ARTICLES
02 Juliol 2015 02.00

A LA TRES

Benvolgut Miguel Cardenal

XEVI XIRGO

Benvolgut president del Consell Superior d'Esports: he escoltat les declaracions que vas fer dimarts a la cadena Cope sobre l'expedient que la Uefa ha obert al Barça per les estelades en la final de la Champions de Berlín i em sembla, francament, que pixes fora de test. Que ets un prepotent, un arrogant, un pocavergonya i, permet-me que t'ho digui, un irresponsable. Com et pots atrevir a dir que l'expedient que la Uefa ha obert al Barça (que ja m'agradaria saber a instàncies de qui l'ha obert, a instàncies de veritat, vull dir) és “un toc d'atenció a Catalunya perquè deixin de fer servir políticament l'esport”. Però, què t'has cregut? Com a responsable del Consell, vols dir que no hauries de vetllar perquè als camps de futbol la gent s'hi pugui expressar lliurement, sempre que no s'insulti, no s'amenaci o no es facin crits xenòfobs o racistes? O és que consideres que expressar lliurement un sentiment de pertinença hauria de ser condemnable? No deu ser que ho consideres condemnable només quan el sentiment que s'hi expressa no coincideix amb el teu? O és que no estan farcits de banderes espanyoles, els partits de la roja, aquests que ja no us atreviu a fer venir a jugar a Catalunya? O és que Espanya no fa política amb l'esport, quan bateja una competició com la copa, que a d'altres països es diu simplement així, la copa, com a “copa del rei” i a més a més el feu venir a saludar i hi poseu l'himne? No és fer política, això? No era barrejar política i esport, quan als Jocs del 92 va sortir el príncep, ara rei, com a banderer de la representació espanyola (i la germaneta vinga plorar a la grada, pobreta)? Ai, benvolgut Miguel... Que no ho veus, que fins i tot quan Manos Limpias va dur a l'Audiència la xiulada de la copa del rei el jutge Pedraz ho va arxivar dient que per sobre de tot hi ha la llibertat d'expressió? Fas riure, Cardenal, i fa riure la Uefa rendint-se a les pressions d'un Estat que el que desprèn és només una cosa: nervis, nervis i més nervis.

“Les pressions de l'Estat només desprenen una cosa: nervis, nervis i més nervis”