POLÍTICA
BARCELONA - 2 agost 2017 2.00 h

Tot esperant el Parlament

 El govern recorre al TC contra la suspensió del reglament de la cambra, i se’n va fins al 29 d’agost deixant en mans de JxSí i la CUP els propers passos cap a l’1-O

 Absorbirà 210 treballadors dels registres, amb els quals deroga l’acord

ÒSCAR PALAU - BARCELONA

El govern se’n va de vacances amb els deures fets, i amb la pilota a la teulada dels grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP pel que fa als passos immediats a seguir en direcció a l’1-O, que no són sinó tramitar i aprovar la llei del referèndum a partir de la segona quinzena d’agost. Aquest és el missatge que ahir va transmetre el portaveu i conseller de la Presidència, Jordi Turull, després d’un consell executiu que, això sí, a proposta seva i del conseller de Relacions Institucionals, Raül Romeva, va decidir personar el govern –només tenia tres dies per fer-ho– en el recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’Estat contra la reforma del reglament del Parlament, per tal de formular-hi un recurs de súplica en què demanarà que es deixi sense efecte la seva admissió a tràmit per part del TC, i per tant s’aixequi la suspensió provisional de l’article 135.2., és a dir, el que faculta un grup per tramitar lleis en format de lectura única, en un sol ple, com sí que es permet al Congrés i en catorze cambres autonòmiques.

“El recurs ens ve a dir que els catalans no som iguals davant la llei respecte a la resta de l’Estat”, lamentava Turull, que denunciava la “indecència política i jurídica” que suposa, i la “persecució preventiva i ideològica” a què se’ls està sotmetent. Una línia en què incidia el diputat de JxSí Roger Torrent, que denunciava a RAC1 que s’estan “jutjant intencions”. Fins i tot s’hi adheria la diputada del PSC Alícia Romero, que constatava que el TC “sovint interpreta segons el moment històric i polític”, i admetia que el procediment de lectura única és “legal” si s’usa per als fins que fixa el mateix reglament, que són modificar “lleis puntuals i simples”.

Malgrat tot, com que el govern no confia gaire que prosperi el recurs de súplica –que farà èmfasi en “l’abús de dret” de la invocació de l’article 161.2 de la Constitució per part de Rajoy, el qual comporta la suspensió automàtica de la norma contra la qual s’ha presentat recurs–, l’executiu va decidir també presentar al·legacions per defensar la constitucionalitat de la reforma, i demanar igualment l’aixecament de la suspensió. “Si es pensen que a partir d’aquí abaixarem els braços, van molt equivocats”, desafiava Turull.

El govern en principi no es tornarà a reunir fins al 29 d’agost, i per tant no preveu fer res d’excepcional respecte a altres anys, tot i que falten menys de dos mesos per a la votació. Després d’un juliol mogut, doncs, l’agost serà un mes de treva aparent per als consellers, que –a diferència dels diputats de JxSí, a qui es va recomanar que no marxessin gaire lluny– no han rebut cap consigna específica sobre una disponibilitat que, segons Turull, ja se’ls suposa sempre. “Tots som conscients del moment en què estem”, constatava, això sí, el conseller, que explicava que ara “l’estratègia depèn de la direcció de JxSí, i el govern hi donarà suport”. “El dia que s’aprovi la llei començarà la tasca del govern”, indicava.

El que, si bé no ho descartava del tot, Turull sí que assenyalava que “no forma part de la lògica”, és la possibilitat que l’executiu acabi assumint el lideratge en la tramitació de la llei del referèndum, presentant-la com a projecte de llei per esquivar l’última suspensió del TC a l’activitat parlamentària. Amb això, i el fet que la seva providència no afecti la resta de la reforma, que avança l’activitat del Parlament al 16 d’agost, el focus es concentrarà ara en la cambra, on JxSí i la CUP hauran de decidir també com i quan es comença a tramitar la llei de transitorietat.

Un pas més cap a la hisenda

És clar que aquest mes no s’aturarà del tot l’activitat del govern, especialment pel que fa als preparatius de les anomenades estructures d’estat. En aquest sentit, el consell executiu d’ahir va fer un pas més cap a la construcció d’una hisenda pròpia i va aprovar la derogació del decret del 2006, que atribuïa als registradors les tasques d’informació, liquidació i recaptació de l’impost sobre successions i donacions, i el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Així, aquestes tasques les assumirà l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) a partir de l’1 de setembre, quan s’extingirà el conveni amb el Deganat Autonòmic dels Registradors de la Propietat, que l’any passat havien cobrat del govern 27,5 milions d’euros per aquesta feina, i enguany n’havien de percebre 30 més. De fet, el conveni ja havia estat denunciat formalment l’octubre passat, quan es va iniciar el procés perquè els treballadors d’aquestes oficines s’incorporessin a l’ATC. La feina en aquest punt ja va començar a donar fruits en els últims mesos, amb la incorporació d’una quarantena de persones (16 procedents de l’oficina de gravació de Valldoreix i 22 més que van superar diversos processos de selecció entre el juny i l’abril), si bé es visualitzarà sobretot aquest agost, quan s’incorporaran fins a 256 treballadors nous a la plantilla de l’agència, dels quals 176 provenen de les oficines liquidadores. Amb això, seran 210 en total els que en provenen –tres quartes parts dels que hi havia– i s’incorporaran a l’administració de la Generalitat. Aquest procés culminarà a principis de setembre amb l’entrada de 20 persones més, que elevaran el registre total a 276, i que permetran posar en marxa la nova xarxa de 32 oficines arreu del territori (19 de pròpies i 13 de compartides amb altres ens).

L’últim consell executiu va resultar dens en acords, ja que el govern també s’hi va comprometre a contrarestar els efectes d’una altra sentència del TC, la que el 21 de juliol va tombar l’impost que es cobrava a les operadores d’internet, conegut com a cànon digital. Els ingressos, que enguany estaven pressupostats en 20,5 milions, anaven directament a finançar el sector audiovisual català, i ahir va quedar clar que el govern “no el deixarà caure”, per la qual cosa el conseller de Cultura, Lluís Puig, analitzarà amb el d’Economia, Oriol Junqueras, alternatives per nodrir el fons.

LES FRASES DE JORDI TURULL

El TC, igual que fa el Consell d’Estat, decora jurídicament decisions polítiques. Podria tenir la seu a La Moncloa; s’hi estalviarien molt
Anem a l’una amb Junts pel Sí; l’estratègia depèn de la direcció del grup, i des del govern hi donarem suport

Nova estructura d’estat en l’àmbit sanitari

El govern també va aprovar ahir el projecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, que va ser presentada per Turull com tota una nova “estructura d’estat”. En concret, es tracta d’un organisme autònom, adscrit al Departament de Salut, que assumirà totes les competències de la Generalitat en matèria de medicaments d’ús humà i veterinari, productes sanitaris i cosmètics. La seva creació respon a l’objectiu de centralitzar en una entitat única totes les activitats relacionades amb els productes farmacèutics i el personal que les du a terme. Entre les seves funcions, així, hi haurà inspeccionar els productes sanitaris i vetllar perquè la publicitat no sigui enganyosa, el foment de l’ús racional dels medicaments i el disseny de la política de relació del Servei Català de la Salut amb els proveïdors farmacèutics. En aquest sentit, un àmbit estratègic també serà facilitar l’accés a nous medicaments.


POLÍTICA
BARCELONA - 2 agost 2017 2.00 h

El govern envia la llei del referèndum a les cancelleries del món

 Afers Exteriors recorda l’existència d’un marc legal internacional que “fa possible la convocatòria” de l’1-O

EMILI BELLA - BARCELONA

Sense filtres. Les cancelleries del món ja tenen damunt la taula el text de la llei del referèndum registrada dilluns al Parlament per Junts pel Sí i la CUP. El govern va fer un pas més ahir en la internacionalització del cas català amb l’enviament als governs d’arreu del planeta del text de la norma en versió anglesa acompanyat d’un nou memoràndum del departament d’Afers Exteriors per explicar que la norma vol crear un marc legal perquè els catalans decideixin el seu futur.

El document argumenta que la llei parteix de tres realitats: la voluntat de trobar una solució política al conflicte amb el govern espanyol, la necessitat de donar resposta a la demanda expressada pels catalans a les urnes i l’existència d’un marc legal internacional “que fa possible la convocatòria d’un referèndum sobre la independència, així com la creació d’un nou estat a Europa”.

El memoràndum anuncia que la llei s’aprovarà a principis de setembre, a la tornada del recés estival, recorda que la cita amb les urnes és el dia 1 d’octubre i assegura que tindrà “totes les garanties democràtiques necessàries”. També constata que la futura norma és “una resposta democràtica” a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que va comportar “la ruptura del pacte constitucional del 1978”, i a la negativa de les institucions espanyoles a negociar una solució política a les demandes “legítimes” dels catalans. “L’única resposta [espanyola] ha estat una ofensiva judicial contra els que donen suport a la convocatòria d’un referèndum”, lamenta.

Així mateix, el govern denuncia el procés de recentralització estatal i el fet que “Catalunya es converteix en una minoria estructural dins de l’Estat, fet que li impedeix tenir ple reconeixement, representació i participació en la vida política, social, econòmica i cultural de l’Estat espanyol lliure de tota discriminació”.

LA FRASE

L’única resposta [espanyola] ha estat una ofensiva judicial contra els que donen suport a un referèndum
Memoràndum d’Exteriors