OPINIÓ
1 novembre 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Divideix i venceràs

MANUEL CUYÀS
“La divisió pròpia també pot ser molt favorable

Donem per fet que l’asseveració llatina divide et impera, “divideix i venceràs”, és d’aplicació als enemics o adversaris: “Fracciona’ls i obtindràs la victòria.” Precisament perquè és d’arrel llatina no està clar que aquest sigui el significat correcte o complet. Juli Cèsar va “imperar” perquè va saber dividir les tropes. No només les enemigues, sinó les pròpies. Si els seus soldats haguessin anat junts i comprimits, haurien caigut a la primera trampa que l’enemic els hagués parat. Segmentats en el camp de batalla i encara distribuïts en infanteria, cavalleria i altres faccions especialitzades, les victòries eren més assegurades i les bosses encercladores anaven al seu càrrec. Dividir l’enemic no fa mai nosa, però dividir els teus reforça molt. Ignoro quan i per quin motiu aquest significat es va alterar en favor exclusiu del significat invers. Roma va caure quan es va dedicar a dividir amb més intensitat l’enemic que els seus contingents.

ERC és partidària d’anar a les eleccions separada del PDeCAT i de qualsevol altra força independentista. Puigdemont ha creat la Crida per unir totes les voluntats, incloses les d’ERC. S’ha posat en la pell de l’adversari i ha dit que, dividit, l’independentisme és més vulnerable. Segur? Com que encara que la política sigui “la guerra per uns altres mitjans”, la política tot i així no és la guerra i té altres estratègies, no sabria ara mateix si decantar-me per la d’ERC o la de Puigdemont. Totes dues poden ser vàlides, però són excloents. “Unitat!”, criden molts. Un càrrec d’ERC em deia que mai el seu partit i l’antiga Convergència no havien obtingut uns resultats tan magres com quan van anar a les eleccions junts. Puigdemont pensa en els partits quebequesos i escocesos que van forçar els referèndums d’independència respectius. Aquests partits van ser el resultat d’unir-ne uns quants que tenien el mateix objectiu i que fins llavors s’havien reforçat per separat. La gestació va ser llarga i encara així els independentistes escocesos units van trigar vuitanta anys a veure satisfeta la consulta, que no va anar bé.

Està unit l’“unionisme”? A l’hora d’aplicar l’article 155 de la Constitució, va ser evident. Des que Pedro Sánchez ocupa el lloc de Mariano Rajoy, no tant. Alguns diuen que és una trampa per a incauts, una manera de dilatar les aspiracions sobiranistes amb gestos i bones paraules mentre els unionistes més radicals increpen Sánchez per tou i el paralitzen. Ho veuen com la divisió, també la de poders, pot ser també eficaç, i ho saben?

Ara: dividits o units amb el mateix objectiu, és necessària la figura d’un Juli Cèsar indiscutit, d’un mariscal de camp, d’un estat major, d’un llargavistes per veure i poder dirigir el conjunt. En disposem?