POLÍTICA
BARCELONA - 2 gener 2017 2.00 h

Camí del xoc pel referèndum

 Els partits i les entitats independentistes engeguen campanyes per separat per mobilitzar l'electorat

 La llei de la desconnexió empararà els funcionaris perquè es pugui celebrar la votació

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

Carles Puigdemont va eliminar qualsevol possibilitat alternativa: “O referèndum o referèndum”, va proclamar durant el debat de la qüestió de confiança del setembre. Aquest 2017 arrenca amb el final del mandat escrit a peu d'urna. Els partits sobiranistes i les entitats independentistes treballen en les campanyes electorals del compte enrere que es preveu definitiu per a l'anomenat procés, amb una “operació diàleg” en marxa a Madrid que per ara s'acota al compromís d'avaluar obligacions estatutàries vulnerades, i amb un enèsim intent del front sobiranista per intentar pactar la convocatòria, redoblant la pressió amb una campanya que buscarà adhesions de persones i entitats a nivell internacional i dins de l'Estat. Si el govern pot celebrar la consulta vinculant abans no s'acabi el setembre, s'ha compromès amb la CUP a convocar les eleccions constituents per al març de l'any vinent. Si no ho fa, ja sigui per la bel·ligerància dels impediments que hi posin les institucions de l'Estat o per divisions insalvables entre els actors independentistes, el procés podria fracassar o fer el tomb definitiu, dues possibilitats que els partits i les entitats coincideixen que dependrà en gran mesura de la resposta ciutadana. El president d'Òmnium, Jordi Cuixart, ha batejat la fase que s'atansa com la de la “mobilització permanent”.

La campanya del referèndum serà polièdrica: cada partit i entitat farà la seva. L'ANC en presentarà aquesta setmana la primera fase, amb el lema País informat, encaminada a intentar resoldre sectorialment dubtes per penetrar a l'electorat no independentista. No serà fins abans de l'estiu, segons fonts de l'ANC, que començaran la campanya pel sí pròpiament dita. Òmnium, que està bolcat en la campanya anomenada Lluites compartides, en farà una de pròpia i l'engegarà més tard. ERC ha reservat un milió d'euros del pressupost per sufragar la seva. El PDeCAT també preveu endegar-ne una a partir del gener. La CUP la llançarà el febrer, amb l'objectiu d'arribar al màxim de població possible i relligar-hi simbòlicament les lluites socials viscudes en defensa de la república. Demòcrates de Catalunya, aliats amb diversos independents, ja van donar el tret de sortida a la seva campanya pel sí. Tots els actors donen per feta la celebració del referèndum i se centren a mobilitzar l'electorat.

JxSí i la CUP obren l'any nou amb un pacte general sobre la llei de transitorietat jurídica, que hauria de permetre el pas de la legalitat espanyola a la catalana i donar cobertura al referèndum si l'intent de pacte amb Madrid es manté com un impossible. Els socis de governabilitat, tanmateix, han d'acordar quan començaran a tramitar l'articulat al Parlament, assetjat per un Tribunal Constitucional més vigilant que mai, amb el TSJC com a braç executor dels processos judicials que s'encadenen. JxSí i la CUP debaten, segons fonts coneixedores de la llei, que una part de la norma entri en vigor abans de la totalitat per donar cobertura al referèndum unilateral i protegir jurídicament els funcionaris, imprescindibles per tirar endavant la convocatòria. La desconnexió, tanmateix, se supeditarà al sí majoritari en el referèndum. Es tracta de dos vasos comunicants.

Ningú no amaga, però, les dificultats d'esquivar l'alt tribunal, que té facultats per promoure la suspensió de càrrecs públics i la imposició de multes si els càrrecs electes desobeeixen les directrius. I ho pot fer sense que hi hagi l'obertura de procediments judicials, més lents i garantistes.

Una possibilitat mai tancada, i que s'ha verbalitzat públicament, és que el referèndum s'avanci per la inhabilitació de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, tot i que altres fonts no compten que el procés judicial que afecta la que va ser presidenta de l'ANC tingui una sentència ferma abans del límit fixat per al referèndum, per a la segona quinzena de setembre. Tothom contempla, tanmateix, que algun moviment del govern espanyol per aturar el procés pugui trasbalsar els plans inicialment pactats i desencadenar definitivament l'aprovació de la llei de transitorietat i la convocatòria del referèndum.

El referèndum està subratllat en vermell als calendaris internacionals. La revista Time el va incloure com un dels temes destacats del setembre que ve, amb la data encara per confirmar. Plana, però, un núvol d'incògnites organitzatives que el govern –amb el president i els consellers reiteradament advertits pel TSJC del seu deure d'impedir qualsevol iniciativa que vulneri el TC– també guarda sota clau. El PDeCAT i ERC van convenir que sigui el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, qui en dissenyi l'arquitectura. El conseller Raül Romeva, amb competències sobre participació ciutadana, se n'encarregarà de la gestió. Des del govern asseguren que treballen perquè tot estigui a punt per quan arribi el moment. Junqueras presideix la comissió interdepartamental de desenvolupament de l'autogovern, la que reuneix Carles Viver i Pi-Sunyer, Josep Maria Reniu i Víctor Cullell. A l'estiu, l'executiu estarà a punt perquè Catalunya pugui funcionar com a estat, tot i que la dependència econòmica amb Madrid pesa com una llosa.

LES XIFRES

9
epígrafs
té la llei de transitorietat jurídica, pactada entre JxSí la CUP. Guarden en secret l'articulat.
2
tempos
d'aplicació està previst que tingui la llei de transitorietat jurídica, que ha d'emparar el referèndum.

POLÍTICA
BARCELONA - 2 gener 2017 2.00 h

Les regles per a la convocatòria

 La Comissió de Venècia no fixa un mínim de participació perquè la votació sigui vàlida, ni tampoc un percentatge per a l'aprovació de la proposta

 Prohibeix que el cens es faci a peu d'urna en la jornada electoral

O.A.-E - BARCELONA

El codi de bones pràctiques sobre referèndums, elaborat per la Comissió de Venècia, estableix les regles europees per a la celebració d'aquestes convocatòries. El govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'agafa a una de les més significatives per desmuntar el possible intent dels partits constitucionalistes de boicotejar la votació promovent l'abstenció: no hi ha d'haver una participació mínima perquè el referèndum sigui vàlid. En canvi, la Comissió de Venècia, que és un òrgan consultiu del Consell d'Europa, estableix altres principis que, si l'executiu vol complir, pugen el llistó organitzatiu del referèndum. Per exemple, el registre d'electors ha d'estar prèviament elaborat, no es pot fer a peu d'urna amb els votants que acudeixin als col·legis. El cens ha de ser anterior i actualitzar-se cada any o bé fer-ne un d'específic al qual els ciutadans es puguin inscriure durant un termini relativament llarg. A més, també reclama que el referèndum estigui emparat per una constitució o un estatut. En cas que no sigui així, ho ha d'estar per una llei que no sigui esmenada durant l'any previ a la celebració de la votació o, almenys, durant l'any posterior a la promulgació del referèndum, tenint en compte que aquestes convocatòries difícilment es fan amb tanta antelació, a diferència de les eleccions, que es desenvolupen en intervals temporals més estables. En aquest aspecte, el memoràndum explicatiu del codi de bones pràctiques es mostra obert a aquestes possibilitats tenint en compte que el propòsit és impedir la manipulació.

Pel que fa al quòrum, la Comissió conclou que no és recomanable establir una participació mínima per validar la votació perquè els votants que s'abstenen s'assimilen als que voten en contra de la proposta, i poden boicotejar la votació, tot i que realment siguin una minoria. Els opositors poden decidir no participar en la campanya i incrementar l'abstenció, de manera que el quòrum no es pugui completar. Aquesta pràctica, tenint en compte que poden ser minoritaris, no és saludable per a una democràcia, sosté la Comissió. A l'hora de llegir els resultats, l'estipulació d'un percentatge mínim del registre electoral per determinar la victòria tampoc és recomanable perquè pot provocar una situació política complexa si el projecte obté el suport d'una majoria simple inferior al llindar de representació fixat. També pot dificultar en excés les possibilitats de canvi, fins al punt que la majoria democràtica percebi que ha estat injustament privada de la victòria.

La claredat de la pregunta és clau i, d'acord amb la Comissió de Venècia, ha de ser binària. Això vol dir que no ha d'induir a l'error ni pot suggerir cap resposta, ni tampoc mencionar les possibles conseqüències d'una aprovació o d'un rebuig de la proposta perquè podrien condicionar el vot. Els electors han de poder respondre les preguntes amb un “sí”, un “no” o un vot en blanc, i han de saber si el resultat de la votació serà consultiu o vinculant.

Un òrgan imparcial ha d'organitzar el referèndum, i s'ha de poder disposar de la participació d'observadors nacionals i internacionals que acreditin el compliment de tots els requisits democràtics. La Comissió també recorda que hi ha d'haver igualtat d'oportunitats per als partidaris i detractors de la proposta que es vota en aspectes com ara les subvencions públiques, la cobertura dels mitjans de comunicació o la difusió de la propaganda electoral. Les autoritats no poden fer campanya per una opció per assegurar l'oportunitat i la lliberat dels electors a formar-se una opinió.