POLÍTICA
BARCELONA - 2 gener 2019 2.00 h

Defensa tècnica i política contra una acusació violenta

 S’espera que els dotze acusats de rebel·lió, malversació i desobediència exposin els arguments amb fermesa i en català

 La traducció simultània ja es va fer servir en el judici del Palau de la Música

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

Una defensa tècnica i política. És el plan­te­ja­ment esco­llit pels dotze inde­pen­den­tis­tes cata­lans davant els set magis­trats del Tri­bu­nal Suprem, en el judici. Serà gra­dual i per­so­nal, ja que la situ­ació del vice­pre­si­dent Oriol Jun­que­ras, a qui la fis­ca­lia demana 25 anys de presó pel delicte de rebel·lió agreu­jada amb la mal­ver­sació de fons, no és la mateixa que la dels cinc mem­bres de la mesa del Par­la­ment, que afron­ten penes d’inha­bi­li­tació, i que al final seran jut­jats pel TSJC.

És a dir, tots els acu­sats, segu­ra­ment, rei­te­ra­ran al tri­bu­nal que la con­vo­catòria d’un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació va ser des­pe­na­lit­zada a l’Estat espa­nyol, tot i que amb les seves ini­ci­a­ti­ves hau­rien desobeït el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. Jun­que­ras, a més –com els excon­se­llers i els dos líders soci­als, als quals la fis­ca­lia també acusa de rebel·lió–, haurà de dis­sec­ci­o­nar les seves acci­ons (els seus pen­sa­ments, com cri­mi­na­litza el jutge Lla­rena, no valen) i mos­trar que no van por­tar a terme els ele­ments que exi­geix la rebel·lió i la juris­prudència. És a dir, que no bus­ca­ven com a últim recurs ni van assu­mir el risc d’un alçament armat.

També s’haurà de deta­llar que el cos dels Mos­sos (els 16.000 agents armats, que diu el fis­cal) no va fer cap acte insur­rec­ci­o­nal, i només va per­me­tre la votació de l’1-O davant la gen­tada que hi havia als cen­tres, per man­te­nir la con­vivència exi­gida per la magis­trada del TSJC, que va orde­nar pro­hi­bir la votació. I s’haurà de des­mun­tar l’argu­ment xocant del fis­cal en el sen­tit que els cops de porra de la poli­cia espa­nyola i de la Guàrdia Civil con­tra la població l’1-O és la violència cer­cada pels acu­sats. El referèndum, com va dir el fis­cal Jaime Moreno en la vista del 18 de desem­bre pas­sat, era clau per pro­cla­mar la inde­pendència de Cata­lu­nya. Ara bé, les defen­ses també hau­ran d’insis­tir en el fet que no hi va haver cap acció exe­cu­tiva real, i la decla­ració d’inde­pendència no es va publi­car al DOGC com errònia­ment va dir el fis­cal ni es va dero­gar la Cons­ti­tució.

En el judici, la pri­mera acció dels dotze pro­ces­sats serà exer­cir el seu dret d’expres­sar-se en la llen­gua pròpia. El pena­lista Jordi Pina ja va avi­sar el tri­bu­nal que Sànchez, Turull i Rull volen decla­rar en català i de manera simultània. És a dir, com si fos una con­ferència, i els magis­trats i les acu­sa­ci­ons s’hau­rien de posar cas­cos per escol­tar-los. El Suprem, però, en la reso­lució del 27 de desem­bre pas­sat, va indi­car que ja resoldrà aquesta petició, que qua­li­fica de “sobre­vin­guda”. La tra­ducció s’hi garan­teix; caldrà veure com.

La tra­ducció simultània no és pas nova als tri­bu­nals. La secció desena de l’Audiència de Bar­ce­lona va reque­rir la tra­ducció simultània en el judici de l’espoli del Palau de la Música perquè l’advo­cat de Fèlix Millet és de Madrid, i alhora es volia res­pec­tar les dues llengües ofi­ci­als, ja que en el judici de l’hotel del Palau només es va poder inter­ve­nir en cas­tellà. El sis­tema va tenir una segona funció: Millet i altres acu­sats van usar els cas­cos com a audiòfon.

Vox, silen­ci­ada

L’advo­cada de l’Estat, Lucía Pedreño, molt bel·lige­rant en la vista, no haurà de cer­car la violència, ja que el govern del PSOE va fer can­viar l’acu­sació de rebel·lió a sedició. I pel que fa a la popu­lar de Vox, en què la premsa madri­le­nya asse­gura que tindrà un bon alta­veu en el judici, s’espera que cap dels acu­sats res­pon­gui a les pre­gun­tes. Que­darà silen­ci­ada. L’advo­cat de Vox, Pedro Fernández, en la vista prèvia va dece­bre els seus per massa mode­rat, a més de sim­ple en els argu­ments.