes propietats –cadascuna d'elles ha estat valorada, casualment, en uns 15 milions d'euros– o que caldrà fer un esforç inversor extraordinari –més de 70 milions– per adequar-les per donar-los un ús. Ara bé, el punt sobre el qual més van insistir és que aquesta dació en pagament és un “vestit a mida” dels interessos del govern de Mas per reduir el deute, ja que, a parer seu, darrere la cessió d'aquestes propietats no hi ha un interès de ciutat.

Darrera actualització ( Dissabte, 1 de novembre del 2014 02:00 )