Això només pot sortir bé

01/12/14 02:00 JORDI GRAU
Una imatge de dimarts passat, en la que el president Mas saluda el president d'ERC, Oriol Junqueras. Foto: TONI ALBIR/ EFE.
El president ens ha posat tots davant del mirall i ara només cal mirar-nos i decidir si el que volem és tenir un estat o no tenir-lo

Va enlluernar el president Mas en la seva compareixença per explicar el full de ruta. Jo crec que va enlluernar més molts dels que no l'han votat mai que no pas alguns dels seus. En tot cas, va aconseguir captar l'atenció del país, l'atenció política s'entén, i va deixar molt clar quina és la seva pretensió. Després s'ha anat explicant encara de manera més clara, com quan li va etzibar a Josep Cuní allò del nivell de renúncia que significa per a ell no ser el primer cap de l'estat català. El president Mas ha desconcertat molta gent, ha agafat d'altres amb la cama canviada i no ha afalagat a cap dels seus. El que va prometre, si li compraven, porta inherents moltes renúncies, començant pels seus. Però no ens hem omplert la boca que primer és el país i que no s'han de posar partidismes i qüestions personals al davant de Catalunya? Doncs mirin, ara és l'hora de demostrar-ho. I el que escric va per Esquerra, però sobretot va per Unió i per Convergència, o millor dit per la gent d'Unió i la gent de Convergència, als quals el president també va posar davant de l'espill. El president Mas ho havia dit el 9-N: “Ens hem mirat al mirall i ens hem agradat. Dimarts va tornar-hi amb l'espill. Ara tots i cadascú de nosaltres, però sobretot la gent que està a la primera línia política o social, s'ha de mirar al seu propi mirall i ha de decidir si vol o no vol la independència de Catalunya. O millor dit, si vol apostar-hi, treballar-hi, lluitar-hi, sense que necessàriament això vulgui dir una recompensa política com a càrrec. No s'hi val ja el joc del sí-no. No s'hi val perquè ara és sí o no, sense mitges tintes. Això deixa sense discurs gent que només fa discursos, que només vol decidir, però que quan li proposen s'amaga darrere d'altres qüestions. El model social? D'acord, parlem-ne. La millor manera d'arreglar el tema de les desigualtats és tenir l'eina per fer-ho i ara aquesta eina es diu estat. Per tant, que Iniciativa es decideixi que la seva gent, la majoria, ja ho té clar. I no cal dubtar de la CUP, crec, o almenys de la gran majoria de la gent de la CUP. Ni dels que van votar Reagrupament o Solidaritat. Ni de la majoria de militants d'Unió, com tampoc de Duran i Lleida, que tothom té clar què pensa. Per tant, quedem-nos amb la majoria dels militants.

Som molts, però potser encara no som suficients. L'Estat atacarà amb totes les seves armes, clavegueres incloses. Això cal tenir-ho clar. Fem pedagogia perquè hem de ser molts més, però això només pot sortir bé.

Darrera actualització ( Dilluns, 1 de desembre del 2014 02:00 )