OPINIÓ
1 novembre 2018 2.00 h

FULL DE RUTA

Patetisme constitucional

MIQUEL RIERA
Elogis encesos de la premsa espanyola a la princesa Elionor per haver llegit un text en veu alta. És a dir, el que fan cada dia tots els nens i nenes de la seva edat

Moment estel·lar de la casa reial ahir a Madrid en un acte presumptament muntat per celebrar el quarantè aniversari de la Constitució Espanyola, però que va acabar sent una adoració-homenatge a la princesa Elionor, hereva del tron espanyol (encara). Un rentat de cara de la monarquia en tota la regla ara que al rei Felip li cauen castanyes de totes bandes, primer pel seu paper abrandat (i nefast) en contra dels catalans en el referèndum de l’1-O i, en segon lloc, per les tèrboles relacions de la casa reial espanyola amb la monarquia saudita, també a la picota després del terrorífic assassinat a sang freda d’un periodista a Istanbul.

Elionor –per cert, no hauria d’haver estat a escola a les deu del matí, com totes les nenes de la seva edat?– rebia ahir al migdia elogis encesos, per qualificar d’alguna manera els titulars ensucrats dels webs espanyols, per haver llegit en públic durant menys d’un minut! És a dir, per haver fet, amb més o menys gràcia, allò que fan molts nens a escola cada dia. “El debut perfecte de la princesa d’Astúries” (ABC), “Un graó roig i orgull de reina” (El Mundo), “Així ha reivindicat La Monarquia la princesa Elionor” (La Razón) o “Elionor defensa la seva condició d’hereva” (El Español) eren alguns dels titulars. Altres digitals se centraven a ressaltar el vestit blau que duia i el fet que era la seva primera intervenció pública. Ningú deia quasi res del motiu de l’acte, ni de la resta de lectors –entre ells el mateix rei i el president Sánchez, a qui va tocar llegir l’article sobre la “indissoluble unitat d’Espanya”– ni, és clar, del fet que la lectura havia obligat a deixar mig buit l’hemicicle del Congrés enmig de la sessió de control del govern. La premsa espanyola, i la política espanyola tot darrere, prefereixen entretenir-se a muntar espectacles a major glòria de la monarquia i del seu estat de fireta, que no pas preocupar-se per buscar solucions al principal problema que tenen damunt la taula i que no és altre que Catalunya. I ens estranya?