POLÍTICA
BARCELONA - 2 març 2019 2.00 h

Els oblits del govern de Rajoy

 La responsabilitat del dispositiu policial durant l’1-O i el detall de fets violents donen lloc a les mostres més flagrants de desmemòria de Rajoy, Sáenz de Santamaría i Zoido

 El paper d’Urkullu i la DIU van fer trontollar els números 1 i 2

EMMA ANSOLA - BARCELONA
Zoido va exhi­bir mala memòria i des­in­terès pels plans poli­ci­als

L’expre­si­dent espa­nyol Mari­ano Rajoy va optar per la fórmula del “no ho recordo”, men­tre que l’exvi­ce­pre­si­denta va pre­fe­rir el cir­cum­lo­qui i l’expressió “no em consta”. L’exmi­nis­tre de l’Inte­rior va rema­tar la feina amb “ho des­co­nec”, força repe­tit al llarg de tota la seva decla­ració. Zoido, a més, va fer una exhi­bició total de la seva falta d’interès pel que anava suc­ceint al seu depar­ta­ment. Aques­tes lla­cu­nes en la memòria dels tres tes­ti­mo­nis es van anar repe­tint cada vegada que les defen­ses dels acu­sats es dis­po­sa­ven a inter­ro­gar-los sobre el dis­po­si­tiu poli­cial durant els fets d’octu­bre i, espe­ci­al­ment, sobre el que es va des­ple­gar la jor­nada de l’1-O. Els que hau­rien d’haver estat els màxims res­pon­sa­bles del dis­po­si­tiu van asse­gu­rar que igno­ra­ven qui havia donat les ordres d’actuar i atu­rar les càrre­gues poli­ci­als el dia del referèndum, però també els cri­te­ris que van com­por­tar el des­ple­ga­ment dels 6.000 agents a Cata­lu­nya a par­tir del 22 de setem­bre i les dates en què es va pro­ce­dir a pla­ne­jar el des­ple­ga­ment, amb un calen­dari que no con­corda pel que fa a l’atra­ca­ment al port de Bar­ce­lona dels vai­xells on havien de fer estada els agents.

I com si es tractés d’un joc de dòmino, les res­pon­sa­bi­li­tats en el dis­po­si­tiu poli­cial se les ana­ven atri­buint els uns als altres seguint un ordre jeràrquic. Així, men­tre que Rajoy asse­nya­lava la seva mà dreta, Soraya Sáenz de San­ta­maría, ella, al seu torn, en feia res­pon­sa­bles el dele­gat del govern espa­nyol a Cata­lu­nya, Enric Millo, i l’exmi­nis­tre de l’Inte­rior, el qual, poste­ri­or­ment, també es va refe­rir als seus sub­or­di­nats, l’exse­cre­tari d’estat de Segu­re­tat José Anto­nio Nieto i el coro­nel Diego Pérez de los Cobos, coor­di­na­dor del dis­po­si­tiu de segu­re­tat, com les per­so­nes que van dis­se­nyar el pla d’actu­ació i van donar les ordres als cos­sos de segu­re­tat. Aquests últims, jun­ta­ment amb Millo, decla­ra­ran com a tes­ti­mo­nis a prin­ci­pis de la set­mana que ve.

El prin­ci­pal interès en el dis­po­si­tiu poli­cial rau en el fet que, fins al 29 de setem­bre, el secre­tari d’estat d’Inte­rior, i mà dreta de Zoido, va expres­sar per carta al con­se­ller Quim Forn la seva con­fiança en el cos dels Mos­sos d’Esqua­dra per atu­rar el referèndum, seguint sem­pre les ins­truc­ci­ons judi­ci­als que obli­ga­ven a pri­o­rit­zar la segu­re­tat dels ciu­ta­dans per sobre de l’efec­ti­vi­tat de l’objec­tiu de la ins­trucció, és a dir, impe­dir la votació. Tan­ma­teix, aquesta con­fiança es va tren­car quan Pérez de los Cobos va des­con­vo­car les reu­ni­ons de coor­di­nació el matí de l’1-O i cada cos de segu­re­tat va començar a actuar de manera autònoma. Tan­ma­teix, els màxims res­pon­sa­bles del govern espa­nyol en matèria de segu­re­tat no van saber expli­car aquesta set­mana pas­sada durant la seva decla­ració com a tes­ti­mo­nis el quan ni el perquè d’aquest tren­ca­ment. Aquesta falta de jus­ti­fi­cació, i més quan s’acusa d’un delicte de rebel·lió, també va que­dar reflec­tida quan Sáenz de San­ta­maría va dir que no recorda que el comis­sari Fer­ran López –el govern espa­nyol el va posar al cap­da­vant dels Mos­sos en apli­cació del 155– havia estat pre­ci­sa­ment el número dos de Tra­pero durant els dis­po­si­tius poli­ci­als de l’1-O i els dies ante­ri­ors.

Aquests oblits selec­tius van afec­tar espe­ci­al­ment els ex-números 1 i 2 del govern espa­nyol quan se’ls va ins­tar a deta­llar els fets vio­lents que havien asse­gu­rat haver vist o dels quals havien tin­gut referències a través de ter­cers. Així, Rajoy no va poder enu­me­rar la quan­ti­tat de supo­sa­des denúncies ni el nom dels afec­tats quan va fer referència a la “violència exer­cida sobre alcal­des”. Només va con­cre­tar que es refe­ria a edils soci­a­lis­tes i va limi­tar els seus conei­xe­ments a la infor­mació que segons ell va aparèixer en mit­jans de comu­ni­cació, un canal que també va ser­vir de font d’infor­mació per a la vice­pre­si­denta, que va asse­gu­rar que havia exis­tit violència a Cata­lu­nya pro­ta­go­nit­zada per les “mura­lles huma­nes”, men­tre que l’actu­ació poli­cial va ser “pro­por­ci­o­nada”. L’exvi­ce­pre­si­denta, fins i tot, va asse­gu­rar que no recorda les dis­cul­pes expres­sa­des pel dele­gat Millo per les càrre­gues de l’1-O. Quan la defensa de Cui­xart, l’advo­cat Benet Sale­llas, va voler repro­duir un vídeo per mos­trar les imat­ges de violència i cons­ta­tar que hi havia hagut mala praxi, el pre­si­dent del tri­bu­nal, Manuel Marc­hena, li ho va dene­gar.

La mala memòria de Rajoy i la renúncia a donar detalls de la seva acti­vi­tat durant els mesos de setem­bre i octu­bre es van posar en evidència quan es va trac­tar el paper del lehen­dakari Iñigo Urku­llu com a medi­a­dor del con­flicte. Fins a vuit pre­gun­tes li va haver de fer l’advo­cat de la defensa, Jordi Pina, perquè al final l’expre­si­dent del govern espa­nyol admetés certa impli­cació d’Urku­llu, tot i que hi va donar un caràcter insig­ni­fi­cant, que l’endemà va que­dar con­tra­res­tat per la decla­ració del mateix lehen­dakari amb tota pro­fusió de detalls. Tant Rajoy com Sáenz de San­ta­maría també van esqui­var expli­car els motius pels quals el seu govern no va recórrer a la potes­tat que tenia el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal per cas­ti­gar el no com­pli­ment de les seves reso­lu­ci­ons, tal com es va apli­car en el cas dels mem­bres de la sin­di­ca­tura elec­to­ral, amb mul­tes que van por­tar a la dis­so­lució de l’ens, per penar els mem­bres del govern català i del Par­la­ment. Final­ment, un últim epi­sodi de des­memòria el va pro­ta­go­nit­zar l’exvi­ce­pre­si­denta quan va asse­gu­rar –els tes­ti­mo­nis estan obli­gats a no men­tir– que no tenia constància que la decla­ració uni­la­te­ral d’inde­pendència del 27-O no s’hagués publi­cat al DOGC, per la qual cosa no tenia efec­tes jurídics, tal com ella mateixa havia asse­nya­lat minuts abans a l’hora de fer valer uns nome­na­ments.

No hi ha hagut cap mediador de res. Em va trucar molta gent, és difícil recordar qui vaig veure
Mariano Rajoy
EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL
[«Sabia que la DUI no es va publicar al DOGC?»] No ho sé
S. Sáenz de Santamaría
EXVICEPRESIDENTA DEL GOVERN ESPANYOL
No ho sé, m’imagino que sí, que cada cos devia elaborar els seus plans d’actuació
Juan Ignacio Zoido
EXMINISTRE D’INTERIOR

Sanchis i Gordillo declaren pels anuncis sobre l’1-O

El director de TV3, Vicent Sanchis, va negar ahir haver comès un delicte de desobediència per l’emissió d’anuncis sobre el referèndum “il·legal” de l’1 d’octubre del 2017, mentre que el seu homòleg de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, va al·legar que ell només és responsable dels continguts de la cadena i no pas de la publicitat.

Els dos directius van declarar en qualitat d’investigats al jutjat número 13 de Barcelona, que investiga l’1-O i els imputa un delicte de desobediència per haver emès publicitat institucional del referèndum. En sortir de la Ciutat de la Justícia, Sanchis va negar els càrrecs que li imputen i va dir que, segons la seva “experiència”, no ha comès cap tipus de desobediència per l’emissió a TV3 dels anuncis sobre el referèndum.