POLÍTICA
BARCELONA - 2 març 2018 2.00 h

Puigdemont proposa Sànchez

 El president renuncia de manera “provisional” a ser investit al Parlament i formalitza la proposta del número dos de JxCat

 Convocarà els diputats a Bèlgica per constituir-hi una estructura de govern que treballi per la república

 Recorre al Comitè dels Drets Humans de l’ONU

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

I va arribar el moviment des de Brussel·les. Carles Puigdemont va anunciar ahir la seva renúncia “provisional” a ser investit president de la Generalitat i va donar pas al número 2 de JxCat, Jordi Sànchez, perquè encapçali el govern autonòmic. Puigdemont acota el seu futur polític imminent a l’exili, on pretén liderar una estructura governamental (el consell de la república) amb el propòsit d’avançar en “el camí cap a la independència efectiva”. Ahir mateix va demanar al president del Parlament, Roger Torrent, que retiri amb caràcter temporal la seva candidatura a la investidura. Una candidatura que, de fet, va ser suspesa pel Tribunal Constitucional mitjançant unes mesures cautelars imposades a instàncies d’un recurs del govern espanyol que encara no ha estat acceptat a tràmit formalment.

JxCat no renuncia a intentar investir més endavant Puigdemont si les circumstàncies canvien, però prioritza ara la formació d’un govern que aixequi el 155. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va advertir que no hi ha renúncies provisionals a ser president. També va assegurar que no permetran que hi hagi “estructures paral·leles” creades amb l’únic propòsit de continuar vivint “a costa de la Generalitat”.

Des de Bèlgica, Puigdemont començava a recórrer l’itinerari que acabarà amb la formació d’un govern autonòmic sense renunciar a l’objectiu republicà. Unes hores després que la cambra catalana aprovés la resolució que el reconeixia com a “candidat legítim” i explicitava que compta amb una majoria independentista per ser designat, Puigdemont formalitzava el seu pas al costat en el terreny de les institucions autonòmiques. Segons fonts parlamentàries, a principis de la setmana vinent Torrent obrirà una nova ronda de contactes amb els grups parlamentaris per plantejar un altre candidat a la investidura. Si el consell polític de la CUP avala aquest dissabte la proposta d’acord pactada entre JxCat i ERC, potser condicionant-la a noves negociacions relacionades amb l’obra de govern, Sànchez serà el nom que Torrent acabarà formalitzant a la cambra com a candidat a la presidència de la Generalitat. Aleshores, el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena haurà de determinar si el deixa sortir de Soto del Real per assistir al debat d’investidura. La decisió, malgrat les filtracions en sentit contrari, no serà fàcil per al jutge. Sànchez, que està en presó provisional, no ha estat inhabilitat i manté intactes tots els drets polítics. Si la investidura és impossible per decisió del Suprem, JxCat proposaria aleshores Jordi Turull. L’objectiu primordial, segons Puigdemont, és que la Generalitat continuï governada per l’independentisme “i no per l’autoritarisme del 155”.

La d’ahir era la primera jornada de desplegament de l’acord de legislatura amb ERC. Un pacte que, segons fonts de la negociació, estaria pendent de serrells. El següent pas serà la setmana vinent. El president català es reunirà a Bèlgica amb diputats independentistes per constituir l’anomenat consell de la república. La convocatòria no serà abans de dimecres, segons fonts de JxCat. Aquesta estructura, paral·lela a l’autonòmica, no estarà sotmesa a la repressió estatal i JxCat ha batallat amb ERC perquè realment exerceixi un control pràctic sobre el govern autonòmic i no tingui un paper “simbòlic”. Tanmateix, les dues estructures no tindran cap vinculació jurídica. Segons Puigdemont, el consell treballarà “en estreta col·laboració amb el govern de l’interior” i amb el procés constituent. Dos punts que, segons ERC, encara planen en les converses.

Puigdemont verbalitzava des del cor d’Europa, així, el que els diputats independentistes al Parlament no van gosar fer davant de les amenaces de la fiscalia, del Tribunal Constitucional i del perill que suposaria una manifestació així per als diputats investigats al Tribunal Suprem i per als membres de la mesa, a desgrat de la CUP. El president català es va referir a la declaració d’independència que l’anterior govern no va materialitzar per l’amenaça de violència per part de l’Estat espanyol, segons van explicar després el mateix Puigdemont i la republicana Marta Rovira. “Ratifico la meva ferma voluntat de mantenir la legitimitat de la república votada pels ciutadans l’1-O i ratificada pel Parlament de Catalunya el 27 del mateix mes”, va sentenciar el president català. Mentre gaudeixi de “llibertat”, va precisar, s’esforçarà “per fer-la possible”.

Una altra de les funcions del consell de la república serà la denúncia a instàncies internacionals dels “abusos comesos per l’Estat espanyol”. Per començar, Puigdemont va anunciar que un equip d’advocats internacionals va presentar ahir a la tarda una demanda contra l’Estat davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides per la violació de la Declaració Universal dels Drets Humans i la Carta dels Drets Civils i Polítics. Dues declaracions que reconeixen el dret a l’autodeterminació i garanteixen el dret a l’opinió i a la participació polítiques. Segons Puigdemont, Espanya no va declarar cap estat d’emergència que emparés la suspensió d’aquests drets.

JxCat deixava així enrere la promesa electoral que Puigdemont tornaria al Palau de la Generalitat si l’independentisme obtenia un resultat nítid en les eleccions del 21-D. Convençut de la tasca que pot fer des de Waterloo, el 130è president va decidir no tornar a Catalunya davant de l’evidència que seria empresonat, com ho estan Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i el mateix Sànchez. “No ens rendirem, no abandonarem, no renunciarem mentre els arguments siguin la violència, la imposició, la por, la violació de drets fonamentals”, va etzibar. Movia definitivament fitxa quatre mesos després de la suspensió de l’autonomia i de la dissolució del Parlament, un temps “d’empresonament i d’exili, de temor generalitzat, de persecució arbitrària per idees i compromisos polítics”.

LES FRASES DE PUIGDEMONT

Ens toca a nosaltres trobar la manera de continuar defensant i promovent els valors de la república, de defensar els nostres drets
Catalunya s’ha guanyat el dret a esdevenir una república independent, democràtica i de dret
Aquest objectiu és irrenunciable i és sobre el qual cal continuar fent política des de l’interior i des de l’exterior

ERC planteja les vegueries i una baixada d’IRPF

Ò. PALAU

Mentre de facto ja han començat a aplicar-se els primers punts de l’acord de legislatura, les converses a tres bandes, però també encara a dos, segueixen per tancar els “serrells” pendents. I és que, en espera del consell polític de la CUP dissabte, hi ha punts on l’entesa encara no és total ni tan sols entre JxCat i ERC, per la qual cosa es veu molt complicat que l’acord es pugui tancar del tot aquesta setmana.

Segons fonts republicanes, tot i el pas al costat de Puigdemont, la legitimació al Parlament i l’estructura de l’Espai Lliure de Brussel·les per embolcallar-lo, roman el dubte de quin pes polític podrà conservar en la distància –més enllà de la seva ascendència sobre Sànchez si s’investeix– i, sobretot, com se li garanteixen les funcions assignades amb un mínim rang institucional i sense que ho tombi la justícia espanyola. ERC no veu clara tampoc una de les competències que el mateix president apuntava ahir: el control del procés constituent, que els republicans veuen més lògic que sigui a Catalunya. Encara cal afegir dos punts més a què els republicans no volen renunciar en la negociació. Un és fiscal, i que de fet ja va provocar tensió en el govern en la passada legislatura: si bé llavors es va acabar ajornant, ERC recuperava al programa una rebaixa de l’IRPF a les rendes baixes, que JxCat no veu clara. L’altre punt és l’aplicació de la llei de vegueries, que es va aprovar el 2011 preveient que se’n crearien set, però que el 2011 es va aturar arran dels debats que havien sorgit al territori, com la no-creació del Penedès, i el fet que també creava problemes perquè calien canvis en les lleis estatals que fixen els límits provincials.

Des de JxCat ahir negaven que hi hagi serrells tan importants pendents de negociar amb ERC, i reduïen els punts de fricció a tres càrrecs: la presidència del CAC, del Patronat de Montserrat i la direcció general d’Afers Religiosos.

POLÍTICA
BARCELONA - 2 març 2018 2.00 h

Sànchez exigeix al Suprem i al TC assistir a la investidura

 El diputat de JxCat tornarà a demanar avui la seva llibertat provisional per assumir el càrrec de president de la Generalitat si es confirma la seva candidatura

 No hi ha precedents jurídics en contra

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

El diputat de JxCat i expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, demanarà avui, per tercera vegada, al Tribunal Suprem (TS) i al Tribunal Constitucional (TC) la seva posada en llibertat provisional immediata. En aquest cas, el seu advocat, el penalista Jordi Pina, al·legarà que és per assistir al ple del Parlament per a la seva investidura com a president de la Generalitat, si finalment aquest és el desig del president, Carles Puigdemont, i del seu grup. La petició de Sànchez és excepcional, no hi ha precedents jurídics en contra i la seva negativa posaria a la corda fluixa tots dos tribunals, als quals el jurista Javier Pérez Royo va assegurar abans-d’ahir que podrien “prevaricar” si li neguen el dret de sufragi, ja que només es pot prohibir amb sentència ferma.

Sànchez –en presó provisional des del 16 d’octubre passat, acusat primer del delicte de sedició per l’Audiencia Nacional i després de rebel·lió pel Suprem per la gran manifestació del 20 de setembre passat– ja havia demanat al TC, primer, i després al magistrat del Suprem Pablo Llarena la seva posada en llibertat dos cops. Primer, el seu advocat ho va sol·licitar per poder fer campanya com a número dos de JxCat, i després per exercir el seu dret a votar com a diputat.

La petició d’empara al Constitucional per vulneració de drets fonamentals va ser el novembre passat i el tribunal va admetre l’obertura d’una peça separada sobre la seva petició de llibertat. El seu lletrat demanava el mateix tracte que van rebre els feixistes condemnats per haver assaltat el centre Blanquerna, que va ser la suspensió de l’entrada a la presó fins a la confirmació de la pena. No va obtenir resposta. Pina va tornar a demanar la llibertat quan Sànchez va obtenir l’acta de diputat, no va haver-hi cap al·legació en contra i el TC ja l’hauria d’haver resolt. Per això, el lletrat avui, amb un nou escrit, torna a insistir al TC a demanar la llibertat provisional de Sànchez perquè pugui assumir la seva investidura com a nou president de la Generalitat.

Llarena, empipat

Per la seva part, l’instructor del Suprem li ha denegat la llibertat els dos cops adduint el perill de reiteració delictiva. No obstant això, Sànchez ja era a la presó de Soto del Real, a Madrid, quan JxSí i la CUP van fer la declaració de la República. A més, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador policial per impedir l’1-O, a preguntes de Pina, va admetre en la seva declaració al Suprem com a testimoni que la marxa de tot el dispositiu policial de Catalunya era perquè no s’esperaven actes violents. És per això que, en la segona negativa, Llarena ja no parla que pugui incitar afer actes violents, sinó que l’acusat, com el vicepresident, Oriol Junqueras, mantenen la seva ideologia independentista. Una afirmació que per molts juristes implica un daltabaix perquè s’esta aplicant el dret penal de l’enemic.

Fins ara, Llarena s’emparava en el fet que amb les seves resolucions no alterava el marc constitucional ni el de l’Estatut, ja que permetia a Sànchez i a la resta d’empresonats electes delegar el seu vot al Parlament. Ara, però, si nega la petició a Sànchez, pels juristes això implica el trencament d’aquest marc i la vulneració dels drets dels ciutadans a escollir els seus representants polítics. Per alguns penalistes, Llarena pot evidenciar, novament, que aplica el principi d’oportunitat i no el de legalitat, com està obligat a fer.

La instrucció contra l’independentisme català se li està ennuegant, al jutge Llarena. El seu to plàcid ha canviat i en les darreres declaracions ha exhibit molt mal geni, segons fonts presents. La seva promoció interna podria ser qüestionada, sobretot en haver retirat l’ordre de crida i cerca internacional de Puigdemont.

LES DATES

16.10.17
La jutgessa de l’Audiencia
Nacional envia a la presó els líders de l’ANC i Òmnium per la manifestació del 20-S.
27.10.17
El govern fa la declaració
de la República, delicte segons el jutge, quan Jordi Sànchez ja era a la presó.
24.11.17
El jutge del Suprem
assumeix la causa contra el govern i els líders d’entitats, i l’afegeix a la de la mesa.

La investigació, fins a 18 mesos

El magistrat del Suprem Pablo Llarena va acceptar ahir, com li va demanar la fiscalia, declarar la causa contra l’independentisme català com a “complexa” per permetre que la investigació s’allargui fins a 18 mesos. Si no ho fes, l’hauria de tancar en el termini de sis mesos. Llarena va acceptar la querella de la fiscalia contra part de la mesa del Parlament el 31 d’octubre passat. La llei permet aquesta ampliació quan hi ha molts acusats; quan s’han d’investigar fons malversats, i incidències. Hi ha qui interpreta que Llarena, així, perllongarà la reclusió dels quatre presos polítics.

POLÍTICA
BARCELONA - 2 març 2018 2.00 h

Un objectiu però tres matisos en el discurs republicà

 JxCat posa èmfasi a legitimar Puigdemont; ERC, en “l’estil junquerista” d’allargar la mà, i la CUP, a fer efectiu el 27-O

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El primer ple de la legislatura va evidenciar que la majoria independentista és i serà ferma en la consecució de l’objectiu de fer front al 155, recuperar el govern i desplegar la República, però també va posar en relleu els matisos en els discursos dels tres grups, que van expressar la pluralitat de visions del moviment. Una més, per cert, que en l’anterior legislatura, quan hi havia dues úniques veus a la cambra.

El diputat Quim Torra, exercint ahir de portaveu de JxCat, va deixar clar que la proposta de resolució transaccionada amb la CUP per a la legitimació de Puigdemont és “el punt de partida del projecte republicà” que es proposa a la ciutadania, i va posar l’accent a denunciar la “deriva autoritària” de l’Estat i la seva actitud repressiva per insuflar “por i temor”, que fa que avui hi hagi quatre empresonats, sis exiliats i centenars d’encausats. “Avui no hi som tots, i això és una anormalitat absoluta en la política catalana”, assenyalava Torra, en una al·lusió que no pensa deixar de fer fins que no es resolgui. Torra feia esment al triomf de l’1-O i el 21-D, i denunciava la mobilització dels poders de l’Estat per impedir la investidura de Puigdemont, alhora que criticava la complicitat “lamentable i ignominiosa” d’alguns grups de la cambra en la coacció a la llibertat d’expressió.

Després del parèntesi de la legislatura passada, ERC tornava al Parlament per posar l’accent, a través de la seva portaveu, Marta Rovira, en un altre missatge: “Cal recuperar les institucions per tornar a avançar” i aturar el mal que està fent el 155. D’aquí fins i tot que votés a favor –com ho van fer la CUP i fins i tot el PSC, però no JxCat, que es va abstenir– d’alguns punts de la proposta dels comuns que anaven en la línia de desbloquejar el govern. Alhora, això sí, Rovira vol “dotar de tot el reconeixement i l’operativitat” el president Puigdemont a Brussel·les, tot i que reivindicava per a aquesta legislatura “l’estil junquerista” de fer política, d’allargar la mà a altres sensibilitats per buscar un país millor. En aquest sentit, ERC reclamava una república “plena de contingut” i donava valor a l’obra de govern de la legislatura passada, 1-O inclòs, si bé assumia també errors, com ara el d’haver tractat la ciutadania “amb paternalisme”, en al·lusió al que va passar arran del 27-O.

En un discurs molt més contundent, el diputat de la CUP Carles Riera es mostrava decebut precisament pel “cop d’estat” del 27-O, però també per la “retirada” del govern aquell dia, tot “desoint” el clam del carrer. Riera lamentava que la declaració de la república no es fes efectiva (“hauríem d’estar celebrant el ple de la seva ratificació”, resumia), i que això obrís la porta a amplificar la repressió. Per això, des de la “gratitud” als empresonats i exiliats, criticava que “desdir-se del camí fet” no és la millor tàctica, i lamentava sobre el pla de govern que “cap institució republicana serà efectiva a l’exili si no ho és a Catalunya”. D’aquí que insistís en el fet que la prioritat no és recuperar l’autonomia, sinó desplegar la República i fer el procés constituent.

LES FRASES

Què li passa, a l’Estat, amb els presidents catalans? Només amb la República deixaran de ser perseguits
Quim Torra
DIPUTAT DE JUNTS PER CATALUNYA
No ens podem permetre cap altre escenari que no sigui posar fi a la dictadura del 155
Marta Rovira
PORTAVEU D’ERC
Ens continuarem llançant contra el mur tants cops com calgui fins a enderrocar-lo o saltar-lo
Carles Riera
DIPUTAT DE LA CUP