POLÍTICA
BARCELONA - 2 gener 2019 2.00 h

El judici, a la televisió

 El Consell General del Poder Judicial garanteix que la vista contra els independentistes catalans tindrà senyal institucional i es podrà veure en directe

 El primer judici retransmès va ser el dels vestits de Camps

MAYTE PIULACHS - BARCELONA
Amb l’ante­ce­dent del 9-N i de la vista del dia 18 pas­sat, el CGPJ per­metrà veure el judici per tele­visió

Tot­hom podrà veure per tele­visió i en directe el judici con­tra els inde­pen­den­tis­tes cata­lans a la sala penal del Tri­bu­nal Suprem, a Madrid. El Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ) té els mit­jans tècnics per rea­lit­zar-ho i el seu gabi­net de comu­ni­cació ja ha con­fir­mat que ofe­rirà el senyal ins­ti­tu­ci­o­nal a qual­se­vol mitjà de comu­ni­cació que el vul­gui eme­tre en temps real o en dife­rit. El Punt Avui Tele­visió el retrans­metrà en directe. La vista del 18 de desem­bre pas­sat, en què es dis­cu­tia la com­petència del Suprem, sense la presència dels divuit acu­sats, ja va ser retrans­mesa.

Tots els judi­cis se cele­bren en audiència pública. És a dir, pot entrar-hi tot­hom de públic si no hi ha cap excepció, com ara menors vícti­mes, la decla­ració dels quals s’acos­tuma a fer a porta tan­cada, segons el delicte. A mesura que ha avançat la tec­no­lo­gia i l’interès mediàtic de certs casos, els tri­bu­nals han accep­tat que s’eme­tin els judi­cis per tele­visió. Actu­al­ment, a Cata­lu­nya no totes les sales de vis­tes estan dota­des per ofe­rir el senyal ins­ti­tu­ci­o­nal de tele­visió. Per exem­ple, a l’Audiència de Bar­ce­lona només estan dota­des tres sales de les onze sec­ci­ons penals, i al TSJC només n’hi ha una, amb càmeres. Per això, quan no hi ha càmeres ins­tal·lades a les sales, l’ofi­cina de comu­ni­cació del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) ofe­reix el que en l’argot periodístic s’ano­mena un mut: uns minuts en què fotògrafs i càmeres de tele­visió pre­nen imat­ges de la vista i dels acu­sats. El senyal tele­vi­siu ins­ti­tu­ci­o­nal, segons les res­pon­sa­bles de l’ofi­cina de comu­ni­cació, com­pleix dos objec­tius: garan­tir el prin­cipi de publi­ci­tat dels judi­cis i no per­tor­bar les ses­si­ons, ja que les càmeres fun­ci­o­nen per con­trol remot i pas­sen a ser com una part més del mobi­li­ari de la sala de vis­tes. El canvi d’imat­ges s’exe­cuta des d’una taula de rea­lit­zació que està en una altra sala, i, per exem­ple, pot enfo­car el tri­bu­nal quan a un tes­ti­moni que declara no se’l pot iden­ti­fi­car.

A Cata­lu­nya, el pri­mer judici mediàtic en què es va ofe­rir senyal ins­ti­tu­ci­o­nal va ser el del segrest de la far­macèutica d’Olot, Maria Àngels Feliu. L’any 2002 es va fer el judici, amb uns 252 peri­o­dis­tes acre­di­tats, indi­quen fonts del TSJC. El cas de L’Oca de Banyo­les, amb 21 morts a l’estany, que va aple­gar 133 peri­o­dis­tes, molts d’ells fran­ce­sos (naci­o­na­li­tat de les vícti­mes), també va tenir senyal ins­ti­tu­ci­o­nal.

El pri­mer judici que es va poder veure en directe a les tele­vi­si­ons va ser un cas cor­rupció política: el dels ves­tits de l’expre­si­dent de la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana Fran­cisco Camps (PP), l’abril del 2013. Un tri­bu­nal popu­lar va absol­dre Camps de sub­orn impropi en accep­tar roba d’un impli­cat en la trama Gürtel. Per qüesti­ons tècni­ques, en el judici de Camps hi havia un deca­latge de deu minuts. El va seguir l’Audiència de Palma, amb el cas Nóos, amb la infanta Cris­tina i el seu marit Iñaki Urdan­ga­rin a la ban­queta dels acu­sats. Urdan­ga­rin ja com­pleix la con­demna de 6 anys per mal­ver­sació, pre­va­ri­cació i tràfic d’influències a la presó de dones de Bri­eva (Àvila), en un mòdul espe­cial i tot sol.

L’any pas­sat, el judici al TSJC con­tra l’expre­si­dent Artur Mas i les excon­se­lle­res Joana Ortega i Irene Rigau per l’orga­nit­zació de la con­sulta del 9-N, també es va poder seguir en directe. Qui ho va deci­dir? Les dues pro­fes­si­o­nals de l’ofi­cina de comu­ni­cació van tras­lla­dar als tres magis­trats que amb la gran expec­tació aixe­cada, amb 342 peri­o­dis­tes acre­di­tats, seria bo ofe­rir-los la con­nexió directa del judici. El tri­bu­nal –pre­si­dit per Jesús María Bar­ri­en­tos, pre­si­dent del TSJC– no hi va posar cap pega, sos­te­nen. Més difícil va ser obte­nir els mit­jans tècnics. Indi­quen que a dar­rera hora el Depar­ta­ment de Justícia els va comu­ni­car que no podia fer la des­pesa del llo­guer de tres càmeres i una taula de rea­lit­zació, i el CGPJ va fer por­tar les seves des de Madrid.