OPINIÓ
2 gener 2018 2.00 h

VUITS I NOUS

Millor any

MANUEL CUYÀS
“Si Rajoy se n’oblida és que el veu pitjor per a ell i bo per a nosaltres

Abans es deia: “Bon Nadal i millor any nou.” A què obeïa aquest millor? ¿Millor que Nadal? ¿Millor que l’any passat o en curs? A mi em sembla que era per no repetir bon, però alerta aquests dies a dir millor any, en referència al 2018, perquè els partidaris de l’article 155 hi poden observar una crítica a certs aspectes políticament desagradables del 2017 i enviar-nos jutges i policies a dissuadir-nos del desig i a interrogar-nos sobre el malestar.

Per a mi, el 2017 ha estat funest. Se m’ha mort el germà i se m’ha mort l’amic. El germà, pensant-se que érem independents; l’amic, creient que ho seríem abans d’acabar l’any. Tots dos, amb molts projectes vitals per endavant. El 31 desembre a la nit no vaig tenir l’amic a taula per primera vegada en quaranta anys o més; per Cap d’Any, dia del meu sant, no hi vaig tenir el germà per primer cop des que érem petits. Havíem brindat perquè el 2017 fos bo, o millor. Em començo a mirar els anys amb aprensió; però, de totes maneres, bon o millor 2018, i per molts anys i que duri.

I políticament? Un patir, és clar. Patiment anímic com mai, amb conseqüències somàtiques, que es va accentuar a partir de l’1 d’octubre, dia del referèndum atonyinat. Tot seguit –i ara se’m confon l’ordre però no tinc ganes de fer comprovacions cronològiques–, les detencions dels pacifistes Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, acusats de violents; dels membres de la mesa del Parlament; del vicepresident, Oriol Junqueras, i de mig govern; la fugida del president Puigdemont i altres consellers a Brussel·les, on encara són, com encara són a la presó els Jordis, Junqueras i el conseller Joaquim Forn. “Millor any nou”, però l’any nou comença com va acabar el vell, amb innocents empresonats i exiliats. Dic innocents fins i tot atenent-me a la llei vigent i constitucional: tots ho són fins que no es demostri el contrari, i el contrari no s’ha demostrat perquè no hi ha hagut judici. El consol: l’independentisme es va imposar malgrat tot en les darreres eleccions convocades pel president Rajoy, i el referèndum es va celebrar tot i la policia que en nombre massiu l’havia d’impedir i que prèviament havia fracassat a l’hora de localitzar les urnes. Ho guanyem tot, anem de victòria en victòria, però ells tenen la força dels jutges que citen tothom, la policia i la censura.

El president Mariano Rajoy, en un discurs de fi d’any als seus parroquians, va cometre un lapsus que Freud hauria antologat. Va desitjar “Feliç 2016”. Si se salta el 2017 és perquè no li ha estat rendible: a ell i als seus sequaços menys que a nosaltres. Si no li surt dir “2018” és perquè el veu pitjor que el 2017. Si ell l’augura pitjor, deu ser que potser serà millor per a nosaltres. Millor any nou.