POLÍTICA MADRID - 1 desembre 2018 2.00 h MANUEL CANCIOCATEDRÀTIC DE DRET PENAL DE LA UAM I FIRMANT DEL MANIFEST “LA BANALITZACIÓ DE LA REBEL·LIÓ I LA SEDICIÓ”“Llarena inventa una rebel·lió que als seus escrits no hi és”“Rajoy desapareix dient «Espanya és a les vostres mans», i al Suprem se’ls ennuvola la vista”“Schleswig-Holstein no m’humilia, em reconforta, però al TS pensen: «Qui són aquests per dir-me això?»”“On és la conspiració? On és el paper que diu que els Mossos tallaran l’A-2? Ni la ‘rojigualda’ es retira al Palau”“Està sobreprotegit. Volem ser el Marroc?”DAVID PORTABELLA - MADRID Sovint el legislador no pot parlar perquè és mort, però aquí tenim López Garrido, que nega la rebel·lió La idea va sorgir de Jaén, amb Guillermo Portilla, i de Granada, amb María Luisa Maqueda, però a l’Autònoma de Madrid, i pel fet de ser a Madrid, Manuel Cancio (Mèxic, 1967) va sentir el deure de firmar La banalització dels delictes de rebel·lió i sedició, el manifest que han subscrit més de 120 catedràtics i que rebat la teoria del jutge Pablo Llarena. Exigeix valentia firmar un text que nega la rebel·lió i exigeix la llibertat dels polítics presos? A mi em sembla que no... Però soc un funcionari i no tinc cap aspiració política; gaudeixo de llibertat de càtedra i ja tinc feta la meva carrera de catedràtic... Per a algú que encara hagi de fer carrera acadèmica i que hagi de passar per unes oposicions, no sé si és gaire prudent, perquè hi ha gent que això s’ho pren com un acte de traïció. I jo no m’havia pronunciat mai ni havia firmat res sobre un procés en curs. Sempre he cregut que cal respectar la instrucció del tribunal i esperar després la sentència, però en aquest cas el que ha passat fins ara ja reuneix algunes característiques que obliguen un professor de dret penal espanyol a dir que aquí estan passant coses molt estranyes. És d’imaginar que el premi a professor del mes a la UAM no es guanya firmant un text així... No, no... Però bé, a mi em paga la universitat per dir les coses que crec que cal dir. La qualificació de rebel·lió i de sedició està fora de tot sentit. I em crida l’atenció que el procés no s’estigui substanciant a Barcelona, que és on correspon. La idea que el delicte de rebel·lió afecta tot Espanya és peregrina. És clar que hi ha molts delictes que afecten arreu mediàticament i políticament! I un delicte que s’ha comès a Ourense pot tenir incidència a Figueres! I a ningú se li acut canviar la competència! La competència del jutge natural determinat per llei és una qüestió fonamental. Això no hauria d’estar ni a l’Audiència ni a la sala segona del Suprem. I s’ha de dir, i és important que ho digui jo, que soc a Madrid. I és irrellevant, però no tinc cap simpatia pel nacionalisme català ni per l’espanyol. Perdó per la ximpleria, però els firmants han estudiat el mateix dret penal que Llarena? Sí, sens dubte! L’assumpte és molt peculiar. Sens dubte que la convocatòria del referèndum és il·lícita quan l’anul·la el TC, però això es diu desobediència. Que hi ha actes el 20 de setembre que puguin arribar a ser qualificats de sedició, podria ser... Però he llegit l’acta de processament i l’escrit de qualificacions provisionals, i allà hi hauria de ser tot, i no veig enlloc quina responsabilitat tenen les persones concretes en la crida a una sedició. Perquè, si es conclou que fer manifestacions al carrer pot acabar en actes violents, aquest argument ja el conec i és d’altres règims. Una explicació que això s’hagi encaminat cap al delicte de rebel·lió és l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), que permet una cosa profundament qüestionable: suspendre un representant de la sobirania popular. I això és una regla excepcional del dret penal antiterrorista per al supòsit de bandes terroristes i rebels, una terminologia antiga que té a veure amb l’activitat d’ETA i el fet de posar presos a les llistes d’HB. Si algú no està condemnat, no ha d’existir cap afectació en els seus drets fonamentals. I tot és per aquest delicte; si s’hagués quedat en la sedició, no es podrien suspendre els diputats. Advocats dels presos com Jordi Pina i Andreu van den Eynde es queixen que aquest dret penal no és el que van estudiar. Tanta distància hi ha entre les aules de la universitat i el Suprem? No. Fins als anys vuitanta era molt comú que el Suprem anés per un costat i el món acadèmic, per un altre. Però això es va acabar i hi ha una certa convergència. Sí que hi pot haver discrepància entre professors. El problema aquí és que no hi ha precedents. Tenim el cas de Tejero i el 23-F, que va ser un altre delicte de la justícia militar ja derogat. Si no ho tingués tan clar, no em pronunciaria sobre un cas en curs. On és la violència? La idea aquesta que ells sabien que es mobilitzaria un conjunt important de persones i que això podia produir una espècie de confrontació i que això és una comissió per omissió, perquè no van aturar el que podia portar a generar una rebel·lió... Però és que no ha passat! No hi ha violència més enllà de la dels cossos policials l’1-O. No hi ha enlloc ningú que hagi organitzat un aixecament. És una banalització, perquè el delicte de rebel·lió és una altra cosa. No ho entenc... O ho entenc massa, vaja. Coneix magistrats del Suprem. Com és el diàleg amb ells? Els que diem que aquí no hi ha rebel·lió no tenim necessitat d’explicar-nos; qui té necessitat d’explicar-se són els que s’inventen ad hocun concepte de rebel·lió, com fa el jutge instructor, quan en els seus escrits no apareix enlloc la violència ni ningú que hagi organitzat un aixecament. Jo conec alguns magistrats del Suprem i amb ells mai he comentat ni una paraula sobre el tema, per respecte i perquè els conec bé. Jo no els trec l’assumpte, ells ja saben el que penso i jo sé que se’ls ennuvola la vista. Es van sentir abandonats, el govern de Mariano Rajoy va desaparèixer i els va dir “apa, Espanya queda a les vostres mans”, i els va agafar un atac de responsabilitat. El sentiment nacional ennuvola la vista i el raciocini, i al final és un grup molt reduït en què és molt difícil esmenar la plana a qui instrueix el cas, perquè aquesta instrucció no és plat de bon gust. I això que ho ha explicat el mateix Diego López Garrido, l’autor del tipus delictiu. De vegades el legislador no pot parlar perquè és mort, però aquí el tenim com un Deus ex machina! És López Garrido, un catedràtic molt prestigiós i un polític rellevant, que diu: “Jo, que soc qui va redactar l’article 472 del Codi Penal, precisament volia impedir que es consideressin rebel·lió les conductes de desobediència civil.” Els catedràtics firmants citen una sentència clau: la 199/1987 del Tribunal Constitucional, que circumscriu la rebel·lió a “l’ús d’armes de guerra o explosius”. Per què Llarena la ignora? La deu conèixer... Sí, és clar. La sentència marca un estàndard a l’hora de dir que, en la lluita antiterrorista, no tot s’hi val, que no es pot anomenar terrorisme qualsevol cosa, i l’estàndard s’ha recollit en la legislació posterior. El que passa és que la sentència emmarca raonablement la diferenciació entre activitats rebels i terroristes, que terrorismeno pot ser qualsevol cosa... Però tampoc resol res ni és cap solució. La solució màgica del cas rau en la interpretació comuna del que signifiquen les paraules violència i alçament públic. Sostenen que “només conculcant molt greument el principi de legalitat” es pot sostenir la rebel·lió. I la conspiració per a la rebel·lió, que sembla el més benigne dels escenaris que preveu el Suprem? On és la conspiració? On és el paper en què es diu que els Mossos tallarien l’A-2? No hi és, i en els escrits judicials del jutge i de la fiscalia hi hauria de ser. I si fos conspiració per a la rebel·lió, que no ho és, com justifiquen la presó provisional? Amb la Generalitat intervinguda, com es comet reiteració delictiva? Jo no veig cap pla. No van ni retirar la bandera espanyola del Palau de la Generalitat. No sembla planificat ni conspiratiu, no... A la universitat s’ensenya quan s’han de dictar les euroordres i quan retirar-les amb lliure albir. No, no tenim una assignatura de dret penal europeu que arribi a aquesta profunditat. Hi ha molts professors que diuen que això ha de ser automàtic, i pot ser-ho amb un delicte d’homicidi o de violència sexual. Però això no és un delicte qualsevol! I, quan ho dic, em diuen que, pel fet d’haver nascut en una república [Mèxic], em falta españolía i sentiment de pertinença. I soc espanyol, eh! I un pot dubtar del que determini un tribunal belga, i si és un jutge flamenc, més, perquè Carles Puigdemont no parla flamenc, sinó francès, però és igual... Però després ve el tribunal del land de Schleswig-Holstein. I jo dic: per què ens diuen el mateix a Alemanya, Suïssa, Bèlgica...? No deu ser que no són tots ells els que van en direcció contrària? Jo no em sento humiliat en la meva dignitat espanyola per aquestes sentències, sinó reconfortat: m’adono que, a més del Tribunal d’Estrasburg, hi ha altres tribunals que defensen els meus drets constitucionals, com ara a Schleswig-Holstein, en la persona de Puigdemont. I al Suprem, en canvi, pensen: “Qui són aquests per dir-me això?” Si fins i tot va dir a Llarena: “Ni tu ni jo: la malversació ni la miro, té.” I llavors Llarena s’enfurisma com un nen d’11 anys i diu: “Doncs si no és com jo dic, no el vull.” Però què és això de dictar una euroordre i retirar-la després? Vostè el vol o no el vol? El cop a la imatge de l’Estat espanyol és terrible. La monarquia assisteix al debat de ser protegida en el Codi Penal. Està sobreprotegida ara? Sí, i no només passa a Espanya. Podríem mirar els Estats Units, on la llibertat d’expressió és molt important, i el Suprem ha dit que és un dret fonamental poder cremar la bandera dels Estats Units, amb el que és per a ells. Quan un vol estar sobreprotegit, és que se sent molt insegur i, com més dèbil és el consens sobre la institució, més necessitat de prohibir. El delicte d’injúries a la corona hauria de desaparèixer, no hi ha cap raó per protegir específicament el cap de l’Estat. Que algú cremi la senyera, per exemple, és de mal gust, però no tot el que és de mal gust pot ser delicte. I és molt important poder fer bromes sobre el rei. En quins països no es poden fer bromes del rei? Al Marroc. Volem ser el Marroc? I en el cas de l’humorista Dani Mateo, el jutge no podia fer una altra cosa: encara que en la instrucció ell conclogui que no és delicte, pot pensar que mocar-se amb la bandera pot ser delicte. Per això la millor opció és treure el delicte i prou. |