ARTICLES
2 gener 2016 2.00 h

VUITS I NOUS

Demà, reunió

MANUEL CUYÀS

La reunió d'avui de la CUP serà demà. Coherència, la virtut més celebrada de la formació. De moment, demà; ja veurem si al final es repensen i és demà passat o l'altre. Es veu que els dirigents i les bases havien d'acabar de “confrontar escenaris”. Això dels “escenaris” ve de Gramsci. Jo de Gramsci no en sé res, però com a tots els de la meva generació, que hem conviscut gairebé des que tenim ús de raó amb anticapitalistes, antisistema i anti moltes coses tret de les seves, alguna cosa em sona i m'ha quedat. També, el concepte d'“ocupar espai” i no deixar-lo anar de cap manera. Ens pensàvem que era l'espai físic des del qual emprendre la revolució, però es veu que també és l'espai temporal. Fa tres mesos que la CUP ocupa les nostres estones. Semblava que diumenge passat, en la reunió de la colla a Sabadell –que no s'ha de confondre amb la Colla de Sabadell, que és una altra cosa, amb en Pere Quart i en Trabal pel mig–, havien d'abaixar el teló de tots els escenaris oberts i posats sobre la taula, però hi havia un epíleg ajornat per avui dissabte, que és demà diumenge. La qüestió és sortir als diaris i anar en boca de tothom, així el dia de Nadal com el de Cap d'Any.

La reunió d'avui –de demà– s'hauria fet igualment, encara que a Sabadell els partidaris d'investir Mas i els que hi són contraris no haguessin empatat. Sempre hi ha un últim serrell, una última decisió, una assemblea pendent, un acabar de fer “vinculant” el resultat. Una indiscreció ha permès saber que l'endemà de l'acte sabadellenc Artur Mas preveia assistir al Parlament per reclamar la investidura. Mas no ha llegit Gramsci. I els que l'assessoren, encara menys. Fa tres mesos que negocien amb la CUP i ni han intuït el seu tarannà. Dominem més la cupologia els observadors de fora que no pas els que cada dia es veuen les cares amb els que han generat aquesta nova ciència. I demà? Em sento incapaç d'endevinar què decidiran demà. No sóc encara prou cupòleg. Necessito més temps i més reflexions, com ells.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, demana paciència. Hem passat del “president, posi les urnes”, a la sol·licitud de paciència. “Tot acabarà bé.” No entenc com hi pot acabar, si la CUP ja ha anunciat que en cas d'investir Mas per la mínima o per la màxima li organitzarà al Parlament un Vietnam, que és una guerra. De moment, la guerra psicològica, a ell i a tots nosaltres, ja està entaulada. No sé si el camarada Antonio l'aconsella en les seves pàgines atapeïdes.

Deia Pere Quart, el de la Colla de Sabadell, l'autèntica: “Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo só la vaca de la mala llet.” I acabava –o començava–: “Prou, s'ha acabat, aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta.”