José Antonio Zarzalejos acaba d'escriure un llibre, “Mañana será tarde”, per aquest motiu va ser convidat a la tertúlia dels matins de TV3 perquè diguera la seua. No compartisc les propostes del senyor Zarzalejos ni la seua oposició constant, des de les pàgines del diari La Vanguardia, per negar el dret a decidir de Catalunya. No obstant això, reconec que les seues 'propostes', copiades de Miguel Herrero Rodríguez de Miñón, són de les més ‘intel·ligents' de la dreta i l'esquerra espanyolista, tot i que em sembla que arriben tard.
Fan tard perquè molta gent als Països Catalans, sobretot a Catalunya, ja ha canviat de xip i ha desconnectat de qualsevol cosa que se'ns diga des de l'estat espanyol, un estat que ens ha tractat sempre com a enemics en llengua, cultura, fiscalitat, inversions, etc. I a sobre, voldrien que els aplaudiren i no els xiularen un himne, una bandera i una monarquia, tots tres, imposats pel dictador que volia exterminar la llengua, la cultura i la plural nació catalana; com ho volen encara fer els seus hereus i marmessors, siguen del PP (Wert, Rajoy, Fabra, Bauzá), d'UPyD, de Ciudadanos o d'altres partits espanyols que s'autoproclamen 'd'esquerres' o 'alternatius' des de pressupòsits nacionalistes espanyols que neguen el dret a l'autodeterminació del nostres pobles.
Ells, Zarzalejos i Herrero, a partir dels drets forals del País Basc i Nafarroa, plantegen aplicar semblant tracte fiscal per a Catalunya. I tanmateix, aquesta proposta de quota fiscal catalana, probablement, no s'ho plantegen que fóra aplicable a tots els Països Catalans, quan, des del punt de vista dels interessos del País Valencià i de les Illes, ens podria convenir parlar-ne mentre formem part de l'estat espanyol, si és per aturar l'espoli fiscal continuat i sagnant. És Zarzalejos, un basco-espanyol, com Unamuno, Savater o Rosa Díez, que fa una proposta unionista i unitarista, que manté allò tan dictatorial i impositiu de ‘la indivisible unitat d'Espanya', fent alguna ‘concessió' graciable en termes econòmics, per a tractar d'evitar que Catalunya es separe de l'estat espanyol.
En últim extrem, estan disposats, molt a contracor i amb moltes condicions, a acceptar, si no ho poden evitar, que a Catalunya es pogués fer un referèndum com a El Quebec per decidir si vol segregar-se de l'Estat espanyol. Però aquest referèndum seria extensible al País Valencià i a les Illes després? És una proposta molt temptadora i molt hàbil, per a desactivar l'independentisme català, però no hauríem de caure en aquest parany espanyolista que tracta de reproduir el vell model del 78 amb vímets nous.
Malgrat estar en les antípodes d'aquest senyor, reconec que el diagnòstic que fa del fracàs del model del 78 és molt encertat. Diu així: “La democràcia espanyola, Espanya mateix, ha entrat en una crisi sistèmica. Corcada per anys de males pràctiques, potser també per alguns errors fundacionals, el sistema constitucional del 78 no dona més de si. La gran crisi econòmica, amb les seues seqüeles d'empobriment i fúria, pot haver-li donat el ‘colp de gràcia' (“la puntilla”). La xerrameca que abans era seductora ara es fa insuportable, la corrupció que ahir es tolerava ara es veu com la pitjor de las xacres. I totes les institucions han sigut abastades: els partits, els sindicats, la Justícia, els mitjans de comunicació, el sistema financer, la mateixíssima Corona”. Després d'aquest panorama, encara s'estranyen dels xiulits a Camp Nou a la final del Barça-Atlètic de Bilbao i ridículament volen posar multes i portes blindades als xiulits, sense preguntar-se per les seues causes i les ferides profundes que ens han causat.
Explícitament, afirma —Zarzalejos— que està en contra de la revolució, però sí a favor d'una 'refundació del sistema' que preserve la unitat d'Espanya, fer alguns retocs com es va fer a la constitució del 78 perquè tot continue igual amb una proposta que satisfera a Catalunya i al País Basc... Després de tantes opressions, el senyor Zarzalejos pensa que passant-los la mà per l'esquena dels ‘catalanets', “aquests com són molt ‘nobles, si els respecten la llengua i els diners”, s'avindran a continuar la ‘convivència' orteguiana, de ‘conllevancia' que és el que els interessa als madrilenys i espanyols per continuar l'espoli fiscal, tot i que siga una mica menys... Aquest senyor, molt ‘educat' i ‘intel·ligent', ens insulta cada vegada que escriu o parla, perquè es pensa que amb uns quants diners, com la menjadora de les corts als porcs, es pot calmar i revertir les aspiracions d'alliberament dels Països Catalans; són massa les humiliacions, la manca de reconeixement igualitari de la llengua i la cultura catalans, els intents d'extermini... Perquè amb una hàbil i enginyosa proposta l'independentisme s'ensorre com un terròs de sucre dins d'una tassa plena de matèria líquida.
El senyor Zarzalejos tracta de continuar la concepció ‘regeneracionista, castellanista, amb llums i ombres, sovint fortament anticatalanista, tot i que tractant de fer-se ‘dialogant', de l'Espanya de Costa, Ortega y Gasset, Azaña, Ridruejo... on hi ha també el feixisme, l'essencialisme i les amenaces de bombardejar Barcelona o de culpar Catalunya de les causes del colp d'estat militar de Franco com a la vetllada de Benicarló, la mentalitat castellana i anticatalana d'Ortega, que deia que només les ments castellanes podien regir els destins d'Espanya, cosa que ens sembla molt bé, que ens deixen autodeterminar-nos.
Tanmateix, des de fa segles, sempre han volgut regir els destins d'Espanya i governar des de Madrid els territoris ‘colonials' dels Països Catalans. I a sobre demanen que no se'ls xiule i que s'accepte la seua dominació opressora com una benedicció de l'estat i de l'església catòlica espanyola.
Zarzalejos repassa cinc focus dels conflictes greus a l'Estat espanyol: el de la corrupció, que ha de combatre's des de 'baix', el del periodisme, eixe 'contrapoder' que avui és més necessari que mai i que cal recuperar tot i que siga eliminant velles capçaleres, el de la 'corona', que, segons Zarzalejos, ha pres la ‘iniciativa' però necessitarà molta ‘exemplaritat' per a perpetuar-se, i els del País Basc i Catalunya, cada vegada més greus amenaces per a la unitat d'Espanya, i per tant per a l'estabilitat i el benestar de tots [els espanyols].
Un ‘perill' que l‘ autor d'aquesta obra proposa conjurar amb canvis de discurs i paradigmes i amb una 'reforma constitucional', que aquest senyor Zarzalejos considera cada vegada més necessària, segurament, per a continuar el procés d'opressió i espoliació dels Països Catalans, implacable i sense complexos. Menteix quan afirma que el monarca actual ha pres la iniciativa a no ser que considere 'exemplar' rebre a associacions anticatalanistes i secessionistes del País Valencià, subvencionades pel PP, que estan en contra de la unitat de la llengua i de la cultura catalana; com en temps de la dictadura franquista.
“Demà serà tard, però encara estem a temps”, afirma, rotund, aquest basco-espanyol de Madrid, ex-director d'un dels diaris més reaccionaris de Madrid i de la dreta espanyola. El comportament estructural i sistèmic de l'estat espanyol, dels darrers segles, ha sigut d'un despotisme, totalitarisme i autoritarisme obsessiu i insuportable amb la finalitat de despullar la ciutadania basca, gallega, catalànica, baleàrica i la valenciana gent dels seus drets de ciutadania i mantenir l'opressió i la dominació espanyola a la manera castellana. Aquesta darrera proposta sembla una versió ‘suau' (‘soft') d'allò de sempre, conquerit per dret de guerra, amb enorme sofriment i duresa (‘hardness'), per aconseguir que romanga la indivisible unitat d'Espanya en temps de fortes i greus incerteses; i, de pas, negar el dret a decidir de la ciutadania, sobretot, del països de parla catalana o de “la catalanofonia”, com escriu a l'excel·lent assaig, del valencià, Miquel Àngel Pradilla; una comunitat dels segle XXI a la recerca de la normalitat lingüística, social i política.
