LES DEMOCRÀCIES JOVES tendeixen a votar per ideologia i les madures, per coincidència d’interessos entre votants i partits, té en aquestes menys importància la ideologia i més la feina política feta que es premia o es castiga a partir de la valoració del que s’ha fet i del que s’espera que es faci en el futur. En les democràcies madures l’incompliment del programa electoral és severament castigat, els electors voten en funció del que els partits es comprometen a fer, en les democràcies joves no perquè es vota per identitat ideològica i els partits es senten més obligats pel que diuen creure i representar que pel que han promès fer. 

EN LES DEMOCRÀCIES JOVES, per tant, l’alternança és més difícil que en les madures i la permanència dels partits en el govern tendeix a allargar-se. La ideologia varia sempre menys que l’interès... La dreta ha governat a Madrid els últims 20 anys, la corrupció ha estat una taca forta i permanent en la política i els polítics de la Comunitat Autònoma i l’Ajuntament, hi ha desenes d’encausats dels quals hi ha proves de corrupció partidària i personal. 

LA POLÍTICA DESPLEGADA en els darrers anys ha estat sòlidament de dretes, reforma laboral, reducció de prestacions socials impostos centrats en les rendes de treball... La classe treballadora i la classe mitjana baixa han estat especialment i injustament castigades per aquestes polítiques... 

LA DRETA HA PASSAT D’UN 58% (PP i UPyD) dels vots el 2011 al 48% (PP, C’s i UPyD) a l’Ajuntament de Madrid, i el partit més votat, PP, era i continua essent el partit representatiu de la dreta, que ha estat a l’origen de la gran majoria de casos de corrupció, quan la ciutadania manifesta que és aquest el problema que més els incomoda de la política... El transvasament de vots del PP a C’s es deu probablement a la corrupció, però la política de dretes continua tenint un suport similar, encara que menor, al que tenia, perquè això és ideologia. La davallada de suport ciutadà no ha estat proporcional als efectes d’aquestes polítiques en les classes més desprotegides... 

L’ARGUMENTACIÓ QUE l’oposició no ha presentat candidats fiables i sòlids no s’aplica perquè el mateix electorat que no els ha votat els valora. A la Comunitat Autònoma el més valorat és el candidat del PSOE Ángel Gabilondo i a l’Ajuntament, la candidata de la coalició d’esquerres, Manuela Carmena, d’Ahora Madrid. 

HEM DE CONCLOURE QUE en un gran nucli urbà amb renda alta com és Madrid la ideologia és la raó que més influeix en el sentit del vot. El retiment de comptes és un dret encara desdibuixat... som una democràcia jove. 

A CATALUNYA, SI ES COMPARA el vot del 2011 amb els resultats de les eleccions municipals del 2015, el sobiranisme ha crescut moderadament comparat amb la seva absoluta visibilitat social i presència en els mitjans, 38% (CiU, ERC i CUP) el 2011 i 45% el 2015. Si hi ha una decisió ideològica, aquesta és probablement la més clara, la ideologia de la ciutadania de l’any 2011 no ha canviat substancialment el 2015. Els que pensen que el sobiranisme perdrà suport haurien de fonamentar la seva teoria en un interès canviant de la ciutadania, però no és el cas perquè aquest es recolza més en ideologia i sentiment de pertinença que en interès i benefici, i l’interès pot canviar però la ideologia poc perquè les raons que la justifiquen no s’afebleixen amb el temps. 

LA CONCLUSIÓ ÉS QUE, PER IDEOLOGIA, tenim a Catalunya una societat dividida en quasi dues parts iguals i no sembla que a curt termini aquesta situació pugui canviar encara que la política del govern central de menysteniment i atac directe probablement es mantindrà. Els independentistes poden estar tranquils: el suport social a la independència es mantindrà... però possiblement no són encara prou.