POLÍTICA
BARCELONA - 2 abril 2019 2.00 h

El fiscal demana investigar deu votants de l’1-O a Barcelona

 Són nou veïns que van denunciar càrregues policials a l’IES Pau Claris i que ara són acusats de “voluntat rebel” per no haver-se aixecat d’una escala, i un al centre Mediterrània

 Un sindicat policial vol elevar el nombre a 36

MAYTE PIULACHS - BARCELONA

La fis­ca­lia de Bar­ce­lona, final­ment, com­par­teix l’aposta de l’Advo­ca­cia de l’Estat i del Sin­di­cat Pro­fes­si­o­nal de la Poli­cia (SPP) per estrènyer els límits de la lli­ber­tat d’expressió i de mani­fes­tació. Si ini­ci­al­ment el fis­cal Diego Villafañe s’havia negat a dema­nar la inves­ti­gació de sis votants del referèndum de l’1-O a l’escola Pros­pe­ri­tat de la ciu­tat per deso­bediència greu com vol el SPP, ara sí que aprova que s’inves­ti­guin per aquest delicte nou con­cen­trats (sis dones i tres homes) a l’escola Pau Cla­ris, que esta­ven asse­guts a l’entrada i a l’escala, i que estan iden­ti­fi­cats perquè van denun­ciar al jut­jat excés poli­cial. També vol que s’inves­ti­gui un votant per resistència a l’escola Medi­terrània.

El SPP vol impu­tar un delicte de deso­bediència greu o resistència a 36 veïns, que alhora han denun­ciat abu­sos en les càrre­gues poli­ci­als en qua­tre cen­tres de votació de Bar­ce­lona. En con­cret, són: dinou votants a l’ins­ti­tut Pau Cla­ris, vuit a l’escola Ramon Llull, sis a l’escola Pros­pe­ri­tat i tres al cen­tre Medi­terrània. El sin­di­cat poli­cial, que defensa agents acu­sats dels delic­tes de lesi­ons i con­tra la inte­gri­tat de les per­so­nes, ha pogut denun­ciar aquests votants perquè esta­ven iden­ti­fi­cats amb nom i cognoms en la causa. Pel que fa a les acci­ons con­tra els agents, a l’ins­ti­tut Pau Cla­ris hi ha un cap i dos agents inves­ti­gats, men­tre que a l’escola Medi­terrània n’hi ha set.

El magis­trat del jut­jat d’ins­trucció 7 de Bar­ce­lona, que inves­tiga uns qua­ranta agents de la poli­cia espa­nyola per les càrre­gues de l’1-O a la ciu­tat, va deses­ti­mar la inves­ti­gació dels votants al·legant que no se’ls havia pro­hi­bit anar als cen­tres de votació, i que aquesta tren­tena no feia una esco­mesa real i directa con­tra els agents, necessària segons l’arti­cle 556 del Codi Penal. Ara, l’Audiència de Bar­ce­lona ha de resol­dre els recur­sos a la nega­tiva del jutge.

“En les imat­ges cap­ta­des, s’adver­teix una opo­sició obs­ti­nada, per­sis­tent i rei­te­rada al com­pli­ment de l’ordre que emana de l’auto­ri­tat, fet que expressa la volun­tat rebel de desa­ten­dre les seves deci­si­ons i de menys­te­nir l’exer­cici de la funció pública, amb l’ús també d’una resistència activa per ser desa­llot­jats, con­sis­tent en la seguda d’un cen­te­nar de per­so­nes, que, jun­ta­ment amb el clima gene­ra­lit­zat d’hos­ti­li­tat cap als agents, va moti­var l’ús, per la seva part, de la força mínima per obrir-se pas”, afirma Villafañe, mem­bre de la Unió Pro­gres­sista de Fis­cals (UPF), en el recurs, cone­gut ahir i pre­sen­tat a la secció ter­cera de l’Audiència.

El fis­cal s’oposa que s’inves­ti­guin deu ciu­ta­dans més al Pau Cla­ris perquè aquests veïns no van ser reco­ne­guts en el vídeo com els altres. L’acció pre­sump­ta­ment delic­tiva dels nou votants és “seure a l’escala, negar-se a aban­do­nar-la i, amb la seva posició, impe­dir la inter­venció poli­cial” i, en un cas, “incre­par ges­tu­al­ment un agent”. Villafañe també s’oposa, com el jutge, que la comis­sa­ria d’infor­mació de la poli­cia espa­nyola iden­ti­fi­qui si hi ha mem­bres dels CDR en els vídeos. És a dir, que tin­drien llis­tes de per­so­nes per la seva ide­o­lo­gia.

En l’escrit, el fis­cal com­par­teix que les nou per­so­nes que ara vol inves­ti­gar van adme­tre al jutge que la seva actu­ació era obs­ta­cu­lit­zar l’ordre de la magis­trada del TSJC de tan­car els cen­tres i aga­far urnes i mate­rial. Insis­teix que els votants podrien haver comès un delicte de resistència o deso­bediència greu. Hi afe­geix juris­prudència, en què exposa les diferències entre la deso­bediència lleu, des­pe­na­lit­zada i que ara es cas­tiga per la llei mor­dassa; la deso­bediència greu, de la qual indica que ha de ser “con­tumaç”, i la resistència, en la qual, tot i ser pas­siva, hi podria haver una acció de “violència i inti­mi­dació mode­rada” com ara el for­ce­ja­ment amb un agent poli­cial.

LA FRASE

Hi ha una oposició persistent i obstinada al compliment de l’ordre, fet que expressa una actitud rebel
Diego Villafañe
FISCAL JUTJAT INSTRUCCIÓ 7 BARCELONA

Agents de la Guàrdia Civil ferits l’1-O, al Suprem

El TSJC no va ordenar aturar càrregues

La vuitena setmana del judici contra els independentistes catalans al Suprem arrenca avui amb la declaració de dos comissaris de la policia espanyola, un dels quals va fer un informe sobre les càrregues policials durant l’1-O. L’acció contra els votants del referèndum es començarà a debatre aquesta setmana amb la declaració de 39 agents de la Guàrdia Civil, 27 dels quals ferits durant la seva intervenció en punts de votació. El Ministeri de l’Interior va detallar que per aturar l’1-O es van ferir un total de 93 agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. Els 1.066 ciutadans ferits són només recordats per les defenses. En aquest sentit, la magistrada Mercedes Armas, que va ordenar als tres cossos policials tancar els centres de l’1-O, ha respost al Suprem que no va ordenar aturar les càrregues policials al migdia tot i la seva duresa i la crítica de polítics. L’exhort va ser demanat per l’advocat Jordi Pina.

Els comissaris López i Molinero, demà

L’alt tribunal té sobre la taula definir quina violència és necessària en la rebel·lió. I el paper dels Mossos es tornarà a debatre demà amb la declaració dels comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero.

Santiago Vidal vol la causa al TSJC

Santiago Vidal ha demanat al jutjat d’instrucció 13 que derivi la seva causa al TSJC, ja que ha recuperat la plaça de magistrat. Aquest aforament, però, només serveix si era jutge en cometre l’acció.