OPINIÓ
JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA - 2 juny 2016 2.00 h

A LA TRES

Tribus, tàmpax i ocupes

JOAN RUEDA - JRUEDA@ELPUNTAVUI.CAT / @JOAN_RUEDA

La CUP està, el que es diu, on fire. Protagonistes dia sí, dia també. Per coses serioses, com ara la discussió dels pressupostos o el seu paper ambigu en la condemna de la violència ocupa a Gràcia, o per altres que, sincerament, no haurien de passar de meres anècdotes com ha succeït quan altres persones públiques del país, en altres moments, han dit el mateix. Que Anna Gabriel defensi un model de família –i d'educació– diferent, o que Eulàlia Reguant, després de rebre la mateixa pregunta de mil maneres diferents en cerca d'un titular, posi la segona residència al punt de mira o que la CUP de Manresa demani una informació sexual diferent als instituts de la capital del Bages després de, no ho oblidem, detectar que, almenys en un cas, s'estaven fent trobades amb els joves pagades per una multinacional i adreçades a la venda de productes d'higiene íntima femenina sense donar a conèixer totes les opcions de recollida de sagnat, doncs no serien els grans temes que haurien de preocupar el país.

“Temes banals passen a ser temes d'Estat. És una forma més d'atacar el procés independentista

Però, no, resulta que obren informatius de ràdio i de televisió i portades de diaris. Sí, és cert, el periodisme viu un moment de crisi profunda –i no només de model de negoci– i sempre és més fàcil replicar trossos d'entrevista d'altres mitjans que treballar-se un tema. Però això no és tot. De fons el que hi ha és una forma d'atacar Junts pel Sí i el procés independentista. El missatge és evident: no sou majoria i, per ser-ho, necessiteu aquesta colla de frikisantisistema. És obvi que la CUP o les coalicions d'esquerres al voltant dels Guanyem Barcelona o Guanyem Madrid han caigut en multitud de contradiccions; governar té aquestes coses, que s'han de prendre decisions que des de fora del govern, o des de l'oposició, es poden usar per desgastar els executius. Però també ho és que aquesta cacera a un grup polític –que, en el seu format actual, segurament és fruit d'un temps i no és clar que hi sigui per quedar-se– o a la idea de la nova política –idea que ja s'ha demostrat falsa– va més enllà i té com a objectiu final no només la defensa d'interessos classistes, sinó l'afebliment de l'independentisme.