POLÍTICA
BARCELONA - 2 març 2018 2.00 h

El Parlament avala l’1-O i el projecte republicà del 21-D

 JxCat i ERC acorden amb la CUP donar valor al referèndum, però els dos primers descarten la DUI

 S’aprova la proposta dels comuns contra les subvencions a escoles que segreguen per sexe

EMMA ANSOLA - BARCELONA

El Parlament va aprovar ahir la primera declaració política de la legislatura que avala el referèndum de l’1-O, constata que hi ha una majoria parlamentària favorable “a una acció republicana de govern” i assenyala Puigdemont com el “legítim” candidat a la presidència de la Generalitat. En l’escenari de la declaració, dos llaços grocs als escons i les intervencions dels grups recordaven l’existència de diputats en presó preventiva o sota ordres d’arrest.

El text de la declaració, concebut com a desllorigador de la legislatura i eix de consens de les forces independentistes, va ser sotmès a l’escrutini dels grups de l’oposició, que van intentar que no prosperés en el ple amb l’argument que algunes de les esmenes de la CUP que s’incorporaven en el document contravenien les resolucions del Tribunal Constitucional, una consideració que també van expressar els lletrats de la cambra.

La polèmica va provocar que el primer ple de la legislatura comencés amb una hora i mitja de retard. A les nou del matí es registrava el text consensuat per les tres forces independentistes, Junts per Catalunya, ERC i la CUP, que era el tret de sortida de l’acció política. Després de dies de negociacions i basant-se en un text presentat per JxCat, negociat prèviament amb ERC i esmenat finalment amb la CUP, la majoria aprovava una proposta de resolució de sis punts que, a grans trets, servia per donar valor al referèndum d’autodeterminació de l’1-O, qualificava Puigdemont de “legítim” candidat a la presidència de la Generalitat i constatava l’existència a la cambra catalana, fruit del resultats de les eleccions del 21-D, d’una majoria parlamentària “favorable a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república”.

Totes tres aportacions formaven part del bloc d’esmenes aportades per la formació anticapitalista, que, en contrapartida, no aconseguia que la primera declaració política de la legislatura avalés la declaració unilateral d’independència que es va proclamar el 27-O, que els cupaires reclamen que es faci efectiva aquest mandat.

“Endeguem el projecte republicà per Catalunya”, anunciava des del faristol de l’hemicicle el diputat de JxCat, Quim Torra. Dues vegades va mencionar Torra la república en la seva intervenció, un fet que contrastava amb l’absència d’aquest concepte en el text original presentat per JxCat i negociat amb ERC. La CUP, tot i abraçar el text, va ser crítica amb les posicions dels socis majoritaris, els quals va advertir que “desdir-se del camí fet manlleva efectivitat” i “enforteix l’Estat”, en paraules del diputat Carles Riera. La diputada d’ERC Marta Rovira feia una crida a “parlar clar” als catalans sense “paternalismes” i situava com a prioritat la restitució de les institucions intervingudes pel 155, “per poder tornar a avançar” en la construcció de la “república”, anunciava.

Un cop més, ahir es va evidenciar la separació de blocs dins de l’hemicicle. Els textos presentats pel PSC i el PP, que proposaven iniciar el compte enrere de dos mesos per a la investidura i la convocatòria automàtica de noves eleccions, no van prosperar. Tampoc ho va fer el de Ciutadans, tot i que la seva presidenta es va vantar en la seva intervenció de ser el partit que havia guanyat les eleccions. Això sí, ahir va ser l’únic grup que anunciava un nou recurs d’empara al Constitucional.

Ens sentim interpel·lats per la ciutadania, endeguem el projecte republicà per Catalunya
Quim Torra
JUNTS PER CATALUNYA
Només volen allargar el procés i l’embolic, el procés s’ha convertit en el seu ‘modus vivendi’
Inés Arrimadas
CIUTADANS
Estan massa esgotats en el passat, atrapats en el present, i els uneix més el passat que el futur
Xavier Domènech
CATALUNYA EN COMÚ PODEM

Domènech: “No hi ha perspectiva de futur ”

El grup de Catalunya en Comú Podem es va fer ahir un lloc en el debat després que quatre dels sis punts de la seva proposta de resolució prosperessin gràcies als vots de la majoria independentista, a la qual es va afegir el PSC-Units en un únic punt; el que feia referència a la defensa del model d’escola pública catalana, el seu model lingüístic i especialment en el que referma la voluntat ja expressada per aquest Parlament de “no destinar diners públics” a aquelles escoles que segreguen per sexe. En aquest punt s’hi va abstenir el diputat d’Units, Ramon Espadaler. Tot i l’acollida del text dels comuns, el seu president, Xavier Domènech, va ser crític amb la posició de Junts per Catalunya, tan bon punt es va iniciar el debat. “L’estratègia s’ha esgotat”, els va etzibar. “Només parlen de legitimitats, no hi ha perspectiva de futur”, els va retreure, i seguidament els va advertir que la candidatura de Jordi Sànchez, tot i ser legítima, pot girar-se en contra i esdevenir un “boicot” a la recuperació de l’autogovern.


POLÍTICA
MADRID - 2 març 2018 0.00 h

Rajoy i el fiscal no actuen per ara contra el Parlament

 Els serveis jurídics no troben res punible tot i el seu zel

 El president espanyol veu “demencial” el pla d’investidura

 Tem el dany a la imatge internacional d’una Espanya on Sànchez sigui vetat

DAVID PORTABELLA - MADRID

La jornada laboral d’ahir del fiscal general de l’Estat i dels serveis jurídics de La Moncloa va consistir a asseure’s davant el monitor i seguir el ple del Parlament a la recerca d’una escletxa d’il·legalitat que pogués activar la palanca de la coerció penal. Després que el Parlament aprovés un text que no fa cap referència a la declaració d’independència del 27 d’octubre –com pretenia la CUP– però que constata que tenen majoria les formacions favorables “a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república”, tant l’advocat de l’Estat com el fiscal Julián Sánchez Melgar no van trobar en la seva primera anàlisi cap motiu per actuar contra els membres de la Mesa del Parlament.

L’afirmació de la líder de Cs, Inés Arrimadas, ahir al Parlament segons la qual “Roger Torrent és Carme Forcadell 2.0” no és compartida pels serveis jurídics estatals, que ara per ara no han trobat cap escletxa per a la querella o l’advertència malgrat l’admissió a tràmit de la proposta de la CUP. I això es va traduir a la pràctica en un gest fins ara insòlit en el procés: deixar passar 24 hores després d’un ple sense exhibir l’amenaça de cap apercibimiento, que és la temible paraula amb la qual La Moncloa, el TC i la fiscalia han personalitzat la por amb nom i cognom.

A diferència del que succeïa amb la Mesa del Parlament en l’etapa de Forcadell, però, ahir els juristes van topar amb una mesa renovada en què ningú no ha estat advertit personalment de res i que es va limitar a sotmetre a votació un text declaratiu més tard acordat. Així que, tot i que el llindar de la tolerància judicial amb el Parlament ja està situat en la mera admissió a tràmit, el cert és que la jornada es va cloure sense albirar cap amenaça de conseqüències penals.

En una entrevista matinal amb la presentadora Ana Rosa Quintana a Tele 5, el president espanyol, Mariano Rajoy, va dedicar paraules gruixudes al pla legitimador de Carles Puigdemont i la proposta d’investir Jordi Sànchez. “No se m’ocorre cap qualificatiu...”, va dir inicialment Rajoy. Però al final el va trobar: “És demencial, ho deixo en demencial.”

Per Rajoy, l’esquema de tenir un pol a Brussel·les amb Puigdemont com a referent i alhora el govern efectiu sobre el terreny no només és un “disbarat”. “I ho sap tothom”, va reblar. El que ell no sap, i així ho va compartir amb Ana Rosa, és si realment Elsa Artadi està sent investigada –“la senyora Artadi no té cap problema legal, crec...”, va dubtar, tot buscant en va la confirmació per part de la presentadora–, i tampoc no aventura si la diputada de Junts per Catalunya seria una bona interlocutora com a presidenciable.

Por al litigi per Sànchez

L’escenari que més tem ara per ara La Moncloa és la imatge internacional que donarà Espanya si el Parlament anuncia que el candidat a la investidura és algú amb el seu dret de sufragi passiu intacte, com és ara el cas de Jordi Sànchez, i un jutge com Pablo Llarena ho veta en nom del Tribunal Suprem i en contra del precedent del 1987 amb l’abertzale Juan Carlos Yoldi, més tard condemnat a 25 anys de presó per integració a ETA. Per evitar el tràngol de saltar de nou a l’arena internacional amb aquest titular, l’objectiu de Rajoy és que l’independentisme esculli un candidat que ell anomena “net” i es “torni a la normalitat”. “A mi... Que triïn qui vulguin, però elegir algú amb problemes judicials seria un error majúscul i seria donar un missatge de «continuem amb l’enfrontament»”, va advertir Rajoy tot limitant a JxCat, ERC i la CUP el target del que ell entén per un candidat “net”. Segons Rajoy, però, el problema és que els tres teòrics socis de la majoria de govern “han fugit de la raó”.

LES FRASES

Que triïn qui vulguin, però si té problemes judicials seria un error majúscul i un missatge de «continuem amb l’enfrontament»
No se m’ocorre cap qualificatiu... [sobre l’acord per legitimar Puigdemont] Ho deixo en «demencial»
Mariano Rajoy
PRESIDENT ESPANYOL

El TC entra en el recurs de La Moncloa contra la investidura

Mentre el jutge Pablo Llarena tolera que la premsa editada a Madrid es permeti assegurar en nom seu que el Tribunal Suprem no permetrà cap permís a Jordi Sànchez per sortir de Soto del Real i acudir a un ple d’investidura al Parlament, i no ho desmenteix, un altre estament, el Tribunal Constitucional, treballa amb un calendari més pausat i no s’ha pronunciat encara sobre l’admissió a tràmit del recurs de La Moncloa contra la investidura de Carles Puigdemont.

Precisament quan s’obre la via per investir un president de la Generalitat efectiu que no sigui Puigdemont, el TC ha inclòs en l’ordre del dia de la seva reunió de la setmana que ve –entre el 6 i el 8 de març– dirimir l’admissió a tràmit o no del recurs presentat per l’advocat de l’Estat contra l’anunci d’investidura de Puigdemont que el president del Parlament, Roger Torrent, va fer el 22 de gener. Davant un recurs de La Moncloa que va desafiar fins i tot el Consell d’Estat, el TC es va permetre la llicència de no respectar la seva atribució i va inventar unes mesures cautelars –obligar Puigdemont a tornar i demanar permís a Llarena abans d’anar al Parlament– que ni el demandant li havia demanat. Després d’aquella resolució inèdita però celebrada a La Moncloa perquè no deixava en mal lloc la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el TC creu que ja és l’hora –ara sí– de respondre al que se li demanava.