OPINIÓ
2 maig 2017 2.00 h

FULL DE RUTA

Suports que resten

EMILI BELLA
Hi ha qui pensa que Kim Jong-un, Xi Jinping o Raúl Castro poden ser aliats a l'hora de posar urnes i combatre un Estat espanyol que persegueix judicialment causes polítiques

Nicolás Maduro rere una estelada. D'entrada semblaria que li han fet un Fachin, és a dir, col·locar-li l'estelada al davant sense que s'ho esperi i pam!, fotografiar-lo per a la causa, encara que no hi combregui. Però no, es veu que el president de Veneçuela ja s'havia fotografiat amb anterioritat amb una estelada. Els qui el van convidar a posar, el col·lectiu Ítaca, en el marc de l'estrena del documental Maduro: Lealtad indiscutible, asseguren que el mandatari els va dir que reconeixeria una Catalunya independent des del minut zero.

D'altra banda, els diputats d'EUiA Joan Josep Nuet i de la CUP Gabriela Serra van participar, al març, a Mèxic, en una trobada –que ha passat força desapercebuda– de forces molt d'esquerres d'arreu del món, que van signar un manifest a favor del referèndum català, una llista de més d'un centenar de formacions d'una quarantena de països, entre les quals hi ha el Partit Comunista de la Xina, el Partit Comunista de Cuba i el Partit del Treball de Corea, la del Nord. Per sintetitzar, una versió actualitzada de l'eix del mal de George W. Bush, en fila índia, donant suport als interessos del procés. Només falta que el diputat del Partit Demòcrata Jordi Xuclà hagi parlat bé del full de ruta independentista al president sirià, Baixar al-Assad, en la seva reunió recent –que seria motiu de tota una altra columna.

Alguns dels nostres agents internacionalitzadors pensen que Kim Jong-un, Xi Jinping o Raúl Castro poden ser aliats a l'hora de posar urnes i combatre un Estat espanyol que persegueix judicialment causes polítiques. Qui millor que ells per entendre que això nostre va de democràcia, de votar i tal.

Benvinguts siguin tots els suports internacionals, però, si pot ser, no hi ha pressa per aconseguir el beneplàcit dels Al-Assad o els Duterte de torn. Ni Teodoros, ni Teodorins. És clar que la diplomàcia catalana s'haurà d'entendre amb tothom i que es prendrà banys de realpolitik, però hi ha suports que resten més que no pas sumen.