POLÍTICA
MADRID - 2 març 2017 2.00 h

Homs:“Es confon dret i política”

 Homs alerta el tribunal que la seva sentència “marcarà” les relacions entre Catalunya i l'Estat

 Insisteix en l'“error” de voler criminalitzar un dret a decidir que, assegura, cap condemna aturarà

MONTSE OLIVA - MADRID

La sentència que dictarà el Tribunal Suprem sobre el 9-N tindrà conseqüències: “Marcarà les relacions entre Catalunya i l'Estat.” Francesc Homs es va voler acomiadar de la sala que durant tres dies l'ha jutjat amb un al·legat en contra de la judicialització del procés i en defensa del dret a decidir dels catalans, amb l'anunci que aquest any serà el del referèndum. “Es farà, perquè el mandat democràtic està força contrastat a les urnes”, advertia. Amb un to serè, però contundent, l'exconseller de Presidència va voler deixar constància que, sigui quina sigui la decisió que prengui el TS sobre el seu futur personal, l'objectiu del govern és que la ciutadania s'expressi i, en aquest punt, retreia que el fiscal hagués qualificat de “desafiament” a l'Estat i a la legalitat la celebració del procés participatiu del 2014. “Si posar les urnes és fer un desafiament a l'Estat, jo no vull ser d'aquest estat”, incidia l'ex-alt càrrec després d'escoltar que l'acusació pública mantenia la petició de nou anys d'inhabilitació pels delictes de prevaricació i desobediència dels quals insistia a declarar-se innocent. Així repetia que reconeix que va fer totes les actuacions –“i més”– per les quals el fiscal considera que ha ser de castigat penalment. “Es confon dret amb política”, sentenciava.

Abans que el president del tribunal, Manuel Marchena –ponent de la futura sentència– donés per conclosa la vista oral que es va iniciar dilluns passat, Homs va voler situar el procés judicial al qual ha estat sotmès aquests dies dins el context de l'actuació que en tot aquest temps ha tingut l'executiu de Mariano Rajoy. Insistia en l'“error immens” de voler donar resposta penal a una reivindicació d'arrel democràtica. Recordava, doncs, que la mateixa providència del Tribunal Constitucional a què s'aferra el fiscal per apuntalar l'existència dels delictes, neix d'una decisió política de l'executiu espanyol, que opta per reclamar al TC la via de la suspensió automàtica, conscients que l'òrgan judicial no té altra sortida que admetre la petició de La Moncloa.

Tracte “desigual”

Homs tampoc no considera que se li hagi donat el mateix tracte davant la llei i, en aquest punt, va recordar el constant incompliment de l'executiu espanyol de les sentències del TC que són favorables a la Generalitat. “A igual actuació, igual tracte”, exigia l'ex-alt responsable del govern català tot recordant que la seva demanda contra aquesta rebel·lia estatal va ser desatesa pel ministeri fiscal. En aquell cas, doncs, no es va considerar que l'executiu del PP hagués prevaricat.

Lamentant-se que fins a dia d'avui les reivindicacions catalanes hagin topat amb una paret, l'exconseller va reiterar la transcendència que tindrà la sentència i “l'enorme responsabilitat” que té el Suprem a les mans, si bé subratllava que la seva decisió no alterarà el procés. “La resposta política la tenim, i és no, la resposta constitucional també, i és no, i ara sembla –i és un gran error– que també tindrem resposta penal”, anticipava Homs sobre el resultat de la sentència emfasitzant, si més no, que fins ara res no ha aturat el dret dels ciutadans “a decidir si volen ser o no un estat independent”. Després de citar Joan Maragall, Homs va concloure el seu al·legat desitjant al tribunal “tota la sort del món”.

“No és un delinqüent”

Durant la presentació del seu informe final, l'advocada Eva Labarta també va situar-se en el terreny polític per defensar la innocència de l'exconseller i denunciar que s'hagi volgut retòrcer el dret penal per presentar Homs “com el que no és; no és un delinqüent”. La lletrada, doncs, va criticar la ingerència de l'executiu espanyol sobre la justícia, i molt especialment el “canvi d'opinió” del gabinet de Rajoy pel qual –segons recordava– van passar de “burlar-se” del procés participatiu a improvisar a corre-cuita la manera d'intentar aturar-ho forçant una providència del TC.

I, sobretot, va criticar la manera de portar als tribunals el que, des del seu punt de vista, és una qüestió política. Tant és així que es va mostrar convençuda que el punt d'inflexió va ser la imatge de més de dos milions de persones votant. Si haguessin estat cent mil, “els dic de tot cor que no seriem aquí”, concloïa.

Carta comercial

També va voler tombar els arguments de l'acusació amb el retret que no es reconegui com a resolució la decisió de la junta de fiscals del TSJC de desestimar que hi hagués delicte en l'actuació del govern pel 9-N i, en canvi, s'atorgui aquest caràcter a una carta comercial que Homs va enviar a una empresa informàtica encarregada del seguiment de la votació. “Com es pot vertebrar un delicte de prevaricació perquè un senyor escrigui una carta a un comerciant?”, reblava. Durant més d'una hora, doncs, la defensa responia a un fiscal, Jaime Moreno, que va subratllar que el govern, i concretament Homs, tenien clara la voluntat de desobeir el TC, un fet que va qualificar de “desafiament a la legalitat”.

LES FRASES D'HOMS

Si posar les urnes és desafiar l'Estat, jo no vull ser d'aquest estat; el que vam fer va ser defensar la dignitat del poble de Catalunya
El referèndum es farà aquest any perquè és un mandat que està força contrastat a les urnes i és la nostra determinació