OPINIÓ
XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT - 1 desembre 2018 2.00 h

A LA TRES

I ara, les universitats

XEVI XIRGO - XXIRGO@ELPUNTAVUI.CAT
“Tanta fòbia a les urnes aquell 3-O, i ara resulta que per fer de rei Felip VI un dia o altre també hi haurà de pas­sar!

Pobra Casa Reial. Pri­mer, el Par­la­ment de Cata­lu­nya, que els reprova; després, Podem, que demana ober­ta­ment una con­sulta sobre la monar­quia; i ara (a banda de les interes­santíssi­mes infor­ma­ci­ons sobre la Letícia i Villa­rejo que ame­na­cen de sor­tir un dia d’aquests), les uni­ver­si­tats. Vostès n’estan al cas? Vint-i-sis (vint-i-sis!) de les cin­quanta uni­ver­si­tats públi­ques espa­nyo­les faran en els pro­pers dies una con­sulta simbòlica sobre la monar­quia. Aquesta set­mana ja l’han feta a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Madrid (UAM) i els resul­tats han estat espec­ta­cu­lars: hi han par­ti­ci­pat 7.303 estu­di­ants, dels quals 6.111 han votat a favor de la república i només 1.092 a favor de la monar­quia. Saben què vol dir això? En pri­mer lloc, que el debat de monar­quia o república ja no és un debat exclu­siu de Cata­lu­nya (de fet, ni a Cata­lu­nya ni al País Basc ja no és un debat), sinó que ara és un debat espa­nyol. I en segon lloc, que aquest debat es resoldrà gene­ra­ci­o­nal­ment. A les uni­ver­si­tats (si a la de Madrid hi ha hagut aquests resul­tats, a les altres ja es poden ima­gi­nar el que pas­sarà) els joves es pre­gun­ten el perquè de la monar­quia. “Tenim ganes d’opi­nar. I volem opi­nar d’un tema sobre el qual mai ens han pre­gun­tat, que és la con­tinuïtat o no de la monar­quia”, expli­cava ahir Lucía Nis­tal, una de les impul­so­res d’aquesta con­sulta a la UAM. I afe­gia: “Ens sem­bla, vis­tos els resul­tats, que hi ha una­ni­mi­tat que cal replan­te­jar-se la funció de Felip VI i d’una ins­ti­tució que és anti­de­mocràtica, anacrònica i hereva directa de la dic­ta­dura.” Cor­dons, Lucía! No se n’obli­din, sobre­tot, que aquests joves que ara voten a les uni­ver­si­tats són els matei­xos que d’aquí a qua­tre dies ens gover­na­ran. Això s’acaba, reis meus. Tan bé que ho tenia Felip VI, que sim­ple­ment havia de fer el paper de mit­jan­cer que li atorga la Cons­ti­tució, aquesta Cons­ti­tució que tant es posen a la boca, i s’hau­ria gua­nyat el cel. Però no. El seu pare va triar fer nego­cis i foto­gra­fiar-se amb segons qui, i ell, aquell 3-O, fer política. Si el que volia era fer política, el que havia d’haver fet era pre­sen­tar-se a unes elec­ci­ons. Tanta fòbia a les urnes i, quina iro­nia, a la llarga resulta que per fer de rei (o no) també hi haurà de pas­sar.