JOSÉ ANTONIO ZARZALEJOS PERIODISTA I ESCRIPTOR José Antonio Zarzalejos (Bilbao, 1954) va ser director d'El Correo Español-El Pueblo Vasco i de l'ABC entre el 1999 i el 2004 i entre el 2005 i el 2008. En aquesta entrevista, que podeu llegir sencera a www.elpuntavui.cat, respon al crític article d'opinió que li va dedicar el març passat l'escriptor Albert Sánchez Piñol. “L'independentisme està encunyat per Convergència”GESTACIÓ · “Pujol escriu el 2009 l'avançament del guió del procés independentista” COLAU · “Podem no és un aliat objectiu del procés sobiranista” ADOCTRINAMENT · “El terme ‘espoli' s'ha usat per crear una consciència victimista” SÁNCHEZ PIÑOL · “Recórrer a les argumentacions de Jiménez Losantos i a la desqualificació radical és d'integristes”Canals relacionats José Antonio Zarzalejos acaba de publicar Mañana será tarde (Planeta), un diagnòstic sobre la corrupció a l'Estat, el rei, els mitjans, el País Basc i Catalunya. Jordi Pujol, ideòleg de l'independentisme? N'estic convençut. Miro de desenvolupar-ho en el llibre. Arrenco el capítol de Catalunya amb part d'una relació epistolar que vaig mantenir amb Pujol. El que escriu en alguns textos poc coneguts del Centre d'Estudis Jordi Pujol, en concret l'assaig Un proyecto malogrado, del 2009, és l'avançament del guió del procés independentista. Sens dubte. L'‘ABC' el va nomenar espanyol de l'any. Sí, una excentricitat de les moltes de Luis María Ansón. No veu més, posem per cas, Carod-Rovira com a ideòleg independentista? No, en absolut. L'independentisme està encunyat absolutament per Convergència. Vostè és partidari de la tercera via. Creu que els grans partits acceptaran incloure en la Constitució el terme ‘nació' referit a Catalunya? Per què no es pot parlar d'un estat plurinacional? El concepte d'estat nació és vigent, però no és sacrosant ni dogmàtic. Hi pot haver una concepció multinacional d'Espanya. De fet, em pregunto: hauríem de fer un salt gaire gran per parlar de nació a Catalunya quan ja tenim incorporat el terme nacionalitat? Hi veu predisposició? En aquest moment, no. Però les coses canvien a Espanya de manera vertiginosa. És possible que ens trobem amb un Congrés al novembre que hagi canviat de manera radical, sense majories absolutes, i hi haurà necessitat de fer transaccions. El tema de Catalunya ha de ser el número 1 en l'ordre polític i institucional. Troba possible incloure en la Constitució el dret a decidir? El dret a decidir cal depurar-lo. Perquè és un calaix de sastre, hi caben moltes coses. Poder votar. Això sí. Poder votar la pertinença o no de Catalunya a l'Estat espanyol, sí, com van fer els escocesos i els quebequesos. Abans d'arribar a una llei de claredat que establís el procediment per posar en marxa un referèndum de possible secessió, hauríem de buscar fórmules d'acomodament que fossin referendades també a través d'una consulta pels catalans. No només pels catalans, potser també per tots els espanyols. Però seria desitjable no haver d'arribar a un referèndum, perquè implica sempre una discriminació d'identitats i un esquinç. Si ho podem evitar, evitem-ho. Però si s'ha d'afrontar la realitat d'Espanya en la seva pluralitat, fem una llei de claredat. Ha canviat el rei. Ha canviat alguna cosa? Radicalment. Ha canviat el titular de la corona, que era una persona que havia retut molts serveis a l'Estat, però que en els últims anys va perdre les seves referències i no va saber estar a l'altura de les seves responsabilitats. El successor, Felip VI, és un home en sintonia amb els temps, amb la societat espanyola, que sap quines són les seves possibilitats i els seus handicaps i que està disposat a complir amb una missió institucional que consisteix a fer que la monarquia torni a arrelar en la societat espanyola. És un home amb una gran sensibilitat cap a Catalunya. Parla català, igual que la reina. La princesa d'Astúries i la infanta Sofia estan aprenent català. El temps demostrarà que serà una forta vinculació entre Catalunya i Espanya. Quina lectura fa del 24-M? El PP ha encaixat un cop extraordinari, amb una pèrdua de poder territorial de prop del 70%, amb una pèrdua respecte al 2011 de 2,5 milions de vots, que si se sumen als que ja va perdre en les europees, arrossega una pèrdua total de 4,5 milions sobre els 10,5 que va obtenir. Aquestes eleccions, per al PP, signifiquen que està en risc de perdre les generals si no reacciona d'una manera ràpida. Això s'arregla amb un canvi de govern? No, això s'arreglaria només en part si el president tingués una reacció fulminant i canviés persones, discursos i algunes polítiques. De Cospedal? No només De Cospedal. També fent canvis al govern, perquè té una estructura orgànica molt disfuncional. Per exemple: és possible que un govern que té la situació de Catalunya no tingui un ministeri d'administracions públiques, que sigui una simple secretaria d'estat d'Hisenda? No té cap sentit. Té sentit que un govern amb una crisi econòmica no tingui un vicepresident econòmic? No té cap sentit. Té sentit que el ministre d'Educació que ha encès les universitats i ha provocat gravíssims problemes de relació amb la Generalitat continuï al govern? No té cap sentit. Cal donar un nou sentit al govern i, per descomptat, canviar la primera línia del partit. Però el president també ha de canviar el discurs economicista i de la recuperació, que és un mantra, un monotema. Què li sembla la victòria d'Ada Colau a Barcelona? No m'estranya en absolut, perquè si mirem el que ha passat en els últims anys en la societat catalana, veurem que hi ha pobresa, exclusió, frustració, joves sense desenvolupament laboral i un eixamplament de les desigualtats. Hi ha un vot indignat, enfadat, que lògicament se'n va cap a opcions de contestació al sistema. Colau és l'expressió acabada més emblemàtica de la representació d'aquests grups socials. Podem frena l'independentisme? Podem prioritza clarament les polítiques socials per sobre de les identitàries. No és un aliat objectiu del procés sobiranista. Ada Colau està a favor del procés i vota sí i sí. Sí, però ja ha dit que el dret a decidir no l'entén unívocament des del punt de vista identitari, sinó que l'entén amb relació a les polítiques socials i econòmiques. No tenen una posició neta i clara com pot ser la d'ERC i les CUP. S'està desinflant el procés? Ha encaixat un revés. No ho dic jo, sinó Artur Mas, que va dir que el procés no es podia permetre no tenir l'Ajuntament de Barcelona del seu costat. I encara que ERC ha recuperat algunes posicions, CiU n'ha perdut. Hi ha un procés de debilitament en CiU. El conjunt dels partits prosobiranistes o proindependentistes no ha crescut. Tenen més regidors que mai. Perquè hi ha hagut un increment de la CUP, i ERC ha millorat posicions. Però CiU ha baixat i no tenir Barcelona, simbòlicament, és molt important. Cal saber distingir el procés sobiranista de la realitat de l'opinió pública catalana. El procés pot fracassar o no, però no és el problema. El que ha de tenir en consideració el govern d'Espanya és que, amb procés o sense, hi ha prop de dos milions de catalans que creuen que crear un estat propi al marge d'Espanya soluciona els problemes de Catalunya. La realitat social catalana és aquesta. No ens podem entestar, fora de Catalunya, a no veure que aquest és el problema. O, més ben dit, no és el problema, és la realitat de Catalunya. Vostè diu que s'ha treballat psicològicament la societat catalana amb l'“espoli” i l'“Espanya ens roba”. Adoctrinament? Els nacionalismes adoctrinen, també ho fa l'espanyol. Les expressions “Espanya ens roba” i “espoli” ara no s'utilitzen, però s'han utilitzat per crear una consciència victimista, i a mi em sembla que és injust. Es pot dir que les finances catalanes necessiten un reequilibri, i les transferències de les balances fiscals, un reajustament. Però utilitzar els verbs espoliar i robar és anar massa lluny i, sobretot, faltar a la veritat. El nacionalisme espanyol a Catalunya no es presenta com a víctima? Tinc la sensació que el nacionalisme espanyol a Catalunya té molt poca força i presència. No sé com es presenta, ni tan sols si es presenta. Jo em refereixo al que està fora de Catalunya. El nacionalisme espanyol integrista té els mateixos efectes que tots els nacionalismes. A Catalunya es viu un ambient crispat? Quan vinc m'hi trobo a gust. No m'he trobat ningú que em doni una mala resposta perquè m'hi dirigeixo en castellà ni he tingut cap experiència negativa. Albert Sánchez Piñol no té gaire bon concepte de la seva visió del procés i dels catalans. Sí, ja ho he vist, que no el té. Ho sento. Per què creu que va escriure aquell article contra vostè? Jo crec que va tenir un mal dia. Aquell article a qui fa mal és a ell, no a mi. Recórrer a les argumentacions de Federico Jiménez Losantos i a la desqualificació radical és d'integristes. Què li va semblar ‘Victus'? Com a novel·la em va agradar. Ben construïda, entretinguda, amb una molt bona tècnica narrativa. |