Una treva per a un debat a fons

02/05/15 02:00 -

CiU i ERC van tenir prou seny dijous al Parlament per salvar l'estabilitat acordant l'aturada del controvertit Consorci Sanitari de Lleida mentre no hi hagi prou consens al territori. Un foc apagat en la sòlida però tensa relació entre el govern i un principal partit de l'oposició que legítimament fa d'oposició en tot allò que no afecta el procés cap a la independència. Aquesta lectura de relacions partidistes amaga, tanmateix, un problema més de fons en relació amb la gestió de la sanitat catalana. El debat va molt més enllà i s'hi barregen tres factors fonamentals. El primer, i el més important, és el del model sanitari que es vol per al país. Naturalment hi pot haver diferents visions sobre com organitzar l'assistència sanitària, però cap de les visions confrontades (almenys les de més pes parlamentari) pot oblidar que en algun moment del disseny i desplegament del model actual ha participat en la presa de decisions i encara menys pot deixar de tenir en compte que, malgrat les retallades dels últims anys, el model sanitari català és admirat arreu del món pels seus resultats i per la seva cobertura. I ho és amb una cohabitació entre el control públic i la gestió privada que, per exemple, a la Catalunya central funciona des de fa anys sense que hagi generat el rebombori de quan ara es vol implantar a Lleida.

Aquesta discussió permanent sobre el model té la distorsió, actualment, de dos fets conjunturals que no tenen pas poca importància. Un és l'esclat del cas Innova, que no posa en dubte el model sinó una gestió catastròfica. I l'altre és el període electoral actual, que fa molt difícil abandonar les estratègies partidistes a curt termini per tenir la reflexió seriosa que cal.

Darrera actualització ( Dissabte, 2 de maig del 2015 02:00 )