POLÍTICA
Barcelona - 2 setembre 2015 2.00 h

L'entorn d'Unió impulsa un front civil per la tercera via

 Fa setmanes que hi ha contactes, i s'han sondejat empresaris i societat civil, amb un èxit limitat fins ara

 Tot i això, la plataforma es podria presentar en breu per insistir en el diàleg amb l'Estat

ÒSCAR PALAU

Encara s'és a temps de trobar una sortida pactada al conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol, una tercera via que posi fi al procés independentista. És la filosofia que manté un sector català històricament fidel als grans poders i a les institucions de l'Estat, com fins i tot a la mateixa casa reial, que d'acord amb ells ha mantingut diverses reunions al llarg de l'estiu amb la intenció de crear una plataforma ciutadana que reivindiqui el diàleg com a via per posar fi al contenciós actual. Sempre que acabi amb una Catalunya dins de l'Estat, és clar.

El nucli dur de la idea, sobretot de l'entorn d'Unió, ha sondejat en les últimes setmanes empresaris afins i representants de la societat civil amb la idea d'aplegar un seguit de noms rellevants que donessin embranzida a la nova plataforma, que s'erigiria com una mena d'alternativa entre la independentista Assemblea Nacional Catalana i la unionista Societat Civil Catalana, més propera al PP i a C's, tot i que també té el suport implícit del PSC i fins i tot de la mateixa UDC, que enviarà el número dos de la llista del 27-S, Martín Rodríguez Sol, a la presentació d'un llibre que organitza dijous. En tot cas, si bé de moment els contactes no han tingut tot l'èxit esperat, els ideòlegs de la nova aliança tenen clara l'estratègia, i podrien presentar en breu el projecte, siguin quin siguin els suports que hagin pogut aconseguir fins aleshores.

Algunes fonts consultades interpreten la maniobra com un intent de superar Construïm, l'associació també impulsada a finals de novembre per l'entorn d'Unió amb l'objectiu de refundar el centre catalanista –molts ho veien llavors com la pista d'aterratge del sector del líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, si hagués perdut la consulta interna del juny–, que no ha acabat de reeixir políticament després de patir algunes desercions, i des del juliol s'ha reenfocat com un espai de reflexió social i humanista. De fet, altres fonts també ho comparen amb la plataforma cívica Sentit Comú per Catalunya, de què el mateix Duran ja es va envoltar a final del 2007, pocs mesos abans de les eleccions espanyoles, per reivindicar la “reflexió” i el seny en la política.

El mateix Duran, precisament, va carregar ahir a la Ser contra Mas perquè “ja no està capacitat” per dialogar amb l'Estat, i li va retreure haver “entregat” a ERC el calendari i l'agenda política. “Ara com ara no hi ha sortida ni diàleg”, va lamentar, també amb referència a Rajoy, i va augurar que després de les eleccions estatals “caldrà moure's”.

Ofensiva unionista

La nova aliança que s'està teixint a Catalunya s'emmarca en l'ofensiva que ha desencadenat en les últimes setmanes l'aparell de l'Estat. I és que, per molt que el govern espanyol ho intenti minimitzar en les declaracions públiques, és ben conscient que el procés sobiranista va de debò, i posarà tota la carn a la graella per mirar d'aturar-lo. Les institucions i la maquinària mediàtica unionista s'han activat, de bracet i amb especial cruesa, per mitjà d'un bombardeig d'iniciatives i declaracions com les de l'expresident Felipe González, amb la polèmica carta a El Paísdiumenge en què comparava la situació a Catalunya amb la de l'Alemanya i la Itàlia prefeixistes. Ahir la va avalar José María Aznar, que va reiterar a la Cope que Catalunya “s'està esquinçant cada dia una mica més” per la “irresponsabilitat” dels seus dirigents, i es va mostrar convençut que “en cap cas Espanya es trencarà”.

L'intent de l'entorn socialista

Des de l'entorn socialista, el setembre del 2014 ja es va impulsar una plataforma similar, que es va batejar amb un nom ben explícit: La Tercera Via: Diàleg i Acord. La presentació oficial va ser al desembre a l'ajuntament de Barcelona, on van anar l'expresident Montilla i l'exconseller de Treball Ignasi Farreres, d'Unió. Des de llavors, però, tret d'algunes aparicions mediàtiques del seu president, Mario Romeo, han anat organitzant diverses xerrades i han fet públics alguns manifestos valoratius, per exemple, dels resultats del 24-M i de la convocatòria del 27-S, que rebutgen que sigui plebiscitària. Divendres precisament es presenten a Tarragona, en un acte on hi haurà un altre dels seus ideòlegs, el periodista Jordi Garcia-Soler.