El referèndum, una pedra a la sabata

COMENTARIS2

És significatiu veure com s’ha posat de nerviós tothom amb el tema del referèndum. PP i Ciutadans han convertit aquest tema en una palanca de legitimació per ampliar les seves posicions en matèria econòmica i laboral. Al que no convenço amb les meves propostes, almenys el puc seduir amb la meva defensa incondicional de la unitat d’Espanya. El cas del PSOE és curiós, ja que el tema es converteix en mans de molts dirigents en l’eina per erosionar la ja minvada credibilitat de Pedro Sánchez, atribuint-li la seva possible recerca de pactes per formar un govern d’esquerres amb el concurs de Podem i les coalicions perifèriques que li donen força. 
    Sánchez va qualificar el tema de «prepolític» i Eduardo Madina va dir, referint-se als socialistes: «No tenim naturalesa política per reconèixer noves nacions, ni per partir el nostre país». ¿Què pensaran molts militants del PSC que recorden Pere Navarro proposant un referèndum pactat i legal? 
    En l’independentisme català hi ha un sentiment contradictori, ja que la fermesa amb què Podem i els seus aliats defensen el reconeixement de Catalunya com a nació i la celebració incondicional del referèndum, si bé amplia els aliats, per una altra part els deixa sense l’argument que (tota) Espanya ens nega el pa i la sal. La victòria d’En Comú Podem el 20-D mostra la capacitat d’incorporar en el front sobiranista molts més catalans que els que poden mostrar-se disposats a seguir el fasttrack de la independència exprés. Els efectes de tot plegat comencen a notar-se en els matisos que van incorporant-se al discurs independentista. Al final no hi haurà cap més remei que reconèixer que Catalunya és un subjecte polític amb capacitat pròpia per decidir el seu futur, i això passarà per un referèndum, abans, després o en l’intermedi
.