Unió avisa que no es deixarà condicionar pel preacord

La direcció treballa en un document que admetrà un sí o un no de la militància i rebutja incloure-hi diverses opcions

El sector sobiranista vol que s'hi inclogui la independència

02/04/15 02:00 BARCELONA - ODEI A.-ETXEARTE

Unió no es deixarà condicionar pel preacord sobre el full de ruta independentista signat per CDC, ERC i les entitats sobiranistes. La direcció dels socialcristians va trencar ahir el silenci que mantenia sobre el document insistint que no modificarà el seu calendari, ni el contingut de la proposta que serà sotmesa al criteri de la militància, en funció del pacte que tanqui el seu soci de federació. El president del consell nacional dels socialcristians, Josep Maria Pelegrí, va insistir que el partit farà el seu camí per molt que alguns “vulguin imposar un determinat model o puguin tenir determinats interessos”.

L'acord definitiu per al full de ruta no es rubricarà definitivament fins que el president de la Generalitat, Artur Mas, convoqui formalment el 3 d'agost les eleccions del 27-S amb la publicació del preceptiu decret. Unió ja s'haurà definit aleshores i, de retruc, s'haurà clarificat el futur de CiU davant de la determinació declarada per CDC de presentar-se als comicis amb un programa inequívocament independentista. Per a la consulta del 14 de juny, amb què Unió redefinirà el seu projecte polític, la direcció socialcristiana treballa en la redacció d'un document tancat, que no inclourà diverses opcions, i sobre el qual els militants hauran de decantar-se pel sí o el no, segons fonts del comitè de govern. La permanent del partit va abordar aquesta qüestió en la reunió de dilluns i s'hi va constatar que les consultes obertes pel secretari general del partit, Ramon Espadaler, estan a l'inici, segons diverses fonts. Espadaler és qui treballa personalment en la redacció de la proposta, amb què es pretén integrar les diverses sensibilitats que conviuen a UDC.

El sector sobiranista, encapçalat per Antoni Castellà, intenta que no s'hi exclogui la independència i que de la consulta surti un mandat clar sobre com ha d'actuar el partit davant de l'eventual creació d'un estat català. Castellà va plantejar obertament que s'inclogui aquesta opció com una de les alternatives a triar, al costat d'una reforma constitucional per arribar a la confederació o de la creació d'un estat independent per arribar a la confederació posterior. Això relligaria la proposta, segons argumenten, amb el document pactat entre la direcció i el sector sobiranista per argumentar la llibertat de vot que va donar el partit a les seves bases en la consulta del 9-N i que, per primer cop, reconeixia la independència com a opció.

El full de ruta independentista, mentrestant, sumava suports. Després que la CUP s'obrís a afegir-s'hi, l'associació Súmate sobiranista va emetre un comunicat per anunciar que s'hi uneix. L'entitat en va destacar l'aposta per construir un país “més net” i “socialment més just”.

El PP també es reactiva, a la contra

.

El PP va aprofitar el preacord per al full de ruta signat per CDC, ERC i les entitats sobiranistes, per llançar una campanya a la contra. El partit d'Alícia Sánchez-Camacho ha difós un cartell on representa la independència com un camp de lava, perillós i inestable, en comparació amb la idíl·lica carretera amb què identifica el projecte del PP. La “bona direcció” que planteja es basa en la recuperació econòmica i la “millora del benestar” de “tots” els catalans i els espanyols.

L'advocacia de l'Estat no pot actuar

L'advocacia de l'Estat no actuarà contra el preacord signat per CDC, ERC i les entitats sobiranistes perquè considera que no és un fet tangible i tampoc no el subscriu formalment el govern de la Generalitat. Fonts de l'advocacia de l'Estat no van confirmar si, tal com va publicar dimecres El Mundo, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, li va remetre el document perquè l'estudiés, amb l'objectiu de determinar si s'hi ha de presentar una denúncia o cal incorporar-lo a la causa oberta pel 9-N contra el president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, i la consellera d'Educació, Irene Rigau. Tanmateix, els serveis jurídics de l'Estat es declaren amatents al desenvolupament dels fets i preveuen actuar si el govern promou mesures o actes legals que vulnerin el marc jurídic espanyol. El preacord és, per ara, una declaració d'intencions a incorporar en els programes electorals.

Darrera actualització ( Dijous, 2 d'abril del 2015 02:00 )