OPINIÓ
2 gener 2017 2.00 h

LA CRÒNICA

Petits desitjos pel 2017

QUIM DOMINGO

Per la majoria dels catalans el gran desig pel 2017 és la celebració d'un referèndum, i que guanyi de manera clara el sí a la independència. Sense cap dubte, aquesta és la gran esperança i el fet més transcendental de les últimes dècades, per no dir segles.

Però també hi pot haver altres desitjos, encara que aquests siguin d'un nivell menor. En proposo uns quants i cada lector els pot ampliar a gust seu.

1. Diu un gran filòsof dels nostres dies, que mai la legalitat va lligada a la legitimitat. La legitimitat, diu, està per damunt de la legalitat.

2. Desitjo que la CUP no sigui tan estricta en el compliment dels seus compromisos electorals. Que sigui, encara que només una mica, com els altres partits que en compleixen pocs. Entre poc i massa.

3. Un gran desig és que Podem, els comuns i els de Colau posin data per pactar el referèndum amb l'Estat espanyol. Si no ho fan, el seu dir i no dir és un pur engany i una manera de guanyar temps. Diuen que estan pel dret a decidir, però de fet estan pel dret a demanar. Si tenim dret a decidir fem-ho, no cal demanar-ho.

4. Tinc un pensament en forma d'interrogant. És possible que Domènech, Coscubiela, Rabell, Dante Fachin i Colau es posin d'acord? Si Pablo Iglesias i Íñigo Errejón no hi ha manera que es posin d'acord, com s'hi poden posar aquests cinc personatges de cultures polítiques tan diferents?

5. Molts esperaríem que, si per cas els membres de la CUP no van a declarar quan el jutge ho obliga, s'organitzin en el mal pas –per cert, discutible– que siguin els tribunals espanyols qui ordenin a la Policía Nacional o a la Guàrdia Civil detenir-los. Per què sistemàticament ho ordenen als Mossos d'Esquadra? Segur que no és mala fe. Només casualitat.

6. Tinc un desig, que tot i petit és molt significatiu, i és que les rendes de més de 100.000 euros paguin una mica més. Es tracta d'un trist punt de més. Tan difícil és? És un desig que també té la CUP, ERC i alguns del PDeCAT.

7. Un bon desig seria que els demòcrates espanyols (els de Podem ja han parlat), tots aquells progres de la Transició, intel·lectuals, artistes, pensadors, polítics dits d'esquerra, parlessin contra les decisions antidemocràtiques del govern espanyol, portant a judici penal llibertats bàsiques d'opinió i debat. És incomprensible que restin callats.

8. Desitjo una mica més d'imparcialitat a les televisions espanyoles. És una vergonya com tracten el que ells en diuen “el problema català”. També la televisió d'en Cuní podria ser una mica menys manipuladora. Es nota massa que qui paga està en contra del procés independentista català.

9. Desitjo que les democràcies europees es comprometin significativament amb la democràcia, i que allò que no permet el règim espanyol sigui tutelat per les institucions europees.

10. Desitjo que, malgrat tots els problemes i tots els atacs del govern del PP i dels seus aliats, nosaltres continuem el camí cap a la independència de manera pacífica, transversal, unitària, respectuosa amb els contraris, però ferma i decidida. Sense cap pas enrere.