OPINIÓ
2 abril 2019 2.00 h

KEEP CALM

La massa

TIAN RIBA
Bar­reja les ‘mamac­hicho’ amb la política i el ‘madrid­cen­trisme’ i tindràs la situ­ació actual

La idea de massa ha apa­re­gut al Suprem per aju­dar a escriure el relat de la rebel·lió. És aquesta una paraula amb un sol sig­ni­fi­cat, però amb un con­cepte filosòfic tan con­tra­dic­tori que fa més d’un segle que és objecte d’anàlisi. I ho torna a ser ara, al tri­bu­nal que jutja els polítics cata­lans i fora de la sala, vin­cu­lada a la comu­ni­cació de mas­ses –per què cre­uen que hi ha tants can­di­dats mediàtics«– i en la revi­fada del popu­lisme –si és que mai ha mar­xat–. La massa pot ser un ens volu­ble i impre­vi­si­ble o una suma de ciu­ta­dans indi­vi­du­als capaços de tenir raó crítica. I en això estem. Al Suprem i fora del Suprem. Un ens volu­ble, l’1-O reforça el dis­curs de la rebel·lió. Una suma de ciu­ta­dans crítics reforça la idea de deso­bediència civil. Un ens volu­ble fora de la sala és algú a qui pri­mer s’intenta seduir amb un llen­guatge popu­lista i a qui, un cop asso­lit el poder, es fa emmu­dir. Una suma de ciu­ta­dans crítics per­met pren­dre als polítics –i als matei­xos mit­jans de comu­ni­cació– la capa­ci­tat de mar­car l’agenda intro­duint, per exem­ple, qüesti­ons que mai en for­ma­rien part.

Per això, quan amb un interès evi­dent –o amb una gran mio­pia, si és que no en són real­ment cons­ci­ents–, els polítics posen el focus de la seva crítica única­ment en els pro­gra­mes infor­ma­tius –i de les tele­vi­si­ons públi­ques–, s’equi­vo­quen. Perquè hi ha més política en els pro­gra­mes d’entre­te­ni­ment –i gene­ral­ment de les tele­vi­si­ons pri­va­des– que allà on un peri­o­dista fa una entre­vista a un polític. El popu­lisme italià neix als vui­tanta amb la mal ano­me­nada tele­visió escom­bra­ria de Ber­lus­coni, que allu­nya la massa de la política tra­di­ci­o­nal i con­ver­teix en refe­rents per­so­nat­ges al marge del sis­tema. Pre­gun­tem-nos per què Felipe González importa aquest model a Espa­nya. I pre­gun­tem-nos, ja que ens fem tan­tes pre­gun­tes i posem tant la lupa sobre TV3, quina influència acaba tenint aquest model quan després de les mamac­hicho incor­pora la política al xou fet des del madrid­cen­trisme que Aznar va fer tri­om­far.