Sobre la xiulada del Camp Nou

La Vanguardia en català | 02/06/2015 - 00:00h


La xiulada amb què va ser rebut l'himne nacional espanyol al Camp Nou, moments abans que el Barça i l'Athletic juguessin la final de la Copa del Rei, ha donat peu a un nou xoc polític. El primer que es pot dir sobre això és que accions com aquesta xiulada no són plausibles. Ni haurien de semblar-ho als que reclamen respecte per als símbols, banderes i himnes propis i, en justa reciprocitat, s'haurien d'abstenir de xiular els aliens. Sens dubte, és possible entendre els motius pels quals, en una conjuntura com l'actual, es va produir aquesta xiulada. Però una cosa és conèixer la circumstància en què s'emmarca un fet, i una altra de diferent és justificar-lo passant per alt el seu caràcter incívic i la poca eficàcia real.

Dit això, crida l'atenció la reacció governamental davant un tipus de xiulada que no és inèdita ni ha tingut, en anteriors ocasions, conseqüències de pes. Amb una diligència digna de millor causa, el Govern va difondre a mitja part del partit una nota amb capçalera del Ministeri de la Presidència en la qual convocava per ahir, en sessió extraordinària, la comissió estatal contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. L'objecte d'aquesta reunió era denunciar les "actuacions inconvenients i, en el seu cas, proposar les sancions que fossin procedents".

La comissió, fruit d'un reial decret del 2008, reflecteix la sensibilitat espanyola davant una norma europea promulgada el 1985 per frenar la violència i les irrupcions de públic als terrenys de joc, en particular els futbolístics. És sabut que no hi va haver res d'això a la final de dissabte. Com tampoc no hi va haver res relatiu al racisme o la xenofòbia, que en altres casos s'han donat en estadis espanyols, i han merescut la invariable censura d'aquest diari. El que hi va haver al Camp Nou va ser una de xiulada, una cosa que, sigui dit de passada, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix com "acció de xiular en demostració de desaprovació, de descontentament, de refús". Però només això.

Francisco Martínez, secretari d'Estat de Seguretat, i Miguel Cardenal, secretari d'Estat per a l'Esport, es van limitar ahir, al final de la reunió extraordinària de la comissió, que havia suscitat molta expectació, a dues coses. Primer, a expressar la condemna de la xiulada. I, segon, a anunciar que es recollirà informació en diferents instàncies per si hi hagués motiu per obrir un expedient sancionador. És a dir, es va imposar una actitud prudent, que és la més adequada en temps que ja son prou agitats, en els quals s'utilitzen com a arma política episodis de tota naturalesa, i es releguen irresponsablement els pactes de consens.