POLÍTICA
BARCELONA - 2 juny 2016 2.00 h

FRANCESC HOMS ENTREVISTA 

CANDIDAT DE CDC

“El procés quedarà molt tocat sense pressupost”

 “No tenim perquè assumir els problemes interns de la CUP”

 “No entenc la posició de vegades equidistant d'ERC amb els pressupostos entre el govern i la CUP”

 “Estic convençut que apujarem els resultats del 20-D”

 “Ja en vam fer un el 9-N. Hem fet una cosa al marge de l'Estat espanyol posant unes urnes”

ODEI A.-ETXEARTE - BARCELONA

La majoria dels militants de CDC van votar a favor de la creació d'un partit nou. Però Francesc Homs ha garantit que la del 26-J serà la campanya electoral més convergent de la història. Nega la contradicció aparent perquè aquest nou projecte polític naixerà, diu, “sobre la base de Convergència”.

A Madrid es fan un tip de riure quan aquí diem que apujarem impostos, perquè els cobrarà Montoro i els abonarà d'aquí a tres anys
Quan l'aritmètica fa que entre els quatre partits espanyols no se'n surten, els nostres vots
van a preu d'or
Fa quatre mesos Demòcrates demanava el vot per la llista que jo encapçalava, però ara no. Em costa d'entendre
Ha presentat una quinzena de condicions de CDC per als pactes postelectorals. El referèndum és una condició ‘sine qua non', o fer fora el PP de La Moncloa pot ser suficient?
La ciutadania ha de conèixer les nostres pretensions i dependrà de quin és el resultat i de les necessitats aritmètiques de la política espanyola la capacitat per imposar-les. El que no faré és una priorització d'aquestes condicions; són totes igual d'importants.
C's diu que ni CDC ni ERC compten ja a Madrid, que ningú en vol saber res.
És evident que ningú no en vol saber res, com ho és també que l'aritmètica és molt tossuda. Quan l'aritmètica fa que entre els quatre partits espanyols no se'n surten, els nostres vots van a preu d'or. La prova és que s'han tornat a convocar eleccions. Quan han menystingut els vots de Catalunya han hagut de passar per la vergonya de tornar a fer eleccions.
Les negociacions pel pressupost estan encallades i amb l'esmena a la totalitat de la CUP presentada. Si no hi ha acord, la legislatura està abocada al fracàs?
El procés cap a un estat independent no hauria de quedar supeditat als jocs tàctics per uns pressupostos autonòmics. Els pressupostos són un element imprescindible per la gestió del dia a dia sobre el qual fa anys que diem que no hi ha marge. Quan la CUP demana uns pressupostos del tipus del tripartit és que han tornat deu anys enrere, en ple debat de pressupostos de l'època autonòmica.
Diuen que JxSí no compleix la declaració del 9-N. Per exemple, pel que fa a la desobediència.
Si el propòsit de la CUP és anar a buscar excuses, en tindrà sempre. La CUP ha de decidir si es mulla o no es mulla, si té por o no de posar-se al servei d'un procés en què hi hem de poder ser tots. Em sembla molt desenfocada una discussió sobre els pressupostos. No entenc quin viatge en el túnel del temps ens proposen.
La posició que han adoptat amb el Banc Expropiat també és joc tàctic?
La CUP són moltes CUP. Ens volen carregar als altres les seves tensions internes. De fet, és el que ens expliquen sovint, que comprenguem la diversitat interna de la CUP. Crec que els hem de dir amb humilitat que la resta no tenim perquè assumir els seus problemes interns. Que s'aclareixin, que fixin una posició i que la defensin, però no ens poden fer als altres, que tenim les idees clares, estar pendents de les seves contradiccions. Això ja ens va passar per Nadal i no estic disposat que torni a passar ara. Ara resultarà que els que són menys ens fan anar malament als que som majoria.
Una de les demandes que fan és apujar l'IRPF de les rendes altes, cosa que també ha proposat ERC. Vostè s'hi ha mostrat especialment contrari...
Del tot. Si ara rebaixem impostos, el rendiment d'aquesta rebaixa és immediat, perquè es deixarà de fer pagar als ciutadans. Si ara apugem impostos, el rendiment per a la Generalitat serà, en el millor dels casos, pel 2019. Algú m'ha d'explicar per què hem de cobrar una cosa als ciutadans que d'entrada la cobrarà el senyor Montoro, no nosaltres, i que no ho veurem fins al 2019, quan aspiro que ja tindrem una hisenda pròpia i un estat propi, i ja no ens caldrà haver d'apujar impostos per poder atendre les necessitats dels nostres ciutadans. El millor desafiament que podríem fer ara a l'Estat és, en allò que depèn de nosaltres, abaixar els impostos a tothom. Això seria una jugada intel·ligent, coneixent les regles del joc que hi ha, i sí que inquietaria a Madrid. A Madrid es fan un tip de riure quan aquí diem que apujarem impostos, perquè els cobrarà Montoro i no els abonarà fins d'aquí a tres anys.
El fet de no incloure en el pressupost els impostos anul·lats pel TC o els deutes pendents, com els de l'addicional tercera, no és una renúncia política?
Andreu Mas-Colell els hi posava. Jo els hi hauria posat. La reivindicació política s'ha de mantenir viva. Oriol Junqueras ha presumit de no posar-los. Ell mateix.
És un error, per tant?
No dic que sigui un error, només constato els fets. Sí que sé que Mas-Colell sempre havia defensat consignar aquests ingressos perquè tenien valor en termes de reivindicació política i així ho explicava, no havia enganyat ningú. Ja admetia que era difícil de cobrar. Oriol Junqueras deu tenir les seves raons. En qualsevol dels casos la reivindicació política s'ha de fer.
També ha criticat l'actitud massa comprensiva d'ERC respecte a la CUP.
No vaig compartir la posició equidistant d'ERC amb el tema d'Artur Mas. Però Mas no era d'ERC, i segurament ja els anava bé. Ara no entenc la posició de vegades equidistant d'ERC amb els pressupostos entre el govern i la CUP. Els que formem part de JxSí hem de defensar a totes els pressupostos, amb vehemència i rotunditat, perquè són uns bons pressupostos i ens permeten fer coses que en aquests darrers anys no hem pogut fer.
ERC busca atraure així el vot de la CUP?
Si l'equidistància és per interessos electorals a curt termini em semblaria gravíssim. M'esforço a pensar que no és per aquest motiu però no en trobo cap altre.
Quan vostè critica ERC, no pot perjudicar també la cohesió del govern?
Només demano que es defensi el que fa el govern. Si això és debilitar la cohesió de JxSí, no entenc res.
ERC també pot pensar que a CDC es prenen determinades posicions (com la de l'IRPF) per interessos electorals.
Que cadascú pensi el que vulgui. Em limito a defensar el que el govern està fent i el programa de JxSí. És més, em vaig passar tot el mes d'abril demanant una llista conjunta a Madrid. Algú em va dir que això ho feia per interessos electorals. I els que no ho fan, per quina raó no ho fan? No he triat que hi hagi eleccions i que no hi hagi llista conjunta. Les coses serien molt més senzilles i molt més clares per a tots que hi hagués una llista de JxSí a Madrid.
No és possible un ‘fair play'? A ERC rebutgen la confrontació amb CDC.
És obligació dels partits que formem part de JxSí posar-nos al costat del govern, no en posicions ambigües i equidistants. Si prospera l'esmena a la totalitat de la CUP, no es podrà dissimular, serà un cop molt dur al procés. I només hi haurà un responsable. No serà una responsabilitat que es distribueixi a parts proporcionals. Alguns hem pagat preus molt alts per tot això; vol dir que ens ho creiem. El procés quedarà molt tocat sense pressupostos. No vull contribuir a l'autoengany.
No es poden fer estructures d'estat sense pressupostos.
És clar. I haurem donat una imatge molt ridícula. Si l'esmena a la totalitat prospera, si no es dóna al govern la possibilitat d'obrir una negociació dels pressupostos, costarà molt fer veure que no ha passat.
Si CDC obté pitjors resultats que el 20-D, algú n'hauria d'assumir les responsabilitats?
Estic convençut que apujarem els resultats. Reivindico el suport que he obtingut de la gent de CDC, que és el més gran obtingut en un procés de primàries a Catalunya. Hem deixat un llistó elevadíssim. Com em vaig comprometre, posaré aquest suport al servei del 26-J. Veig un ambient a CDC que no veia al desembre. Hi ha un caliu diferent i la prova és el superdissabte. A CDC ens han volgut enterrar vius moltes vegades a la vida. I passa una cosa: quan ens volen enterrar vius de manera descarada, com ara ha passat, encara tenim ganes de respondre. Hi ha un sentiment de resiliència i capacitat de superació. Hem decidit de la necessitat fer-ne virtut i convertir aquestes eleccions en un acte d'afirmació.
Si En Comú Podem torna a guanyar les eleccions, el procés quedarà tocat?
Si algú creu que el resultat de l'independentisme no compta en aquestes eleccions és que no s'assabenta de la pel·lícula. No serà neutre.
La CUP, l'ANC i Demòcrates parlen del referèndum unilateral d'independència.
Ja en vam fer un el 9 de novembre del 14.
No era un procés participatiu?
Hem fet una cosa al marge de l'Estat espanyol posant unes urnes. No ens entretindrem ara en la nomenclatura. Vam dir en el seu moment que allò no era font de legitimació suficient perquè la major part dels unionistes no reconeixien aquell mecanisme de consulta. Necessitem una pantalla de legitimitat democràtica segur, però hem de garantir que s'hi senti interpel·lat tothom. Sóc dels que pensen que això acabarà amb una DUI, però hi ha un pas previ: que tinguis una legitimitat que puguis acreditar davant de la comunitat internacional. Els concursos de qui és més independentista són també de l'època autonòmica. Em preocupa fer les coses bé.
Quina pantalla, doncs? Artur Mas parlava d'unes noves eleccions autonòmiques, però també es van fer el 27-S.
La que sapiguem articular. No descarto que al final hi hagi un referèndum, serà molt difícil que vingui per l'aritmètica a les Corts espanyoles. El més important és tenir les idees clares que la pantalla ha de ser reconeguda per les dues opcions, en forma d'eleccions o referèndum. Si la fem unilateral, ho posarem molt fàcil perquè l'altre no la reconegui.
Espera que el PSOE faci un gest en la votació del suplicatori al Congrés perquè l'investigui el Tribunal Suprem?
Espero que el PSOE voti en contra del suplicatori. Em temo que no ho farà.
Demòcrates ha fet una crida a concentrar el vot independentista a CDC i ERC. L'ha decebut tenint en compte que fa quatre dies eren companys de llista?
Fa quatre mesos demanaven el vot per la llista que jo encapçalava, però ara no. Em costa d'entendre.
Per què ningú ha cedit per arribar a un pacte amb Demòcrates?
Hi ha maneres de dir que no: dir “no vull” o posar condicions impossibles. Quan Demòcrates ens demana que no ens diguem CDC i que el cap de llista sigui un independent, és una manera alternativa a dir que no volen anar amb nosaltres. Quan els vam demanar si les condicions eren superables ens van dir que no.